Delebi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cuurdinàde geogràfiche: 46° 08' N 9° 28' E

Delebi
Comun
Delebi - Stema
Delebi - Sœmeanza
Delebi - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Sundri
Capolœg Delebio
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 46°08′N 9°28′E / 46.133333°N 9.466667°E46.133333; 9.466667
OSM 46848
Voltituden 218 m s.l.m
Superfix 22,44 km²
Abitants 3 307 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 147.37 ab./km²
Confin Andel, Còlegh, Dübin, Piantee, Promane, Pagnoeune e Rugul
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0342
Codex postal 23014
Sigla autom. SO
Codex ISTAT 014026
Codex catastal D266
Sant protetor Carpòforo, Esanto, Caàio, Severin, Secondo e Lisìnio
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Delebi - Localizazion
Delebi - Localizazion
Sit istituzional


Delebi (nom ofizzial in talian: Delebio) a l’è on comun italian, de la region Lombardia, in Provincia de Sondri.

Al gh'ha 3 207 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfis de 22,5 km² e ona densità de 143 ab./km².

A l’è tacaa a Andel, Colegh (LC), Dubin, Pagnona (LC), Piantee, Promana (LC) e Rogol.

La gh'ha anca 'na frazion: i Tavan.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Delebi a l'è on center important de la bassa Valtolina, che 'l se troeuva al princippi de la Val Lesna, che l'è traversada del riaa (localment: avall) con l'istess nomm.
El sò confin meridional a l'è contornaa de la cresta principal di Orobi (localment a ghe disen el fil), e i sò scimm principai hinn:

In del territori comunal a troeuvom vari alp e caser: in tra i pussee important a gh'è Nogheree, la Poncina, Osigg, Canargh e Torrascia.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Bataja de Delebi.

La presenza de l'omm in de la zona de Delebi l'è atestada anca in di temp antigh.
El nomm antigh Alebium el compariss per la prima voeulta in d'on diploma del 724, indè che 'l re di longobard Liutprand el ghe da a la basilega de San Carpofen de Comm ona quai terra in de la bassa Valtolina, tant 'me Alebium, Roncalia (Roncaja), Mosergia (Morbegn) e Colione (Colegh). El diploma l'è squasi sicurament on apocrif, e frutt de 'na rielaborazzion pussee moderna: ma la soa atendibilità l'è confermada del fatt che 'l patron de Delebi l'è proppin el san Carpofen, e che in del 1159 l'imperador Barbarossa el gh'ha confermaa a la basilega comasca i sò vegg possediment, anca a Alebium e a Morcintia (on olter nomm antighd de Morbegn).
El 18 de agost del 1204, per concession de l'abaa de Aquafreggia, l'è nassuu el comun liber de Delebi, che l'è staa unii a Rogol (cont Andel) fina al 1616. I raport con la badia de Aquafreggia (fondada in del XII secol a Roncal, frazzion de Lenn) hinn staa ben strecc per tanti secoi. La badia la gh'era di possediment anca a Andel, Rogol, a Soregh e a Gera. I monegh hann miss in pee anca on monasteroeu e ona gesetta in del territori de Delebi, che incoeu hinn descomparii, ma gh'hann lassaa el nomm al rion ciamaa Badia. La dominazzion de la badia comasca l'è durada fina al 1504.
In tra el 26 e 'l 27 de november del 1423 a Delebi gh'è staa ona bataja tra Milanes e Venezzian: i primm, comandaa del Piccinino, insemma ai leaa valtolitt, hinn staa bon de batt i Venezian, che aveven traversaa el Pass San March e voreven provà a ciappà la Valtolina.

Popolazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I delebiatt hinn staa spartii per secoi in tra quei che viveven in del paes e quei che viveven in di alp de la vall. La division la reguardava anca i mestee. Ogni grupp el gh'aveva anca on sò soranomm:

  • a meza costa gh'era i braghin
  • in la zona pedemontana (che la va de Torrascia a Tavan) a viveven i torrascioeu, i crosciroeu e i tavanei.
  • in del paes a viveven i "sciori" o "piazzaroeu".

La cambiava anca la lengua doperada: i primm duu grupp conservaven el dialett pussee sbottasciaa e tipegh, intant che i "sciori" parlaven ona variant pussee vesina a quella doperada in su la riva del Lagh de Comm, e donca pussee sensibela al modell lengusitegh milanes.
Quella division chì l'è durada almeno fina a la Prima Guerra Mondial.

El dialett delebiatt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol dialett valtolin.

El delebiatt el se deslontana minga del rest di dialett de la bassa Valtolina. Te 'l chì on quai confront cont el milanes:

Lombard Milan Delebi
can [kãː] [kãː]
capell [ka'pɛl] [ka'pel]
gera ['dʒeːra] ['ʒɛːra]
gesa ['dʒeːza] ['ʒeːza]
meda ['meːda] ['miːda]
nev [neːf] [niːf]
piazza ['pjasa] ['tʃatsa]
preved ['preːvet] ['prɛːvat]
sotta ['sɔta] ['suta]

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Delebi l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censid


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.