Sol

De Wikipedia
(Rimandaa da )
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lombard Occidental Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, ortografia SL.


El Sol
El Sul
Misure principal
Distanza media de la Tera 149.6×106 km
Magnetuden aparenta (V) −26.8m
Magnetuden asoluda 4.8m
Carateristege orbitale
Distanza media del
center de la Via Latea
2.5×1017 km
(26,000 agn lux)
Period galateg 2.26×108 agn
Velocitaa 217 km/s
Carateristege fìsege
Diametro 1.392×106 km
(109 vœlte qel de la Tera)
Superfìx 6.09 × 1012 km²
(11,900 olter qela de la Tera)
Volum 1.41 × 1018 km³
(1,300,000 vœlte qel de la Tera)
Masa 1.9891 × 1030 kg

(332,950 olter qela de la Tera)

Densitaa 1.408 g/cm³
Gravitaa su la superfìce 273.95 m s-2

(27.9 G)

Velocitaa de fuga
de la superfìx
617.54 km/s
Temperadura su la superfìx 5780 K
Temperadura de la corona 5 MK
Temperadura al center ~13.6 MK
Luminositaa (L) 3.827×1026 W
Intensitaa media(I) 2.009×107 W m-2 sr-1
Caraterìstiche de rotasiù
Obliquitaa 7.25°
(su l'eclitega)
67.23?
(en raport al pian galateg de la Via Latea)
Ascension retta
dal polo nord1
286.13?
(19 h 4 min 31.2 s)
Declinazion
del polo nord
63.87?
period de rotazion
a l'equator
25,3800 dì
(25 d 9 h 7 min 12?8 s) 1
velocitaa de rotasizion
a l'equator
7174 km/h
Compuzion de la fotosfera
Idrojen 73.46 %
Elio 24.85 %
Osijen 0.77 %
Carboni 0.29 %
Ferr 0.16 %
Neon 0.12 %
Azod 0.09 %
Siliç 0.07 %
Magnesi 0.05 %
Sulfer 0.04 %

El Sol a l'è la stela qe sta al center del nost Sistema Solar. El sol però al pœl star a segnifegar una stela quala-qe-la-sia, çoè un corp celest compatt, e de forma pressapoc sferega qe la emet ciar indeperlee. El nost Sol al jira i pianed, i asteroid, i comed e tut un monton de ojet de dimension plu picine e de natura varia.

El Sol a l'è formad soratut de idrojen, per el 74% de la masa, de elio per plu o men 24% de la masa, e olter elemeint plu grev, compagn del ferr, del niqel, de l'osijen, del sulfer, del magnesi, del carboni, del neon e del crom. El Sol al g'ha una class spetrala de G2V. G2 el sta a dir qe la so temperadura su la superfix a l'è de pressapoc 5780 K (5510 °C) qe la ge da el so color bianc, e qe al par jald per vaa de l'efeit de asorbiment de l'atmosfera de la Tera.

La strutura del Sol[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

El Sol a l'è formad de nivel indovè qe l'ativitaa nucleara, la temperatura, e la composizion fìsega i cambien fess. Al g'ha una densitaa de 150 g/cm3, e una temperatura de pressapoc 13'000'000 grads. El cœr del Sol a l'è la rejon indovè qe al vegn prodota la part plu grosa del calor, e indovè qe se pensa qe ge sian i process de fusion nucleara qe la trasforma l'idrojen in elio.

Ad andar vers el defœra, el nivel qe al va de le 0,2 a le 0,7 vœlte el ragio del sol al se ciama zona radioativa. E as andar insì in su se trova la zona convetiva, la fotosfera e l'atmosfera qe la forma la corona solar.

I nivell qe i formen el Sol.

El Sol indeperluu al costetuiss el 99,8% de la masa de tut el Sistema Solar.