Tranvia de Lech
| Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
| Tranvia de Lech | |
|---|---|
Largh Manzon con la statua del Manzon e 'l tram | |
| Tipolojia | tranvia |
| Stats | |
| Territore | Lecch |
| Vertura | 1927 |
| Ultem slongament | 1928 (Sant Ambroeus-Magianegh) |
| Serrada | 1953 |
| Scartament | scartament metrich |
| Eletrifegazzion | 1200 V cc (del 1928) 600 V cc (fina al 1928) |
| istruzion | |
La tranvia de Lech a l'era una linia de tram urbana eletriga a scartament metregh che la conligava Malavee, in sul Gerenzon, a Magianegh, a passà per el center de la cità e per la stazzion di treni.
Verta del 1927 e gestida de la SECAV, l'è sarrada su del 1953: per el prim agn l'è stada alimentada a 600 V cc, poeu a 1'200 V cc. De la trata de la stazzion a Sant Ambroeus la scompartiva i binari con la tranvia extra-urbana per Com e Erba, ghe volarà fina al 1929 per havégh el slongament fina a Magianegh. El 11 de dicember del 1943 gh'è stad un gram acident quand che un tram l'è deraliad in sul pont del Gerenzon e l'è borlad in del prad, inscì de copà 14 persone e ferìnn 31: propi el vesser vegg de 'sti impiant chi l'ha menad, insema al cresser de la domanda, a sarrà su la linia dopo la segonda guerra mondial, che l'è sostituida de 'n autobus. Du agn adree anca quella extra-urbana la gh'havarà la stessa sort.
Bibliografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Adriano Betti Carboncini, Binari ai laghi, Salò, Editrice Trasporti su Rotaie, 1992, ISBN 88-85068-16-2.
Alter proget
[Modifega | modifica 'l sorgent]
Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Tranvia de Lech
