Pagina principala/NOL

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 73 611 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

L'Havel
Te diventet minga on dissident inscì perchè on di te decìdet de ciappà 'sta carrera inusuala. Te set mittuu dent del tò sens de responsabilità personala, combinaa cont on insemma compless de circostanz estern

El Václav Havel (IPA: [ˈvaːt͡slav ˈɦavɛl] scolta , Praga, 5 ottober 1936 – Hrádeček, 18 dicember 2011) a l'è staa on statista, drammatorgh e saggista cecch, ultim president de la Cecoslovacchia titolar e primm de la Cechia.

Protagonista de la Revoluzion de Velluu e de la transizion de la Cecoslovacchia vers on Stat democràtich, l'ha sostegnuu e menaa innanz di politegh de liberalism social, insemma a di idej de umanitarism, de anticonsumism, de ambientalism e a favor de la democrazia diretta.

Member fondator del Forum Civich finna al sò desligàss, l'è restaa independent finna a la mort, anca se l'ha supportaa la Lianza Civica Democratica dal 1990 al 1998 e dal 2004 a la soa mòrt l'ha sostegnuu el Partii Verd Cecch, on partii centrista, liberalista verd e europeista.

Havel el nass in d'ona familia de intellettuaj e imprenditor. El sò bobà, Václav Maria Havel, l'éra on regista e proprietari di terrazz Barrandov e 'l sò nono de part de Božena Vavrečková, la mader, a l'éra ambassador de la Cecoslovacchia.

In del 1954 el se diploma intant che 'l fa el garzon in d'on laboratori de chìmica. Vist che l'éra dissident a l'è mìnga accettaa in di facoltà umanistich e 'l scerniss economia a l'Università Tecnega Ceca de Praga, che però el molla dòpo du agn. In del 1964 el sposa Olga Havlová, anca lee impegnada in la dissidenza.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

Screenshot del sistema operativ

El BeOS a l'è stad un sistema operativ per personal computer desvilupad in di agn '60 de la Be Incorporated, pensad soratut per 'n utenza multimedial, anca grazzia al vesser un sistema real time, a havégh el multitasking preemptiv, el multithreading - doperabel de ogni aplicazzion, e la memoria protesgiuda. Desvilupad in manera autonoma e 'me sistema monoutent, a l'era comunque compatibel cont i standard POSIX e l'è possibel donca doperà vari software desvilupad per sistema Unix-like, oltra a podé comunegà cont el sistema a travers de la shell Bash. Anca l'interfacia grafega a l'era desvilupada de zero, in C++ e 'l so file system, el BFS, l'era assee innovativ, journaled e con bone capacità de grandezza di drive, anca se minga trop bon per dischet e periferiche piscinine, perchè i so setor eren assee gross.

In principi el gh'haveva de fonzionà in sui computer proprietari BeBox ma, infin, l'è stad vendud 'me concorrent del Microsoft Windows e del Mac OS classegh, ma el modell comercial a l'è stad minga bon e infin inn crompad de Palm Inc. e incoeu la comunità l'è dree a desvilupà Haiku, incoeu in Beta 4, compatibel anca cont i 64 bit e che la suporta, in la version a 32 bit, i eseguibel de la version 5 de BeOS.

(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"En del paes dei orb i la fa ben i sguersc"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?