Sol

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Sul)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


El Sol
El Sul
El Sul
Misure principai
Distanza media de la Terra 149.6×106 km
Magnetuden aparenta (V) −26.8m
Magnetuden assoluda 4.8m
Carateristeghe orbital
Distanza media del
center de la Via Latea
2.5×1017 km
(26,000 agn lus)
Period galategh 2.26×108 agn
Velocità 217 km/s
Carateristeghe fisighe
Diameter 1.392×106 km
(109 voeulte quell de la Terra)
Superfis 6.09 × 1012 km²
(11,900 olter quella de la Terra)
Volum 1.41 × 1018 km³
(1,300,000 voeulte quell de la Terra)
Massa 1.9891 × 1030 kg

(332,950 olter voeulte quella de la Terra)

Densità 1.408 g/cm³
Gravità su la superfiss 273.95 m s-2

(27.9 G)

Velocità de fuga
de la superfiss
617.54 km/s
Temperadura su la superfiss 5780 K
Temperadura de la corona 5 MK
Temperadura al center ~13.6 MK
Luminosità (L) 3.827×1026 W
Intensità media(I) 2.009×107 W m-2 sr-1
Carateristeghe de rotazzion
Obliquità 7.25°
(su l'eclitega)
67.23?
(in raport al pian galategh de la Via Latea)
Ascension reta
del pol nord1 Archiviad chi: [1]
286.13?
(19 h 4 min 31.2 s)
Declinazzion
del pol nord
63.87?
period de rotazzion
a l'equator
25,3800 dì
(25 d 9 h 7 min 12?8 s) 1 Archiviad chi: [2]
velocità de rotazzion
a l'equator
7174 km/h
Composizzion de la fotosfera
Idrogen 73.46 %
Elio 24.85 %
Ossigen 0.77 %
Carboni 0.29 %
Ferr 0.16 %
Neon 0.12 %
Azot 0.09 %
Siliz 0.07 %
Magnesi 0.05 %
Zulfer 0.04 %

El Sol o (simbul astronomico: ☉) a l'è la stela che sta al center del nost Sistema Solar. El sol però el poeu stà a significà una stela qualchessia, o ben un corp celest compat, e de forma pressapoch sferega che la manda foeura ciar indeperlee. El nost Sol el sgira i pianet, i asteroid, i comet e tut un monton de oget de dimension pussee piscinine e de natura varia.

El sol l'è fad su soratut de idrogen, per el 74% de la massa, de elii per puu o manch 24% de la massa, e olter element pussee grev, compagn del ferr, del nichel, de l'ossigen, del zulfer, del magnesi, del carboni, del neon e del crom. El Sol el gh'ha una class spetrala de G2V: G2 el sta a dì che la so temperadura in su la superfiss a l'è arent a 5780 K (5510 °C) che la ghe da el so color bianch, e che el par sgiald per via de l'efet de assorbiment de l'atmosfera de la Terra.

La strutura del Sol[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Sol a l'è formad de nivel indove che l'atività nucleara, la temperadura, e la composizzion fìsega i cambien fess. El g'ha una densità de 150 g/cm3, e una temperadura arent ai 13.000.000 grad. El coeur del Sol a l'è la region indove che la vegn fada su la part pussee granda del calor, e indove che se pensa che ghe sien i process de fusion nucleara che trasformen l'idrogen in elii.

Ad andar vers el defœra, el nivel qe al va de le 0,2 a le 0,7 vœlte el ragio del sol al se ciama zona radioativa. E as andar insì in su se trova la zona convetiva, la fotosfera e l'atmosfera qe la forma la corona solar.

I nivell che i formen el Sol.

El Sol indeperluu el fa su el 99,8% de la massa de tut el Sistema Solar.

Nucli[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nucli del sol che el gh'ha un ragg de 150.000 km a l'è fad su de idrogen e elio; in del nucli la pression e la temperadura elevade i permeten i reazzion nuclear de fusion de l'idrogen a fa su l'elio ch'inn responsabil de l'emission de lus e calor. In del nucli la temperadura a l'è de circa 15 million de °C, la densità de 100 tonellade al meter cubi e la pression de 200 miliard de atmosfera.[1]

Zona radiativa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Foeura del nucli a gh'è la zona radiativa che la mena el calor de foeura traver di mecanism de l'emission e de l'assorbiment. A l'è fada su de un gas de nucli de elio, proton e eletron. El so spessor el va del bord de foeura del nucli fina a 130.000 km sota la superfiss. Chichinscì a gh'è una temperadura de 500.000°C e una densità de 10 kg/m3.[1]

Zona convetiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la zona convetiva inscambi el calor el se tra intorna per convezzion, che l'è possibil in quella zona chì desgià che la pression a l'è inferiora. Per via de la convezion el calor de la zona radiativa el vegn menad de sora e poeu quand che el sarà andad foeura i materai tornen sgiò. Quand che la convezzion la se tra sgiò per via del fort camp magnetich, se formen i magg solar in su la superfiss de foeura[1].

Fotosfera[Modifega | modifica 'l sorgent]

La zona pussee de foeura del sol a l'è ciamada fotosfera e l'è fada su de gas incandescent. La soa temperadura a l'è arent ai 5500°C e la manda foeura la lus visibel per l'oeugg uman. El so spessor a l'è de 400 km. La superfiss l'è minga solida: la gh'ha su di granit che ognidun el resta domà un quai minut. In su la superfiss, cont un diameter arent ai 100.000 km poeuden aparì anca i masg solar e durà d'una quai setimana a un quai mes. I masg solar inn di arei fregge (circa 4000°C) respet che i zone intorna. El numer di masg solar el cambia de manera ciclica cont un perìod de 11 agn[1] . In su la superfiss de la fotosfera poeuden capità i fenomen di magg solar, i crescenz e i brilladore. I crescenz iinn di get gigant de idrogen incandescent che vegnen dent de l'atmosfera solara fina anca 40.000 km. I brilladore inscambi inn di stralusc provcad di scaregh eletrich.[1]

Radiazzion solare[Modifega | modifica 'l sorgent]

El speter de la radazzion del sol a l'è quell d'un corp negher che el gh'ha una temperadura de 5700 °C (che a l'è la temperadura de la fotosfera). I radiazzion mandad foeura inn soratut quei del visibel, de l'infraross e de l'ultraviolet.

Per savenn pussee, varda l'articol Radiazion solar.



  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 113. ISBN 88-483-1168-7.