Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 366 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La foto ofizial del prinzip Giovann Adamm II

El Giovann Adamm II de Liechtenstein (in todesch: Hans-Adam II von Liechtenstein; nomm intregh in todesch: Johannes Adam Ferdinand Aloys Josef Maria Marko d'Aviano Pius von und zu Liechtenstein; Zurigh, 14 de febrar del 1945) a l'è 'l princip del Liechtenstein, a partì del 1989.

El gh'ha anca i titoi de Duca de Troppau e Jägendorf e de Cont de Rietberg e l'è el monarca el pussee scior d'Europa, cont on patrimoni de squasi cinch miliard de dollar.

El nass a Zurigh el 14 de febrar del 1945, fioeu del princip Francesch Giusepp II e de la soa miee Giorgina de Wilczek. Oltra a la cittadinanza del Liechtenstein el gh'ha anca quella de l'Austria.

In del 1965 el va a studià gestion a l'Università de San Gall, anca se 'l voreva studià in del camp umanistegh o de la fisega. El se laurea cont ona tesi in su l'informatizzazion del settor bancari in del 1969, in del midemm ann el se marida cont la Maria del Liechtenstein.

El tacca donca a lavorà per sistemà el business de familia, ch'a l'era in d'on stat gramm, tant de menà el pader, che l'eva perduu i patrimoni in Cecoslovacchia, che costituiven squasi el 90% di patrimòni de familia, a causa di decrett Beneš, a vend part del patrimoni artistegh per finanziàss.

El tacca a reorganizzà la LGT Bank, prima gestida in manera fallimentara di familiar del pader, de familia cont i principi che l'eva cognossuu in la soa pratega a Londra e in di agn '70 el ciappa el contròll anca di aziend di Liechtenstein in Austria. Tornaa in pee i business de la familia el voreva tornà a studià a l'università, ma in del 1984 el pader el ghe passa el poder esecutiv.

A la mort del pader in del 1989 el deventa princip regnant e 'l se occupa subit de dàgh al Liechtenstein 'na soa politega foresta desligada de quèlla de la Svizzera - sò obietiv giamò de quand che l'éra giovin - el riess anca a fà entrà el sò Pajes in di Nazion Unii in del 1990, dòpo de 'n tira e molla cont el Landtag ch'el pensava che partegnì ai Nazion Unii el fuss 'n trasà de danee, che l'ha accettaa poeu de pagà quand che 'l Princip el s'è offert de pagàj lu, a patt de podè scernì anca el reppresentant. El riess anca a superà l'opposizion di Stat Unii, contrari a l'ingress di Stat piscinitt in l'organizzazion, grazia a l'intervent del Clairborne Pell, senator espert de diplomazia che l'era staa el sò padron de giovin.

(Innanz)

A l' savivet qe ...

El denanz de la gesa, con scià i sò duu Omenoni.

La gesa de la Madonina in Praa (italian: Chiesa della Madonnina in Prato) a l'è on santuari catolegh de la citaa de Vares, in del quarter de Biumm de Sòtta.

In del Cincent Biumm el se trovava foeura di mur de Vares, in mez ai praa, e l'è donca per 'sta reson che la gesa la gh'ha 'sto nomm. On temp la gh'aveva de vess vuna di tanti gesioeur de campagna, ma cont el temp l'è cressuda de importanza, fina a deventà ona gesa on poo pussee grandotta.
Giamò a la fin del secol XV donca la gesioeura l'è stada sgrandida: l'è nominada per la prima voeulta in del 1567 in d'on document de la curia milanesa. Al temp la gesa la gh'aveva ona pianta a forma de cros grega e ona faciada rustega e quasi biotta, senza portegh nè campanin.
In del 1574 el Carlo Boromee l'ha domandaa de imbellì la gesa: ma s'è comenzaa a fà i lavorà domà in del secol adree. In de tra el 1678 e 'l 1686 la gesa l'ha ciappaa ona forma noeuva, a cros latina, e gh'è staa poeu cambiaa la faciada, segond el gust manierista del temp. Semper in quell temp, el de dent de la gesa l'è staa picciuraa de artista lombard.
In del 1722 el cammaster Gioann Antoni Speron el gh'ha faa taccaa arent on campanin, de stil barocch. Infina, in del 1742 l'è stada recostruida anca la sagrestia.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?