Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
A l' savivet qe ...La Gesa de San Giusep di Morent a l'è una gesa parochiala de Carsenzagh, ciamada per la soa grandezza per ischerz Dom de Carsenzagh. Vist el slargàss de Milan in del secol XX, quella banda li de Carsenzagh la s'è impienida de cà trade su a la svelta per quei che andaven a viver in cità, e gh'era nissuna gesa: la gesa de Santa Maria Rossa e la gesa di Sant Re Masg eren trope lontane e se pensa de fà una capella per el sit, gh'è anca una catada de daner, ma inn poeu doperad per meter a post la veggia badia. El cardinal Schuster in visita pastoral el recognoss el besogn de fà di gese noeuve e l'è fad su un comitad per fànn almen dodes in tuta la diocesi, e anca el Papa Pio XI el fa una donazzion de un milion de franch. El 19 de marz 1939 l'arcivescov el nonzia de volé fà su una noeuva gesa in del quarter, dedicad al San Giusep, patron di Morent. El prim de luj del '39 el benediss la prima preja, menada de la gesa de San Lorenz e 'l 27 de otover 1939 scomincen i lavorà. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"L'è mei vergot qe negot" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|