Infraross

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Ragg infraross)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vista de 'n LED infraross de 'n telecomand: per la pupart di fotocamere l'infraross el par una lusetina vioeula

L'infraross (breviad de solet IR) a l'è una radiazzion eletromagnetega cont una banda de frequenza pussee bassa de quella de la lus che la se ved ma pussee volta de quella di onde radio e di micro-onde, o ben in tra i 700 nm e 'l 1 mm. El termen el vegn de 'l latin e 'l voeur dì "sota el ross", vist che el color ross l'è propi el darer color che 'l se ved prima di infraross. Vist che per l'oeugg de l'om gh'è no una soeuja ciara che la taja i infraross del ross, a l'è possibel comunque vidé di infraross assee vesin al 700 nm in d'un quaj cas, soratut quand che la lus l'è assee forta, compagna de un laser.

L'è despess sociad al calor, vist che in bas a la lesg de Wien ogni corp che 'l gh'ha una temperadura sora el zero assolud el dà foeura di infraross, che quand che el corp el va vers l'invernighenza se svesinen semper pussee a la lus visibel e ghe riven.

Gh'è varie aplicazzion de l'infraross: el po vesser doperad per i controll remot di televisor e alter aparecc domestegh, per mesurà la temperatura, per netà, per el studi de l'astronomia, per scoldà, per la termografia e per la vision de nocc.

I infraross, in linia de massima, a inn assee segur per la salut di omen, a diferenza per esempi di ultraviolet che poden portà al cancher, gh'è comunque di ris'c, vist che una font de infraross assee forta l'è comunque bona, per esempi, de fà de dagn a la retina de l'oeugg, tant 'me che una font assee forta che la manda foeura di infraross per scoldà la po portà a di ustion anca assee gram.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]