Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
A l' savivet qe ...El licee scientifegh a l'è una scoeula segondaria che la se lo fà in Italia e che, dopo de cinch agn, la da un diploma ciamad de sòlet "maturità scientifega", cont un curriculum incentrad in su la scienza e la lengua latina. L'è stad fondad in del 1923 de la reforma Gentile, anca se l'era sgiamò stad insubid in del 1909, in version senza latin, ma l'era stad no mitud per evità de dublegà l'istitut tecnegh de l'epoca e, fina al 1969, el permeteva no de studià giurisprudenza o letere e filosofia. El gh'ha havud no gran sucess prima de la reforma Bottai del 1940, perché ogni scoeula superior la gh'haveva una soa scoeula media (el ginnasi per el Classegh, la scoeula tecnega per l'Istitut Tecnegh, la scoeula magistrala per l'Istitut Magistral) e donca per andà al scientifegh besognava cambià edifizzi, roba che la capitava no in di àlter scoeule, e per i limitazzion a l'éra retegnud un licee inferior. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"A Milan, anca i moron fann l'uga" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|