Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
(Rimandad de Pagina Principala)
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 289 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Ultrasón per vedè el feto

I ultrasón hinn di ond sonòr che la soa frequenza a l’è pussée alta del lìmit superiór di frequenz scoltàbil de l’orèggia de l’òmm. Quant ai sò proprietà fìsich ultrasón hinn minga divèrsi di son scòltàbil, foeura che per el fàa che i òmen je pòden minga sentì. Quèll lìmit chì el varia d'ona persòna a l’altra e l’è pressappòch de 20 kilohertz (20,000 hertz) in di òmen gióvin madùr. I apparècc a ultrasón lavóren con di frequenz de 20kHz fin a divèrsi gigahertz.

I ultrasón i vegnen dopràa in tanti divèrsi camp. I apparècc a ultrasón vegnen dopràa de rilevà i oggètt e misurà i distànz. I immagin a ultrasón o sonografìj, despèss i vegnen dopràd in medesina. In di esamm senza distruzion sora prodòtt e sora i struttùr, i ultrasón vegnen dopràa de rilevà di difètt invisìbel. Per l’industria, i ultrasón vegnen dopràa per la nettada, i mes’ciàd e per fa andà pussée in prèssa i procèss chìmich. I animàj compàgn di tegnoeùr e di i parpai doperen i ultrasón per determinà la posizión di ciappàd e di ostacoj.

(innanz)

Te 'l savevet che ...

La Darsena

La Darsena a l'è un laghet artifizzial doperad di nav e barche che naveghen per i Navili de Milan. Arenta a Porta Cines, ghe va dent el Navili Grand e foeura quell de Pavia, 'me scolmador a gh'è el Tesinell. Un temp, a l'era el port pussee important de tut Milan, el 30 de marz del 1979 gh'è passad el darrer barcon pien de mercanzia, a meter fin a una longa tradizzion de straport in su l'aqua a Milan.

(Va inanz...)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Normand, Arpitan, Mirandes, Romancc, Ladin sgiudee-spagnoeul, Estremegn, Avar, Colognasch, Gagauz, Tatar de Crimeja

Un proverbi a cas

"Chi volta el cul a Milan, volta el cul al pan"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?