Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina prinçipala)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 73 829 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

Zenù de Cissio. Foto del Paolo Monti, 1969.

Ol Stoicismo a l'è stacia öna curènt de la filosoféa greca.

'Dré al 301-300 prìma de Crést, ol Zenù de Cissio a'l' istitüess a Atene la Stoà, mia fö di müra ma in sènter sità, apröv a l'agorà, la piassa principàl. Chèsto fato l'indecia zamò öna diferènsa nèta rispet a la scöla epicöréa: la scöla stòica la se farà dét sèmper de piö indela realtà sitadina e indel sò sistéma edücativ. Defàt, ü decrét sitadì,l'à unuràt ol Zenù per èss istàcc co la sò éta ü modèl per i zuègn. Forbe ol Zenù a'l sè copàt a 72 agn, 'dré al 262-61 prìma de Crèst, e l'è stàcc sotràt a spèse pöbleghe indel capsant de la sità, e pör lü l'ìa mia nassìt a Atene, ma 'l gh'ìa riàt forbe 'dré al 311 de Cissio, indel'ìsola de Sipro, doe l'ìa nassìt 'dré al 332 prìma de Crést. Öna storièla la cönta sö che a Atene, in d'üna bütìga de librér, l' ìa sintìt léns sö i Memorabel d'ol Senofunt, ch'i parlàa d'ol Socrat, e l' à domandàt indoe se pülìa troà di ómegn compagn. Ol librér a'l gh' à segnàt ol cinech Cratete, che 'l passàa vià prope in de chèl momét. Dóca, ol Zenù ghe sarèss indàcc adré in d'ü prìm momét a l'insegnamét cinech, che, insèma a la riprésa de quàch téma platonègh, l'arèss lassàcc l'imprónta in d'üna di sò prìme övre, la Repüblega. Defàt, chechissé, lü'l sostegnìa l'abolissiù di sólcc, di tempi e di matrimòne, a'l vedìa la ìra cumünità indela cumünità di bù, ma l'ametìa pò la libertà de incest e, in cas de bisògn, de canibalismo.

(Inanz)

A l' savivet qe ...

La faciada del votcent

La Gesa de San Sepolcher a l'è una gesa de Milan, in piazza San Sepolcher e part de la parochia de San Sater.

Gesa del secol XII slargada pussee de 'na voeulta, l'ultima del 1897, l'è indova che una voeulta gh'era el For de Milan. L'è fada su de paricc stil diferent: la cripta l'è in stil romanegh, el so foeura in stil neoromanegh e 'l sò dedent in stil neoclassegh.

Dedicada in principi a la Santissima Trinità, el 5 de luj del 1100, in del mez di Crosade, l'Anselmo IV de Bovis, el scerniss de decicàghela al San Sepolcher, in regord de l'ann de la spedizzion a Gerusalem che l'haveva ciapad.

(Va inanz...)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?