Gesa de San Giusep di Morent

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
La Gesa

La Gesa de San Giusep di Morent a l'è una gesa parochiala de Carsenzagh, ciamada per la soa grandezza per ischerz Dom de Carsenzagh.[1]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vist el slargàss de Milan in del secol XX, quella banda li de Carsenzagh la s'è impienida de cà trade su a la svelta per quei che andaven a viver in cità, e gh'era nissuna gesa: la gesa de Santa Maria Rossa e la gesa di Sant Re Masg eren trope lontane e se pensa de fà una capella per el sit, gh'è anca una catada de daner, ma inn poeu doperad per meter a post la veggia badia.[1]

El cardinal Schuster in visita pastoral el recognoss el besogn de fà di gese noeuve e l'è fad su un comitad per fànn almen dodes in tuta la diocesi, e anca el Papa Pio XI el fa una donazzion de un milion de franch.[1] El 19 de marz 1939 l'arcivescov el nonzia de volé fà su una noeuva gesa in del quarter, dedicad al San Giusep, patron di Morent.[1] El prim de luj del '39 el benediss la prima preja, menada de la gesa de San Lorenz e 'l 27 de otover 1939 scomincen i lavorà.[1]

Intant che la fann su, del 1940 a l'è mitud un vicari, che 'l se ocuparà de la comunità, in principi de 'na cà dada a gratis a la curia e di prim mes del 1941 l'era completa per quell che 'l bastava per dì la messa dent, anca se l'altar el gh'era no e 'l se doperava vun tolt de la Gesa de Sant Antoni. [1]

L'è infin fornida el prim de november del 1941, quand che 'l Schuster la consacra: l'altar l'è dedicad a tucc i Sant e ghe meten di reliquie de l'Ambroeus, del Carlo, del Gervas e del Protas, del Nabor e del Felis e del Nazar e Cels.[1]

Architetura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gesa in stil moderno, el de foeura l'è per la pupart in quadrei ross, cont un portal in marmor bianch del Vitaliano Marchini: gh'è denanz una vedrada del San Giusep col Bambin del Martinetti. [1]

Dent se troeuva, in la gran navada unega, vot fresch del Martinotti, che representen di episodi del Vangeli e l'Ambroeus, el Paol, el Peder e 'l Carlo. [1] Gh'è du ambulacher, vun che 'l fa de sagrestia e l'alter de penitenziaria.[1] In del presbiteri se troeuva sia l'altar noeuv che 'l batisteri, in marmor de Carrara, fad del Costantino Ruggeri. [1]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 Milano | Cimiano – Il duomo di Crescenzago: San Giuseppe dei Morenti

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]