Autobus

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Un vegg bus a Milan

Un autobus (despess breviad in bus, ciamad anca corriera o, in Lombardia oriental, bes'cia bloeu per el tipegh color di corriere extra-urbane, in Svizzera posta) a l'è un mez de straport, de solet publegh ma doperabel anca per straport turistegh o privad, che l'è pensad per menà in sgir un numer pussee volt de sgent rispet a di alter mez de straport, e anca i so bagagg. Ghe n'è de piscinit, a bon cunt el minim in Europa l'è de noeuv post - a cuntà anca quell del sciafoeur - e 'sti chi inn ciamad anca minibus, 'me che ghe n'è de grand, anca con pussee de element che inn conligad in tra de lor de bofet, e a pussee de pian: quei pussee grand poden havégh spazzi fina per 300 persone.

I prim bus inn stad inventad, a cavall, in di agn '20 del 1800, con quei a vapor che inn rivad in di agn 1830, menter i prim filobus inn del 1882. In del 1895 a l'è mitud in servizzi el prim autobus che 'l gh'ha un so motor a combustion interna e 'l prim bus prodot in massa a l'è stad el LGOC B-type a du pian, per Londra, che anca incoeu a l'è un simbol de la capital britannega. I autobus con la midema forma del dì d'incoeu resalissen ai agn '50 del secol quell de vint e a partì del noeuv milleni a l'è vegnud su l'interess in sui tecnologie che ghe permeten de vesser pussee ecologegh, compagn de l'alimentazzion con di carburant pussee net de benzina e gasoeuli, el motor ibrid o la trazzion eletriga cont i batarie.

In Europa, per guidài ghe voeul la patenta de categoria D, e per el servizzi professional ghe voeulen di certifegad pussee. In di Stat Unid, ghe voeul una patenta de guida professional.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]