Eris (corp celest)

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Eris ⯰
(136199 Eris)
Descuprii 8 gennaio 2005
Descovridor Michael Brown
Chad Trujillo
David Rabinowitz
Classificazion Ogèt del
disch sparnegàt
,
plutoide
Pianeta nano
Parameter orbital
(a l'epoca JD 2453800,5)
Semiass maggior 10 123 000 000 km
67,668 UA
Perieli 5 650 000 000 km
37,77 UA
Afeli 14 595 000 000 km
97,56 UA
Period orbital ~557,03 anni
Velocità orbitala

3,437 km/s (media)

Inclinazion
su l'eclittega
44,18694°
Ecentricità 0,44177
Longituden del
noeud ascendent
35,86957°
Argom. del perieli 151,43054°
Anomalia media 197,63427°
Par. Tisserand (TJ) 4,770 (calcolato)
Satellit 1 Disnomia
Anel 0
Dati fisegh
Diameter medi (2 326 ± 12) km
Superfiss 17 000 000
Volum
Massa
(1,66 ± 0.02) × 1022 kg
Densità media (2,52 ± 0.02) 
Period de rotazion > 8 h (stima)
Temperatura
superficiala
30 K (media)
Albedo 0,96
Dati d'osservazion
Magnituden app. 18,73
Magnituden ass. -1,12 ± 0,01
Reprezentasiù de l'orbita de Eris

Eris (batezàt col nòm uficiàl de 136199 Eris, simbul: ⯰)[1] l'è 'l pianéta nàno del nòst Sistema Solar che g'ha la màsa piö grànda 'ntra chèi che se conós, e per dimensiù l'è segónt apéna a Plutone. La sò màsa difàti l'è del 27% piö grànda de chèla de Plutone e 'l sò ràgio de póch chilòmetri piö pesèn. L'è 'n ogèt che se tróa a orbità perlopiö endèla zòna ciamàda Disch sparnegàt endèla periferìa estréma del Sistema Solar.

L'òrbita l'è ecèntrica fés e condena inclinasiù fòrte en rapórt al pià de l'eclìtica. Al sò pereéle el se tróa a 37,91 Unità Astronòmiche del Sul e al sò aféle el rìa a 97,65 UA. l'inclinasiù en rapórt al pià de l'eclìtica l'è de 44 gràdi. El ghe mèt 558 agn per fà 'n gir entùren al Sul. El g'ha 'n satèlite, ciamàt Disnomia, che 'l g'ha 'n diàmetro de presapóch 250 km.


  1. JPL/NASA (2015-04-22). What is a Dwarf Planet?.