Ultrason

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
immàgin a ultrasón (sonogràmma) d’on feto in del’ùter, vist a la settimana quèlla di dódes de gravidanza (scansión in dò misùr)
'N’esàmm ultrasònich
Ultrasón per vedè el feto

I ultrasón hinn di ond sonòr che la soa freguenza a l’è pussée alta del lìmit superiór di freguénz scoltàbil de l’orèggia de l’òmm. Quant ai sò proprietà fìsich ultrasón hinn minga divèrsi di son scòltàbil, foeura che per el fàa che i òmen je pòden minga sentì. Quèll lìmit chì el varia d'ona persòna a l’altra e l’è pressappòch de 20 kilohertz (20,000 hertz) in di òmen gióvin madùr. I apparècc a ultrasón lavóren con di freguénz de 20kHz fin a divèrsi gigahertz.

I ultrasón i vegnen dopràa in tanti divèrsi camp. I apparècc a ultrasón vegnen dopràa de rilevà i oggètt e misurà i distànz. I immagin a ultrasón o sonografìj, despèss i vegnen dopràd in medesina. In di esamm senza distruzion sora prodòtt e sora i struttùr, i ultrasón vegnen dopràa de rilevà di difètt invisìbel. Per l’industria, i ultrasón vegnen dopràa per la nettada, i mes’ciàd e per fa andà pussée in prèssa i procèss chìmich. I animàj compàgn di tegnoeùr e di i parpai doperen i ultrasón per determinà la posizión di ciappàd e di ostacoj. [1]

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fis’cètt del Galton, vun di primm dispositìv de prodù i ultrasón

L’acustica, la scienza del son, l’è comenzada ai temp del Pitagora in del sèst sècol innanz del Crist, el quàl l’hà scrivùu in sui proprietà matemàtich di istrument a còrda. La tècnica de rilevamént de la posizión di tegnoeùr l’è stada desquattada del Lazzaro Spallanzani in del 1794, quand che l’hà dimostràa che i tegnoeùr i andàven a caccia e navigàven per mèzz di son che podéven vèss minga scoltàa, e nò con la vista. El Francis Galton in 1893 l'hà inventàa el fis'cètt del Galton, on fis'cètt regolàbil che ‘l prodùss di ultrasón, che lù l’hà dopràa per misurà la banda di son scoltàbil di òmen e di alter animàj, e donca l’hà fa vedè che tanti animàj sénten sora la banda di son scoltàbil di òmen. La primma aplicazión tècnica di ultrasón l’è stàa on tentatìv per rilevà i sóttmarin del Paul Langevin in del 1917. L’effètt piezoelèttrich, desquattàa del Jacques e del Pierre Curie in del 1880, l’è staà dopràa in di trasuttór per ingenerà e rilevà i ond ultrasònich in de l’aria e in de l’acqua. [2]

Definizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

banda in freguenza approssimativa, con guida a la bonascia per ‘na quàj aplicazión

I ultrasón hinn definìi de l’istitùtt Nazionàl Americàn 'me di "son de freguenza pussée granda de 20kHz". In aria a la pression atmosferega, i ond ultrasònich i gh’hànn di longhèzz d’onda de 1,9 cm o anca de men.

El percepij[Modifega | modifica 'l sorgent]

El risultàa d’ona sonografia in su ‘n tòcch de carta

Òmen[Modifega | modifica 'l sorgent]

El limit superiór di freguènz scoltàbil di òmen (pressappòch 20 kHz) a l’è chesschì per via di lìmit de orèggia de mèzz. I ultrasón pòden vèss sentìi domà se di ultrasón a alta intensità vegnen fornìi direttament in del crani de l’òmm e raggiòngen donca la còclea per mèzz de la conduzion travèrs i òss, senza passà travèrs l’orèggia de mèzz.[3]

I fiolètt pòden sentì di son de intonazión pussée alta de quèj che pòden vèss sentìi di òmen in là cont i agn, perché in di òmen el lìmit superiór del sentìi el tend a ‘ndà giò con l’età.[4]. Ona compagnia telefonica americana l’hà dopràa i son a alta intonazión de fa su di sonerij che ‘a l’è fàcil che pòden vèss sentìi domà di òmen gióvin,[5] ma tanti persòn pussée vègg pòden sentì i segnàj, de già che gh'è di variazión notévol in del deperiment de la soeuja de sora con l’età de on òmen a l'alter. El Mosquito a l’è on apparècc elettrònich che ‘l dopera di alt freguénz per scoraggià i gióvin del restà in gir in di loegh pùblich senza ‘na quàj resón.

Animaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

La tegnoeura la dopera i ultrasón per navigà quand che gh’è scur.
El fis'cètt per i can, on fis’cètt che l’emètt di son in de la gamma di ultrasón, doperàa per insegnà ben i can e di alter animàj

I tegoeùr ùsen divèrsi tècnich a ultrasón (Ecolocalizzazion) de rilevà i sò ciappàd. Lor pòden rilevà i freguénz de là di 100kHz, fin anca a 200kHz.[6]

On mucc de insètt el precepìss ben cont i ultrasón, e la pupàrt de lor l'è fada su de insètt notturnìn che scolten per mèzz de l’ecolocalizzazión compagn che i tegoeùr. hinn comprés tanti grupp de parpai, de coleòpter, la mantide religiosa e i crisòpidi. Dòpo de ‘vègh sentìi o a tegoeura, cèrti insètt cercarànn de slontanàss di ultrasòn per minga fass ciapà.[7] I freguénz ultrasònich attìven on'azión riflettuta in di parpai notturnìn ch'je fa sbassà intanta ch'a hinn ‘drée a gorà per minga fàss taccà. [8] De sora maròss i arctijdej emètten di cliìh che destùrben l’ecolocalizzazión di tegnoeùr,[9][10] e in di alter casi pòden visà ch ‘a hinn velenós cont el mandà foeura di son.[11][12]

La gamma del scoltàbil di can e di gatt la rivà fin ai ultrasón; la fin de la gamma scoltàbil d'on can la riva fin a pressappòch 45kHz, e fin a 64kHz per on gatt.[13][14] I vicc selvàdegh di can e di gatt i hànn sviluppà quèlla gamme de son scoltàbil chì per sentì i son a alta freguenza prodòtt di sò ciappàd preferìi, i roditór piscinìtt.[13] Elfis'cètt per i can a l'è on fis'cètt che 'l manda foeura di ultrasón, dopràa per insegnàa el mestee ai can e ciamàj.. La freguenza de tanti fis'cètt per i can a l'è compresa infra 23 e 54 kHz.[15]

I denticeti, comprès i delfin, i pòden scoltà i ultrasón e doperà chi son chì per per el sò sistèma de navigazión (biosònar) per orizzontàss e capciuràa i ciappàd.[16] I focenidi gh'hànn el pussée alt lìmit del scoltàbil,160 kHz.[17] 'Na fila de tipi de pess pòden sentì i ultrasón compàgn di clupeiformes, ch’a hinn di member de la sòttfamiglia di alosìnej (alosa) che s’è vist ch’a hinn bònn de percepì di son fin anca de 180kHz in freguenza, inveci i alter sòtt famili (per esempi i saràcc) pòden sentì domà fin a 4 kHz.[18]

I generadór de ultrasón, generalmént, vegnen vendùu come di dispositiv per el contròll elettrònich di parassita, i quàj se pensa ch’a pòden fà stremì i roditor e i insètt piscinìitt, ancaben a ghe sìa nò de evidenza scientifica che quèj affari chì fonziónen.[19][20][21]

Rilevament e distanza rilevabil[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sensor senza contàtt[Modifega | modifica 'l sorgent]

On sistèma de rilevamént a ultrasón el gh’hà minga de besògn de contàtt con l’obbiettìv. Per on mucc de procèss de l’industria farmacèutica, mèdega, militàr e generàl quèst el mena on vantàgg rispètt ai sensór in lìnea che pòden bordegà i lìquid denter in on recipiént , on tubo o che pòden vèss stoppàa del prodòtt medèmm. Tant i ond continuv quant quèj palpitàa i vegnen dopràa. El princippi che ‘l stàa al fondamént de la tecnologia a ultrason palpitàa a l’è el fàa che ‘l segnàl trasmettùu a l’è fàa su de impuls de energia ultrasònica. Dòpo de ciaschedùn di impùls, l’apparècc elettrònich el ten in cunt domà i segnàj che tornen indrée de lì a on cèrt zicch de temp che ‘l correspónd al temp che ‘l ghe servìss per al segnàl de intraversà el recipiént. Domà on segnàl ricevùu in del cors del quèlla finèstra chì el ven tegnìi in cunt come ‘n segnàl ùtil devèss processà.

Ona aplicazión de consùmm del rilevamént a ultrasón l’è stada la macchina fotografega Polaroid SX-70, che la gh’aveva dent on trasduttor leggér de mètt a foeugh la macchina in manera automatica. Pussée tardi la Polaroid l’hò concedùu in licenza sta tecnologià chì a ultrasón ch'a l l’è poeu diventada el fondamént d’on mucc de prodòtt a ultrasòn.

Sensor de moviment e misurad del fluss di fluid[Modifega | modifica 'l sorgent]

'N aplicazión di ultrasón comùn a l’è la dervìda automatica di pòrt, quand che on sensór a ultrasón el rileva el comànd de dervida de 'na persòna. I sensór a ultrasón vegnen ancasì dopràa per rilevà i intrusión; i ultrasón emìss ind on ùnegh punt i pòden quattà 'na àrea vasta. El fluss in di tubi o in di canàj avèrt el pò vèss misuràa col flussimeter a ultrasón, che 'l misura la velocità media d’on lìquid che ‘l scorr. In reologia , on reòmeter acùstich, el ghe và adrée al princippi di ultrasón. In meccanica di fluid, ila velocità di flùid la pò vèss misuràda cont l’utilizzazión di flussimeter a ultrason.

Proeuv senza distruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Rilevazion cont i ultrason.
Princippi de rilevazión cont i ultrasón. On ìncàv ind on materiàl sòlid el riflètt ‘na part de l’energia indrée al trasduttór, che la ven rilevada e mostrada.

I rilevazion cont i ultrason hinn on tipo de proeuv senza distruzion, de sòlit dopràd per rilevà di fluss de materia oppùr per misurà el spessór di oggètt. Di freguénz infra 2 a 10 MHz vegnen dopràd despèss. I rilevazión pòden vèss manuàj o automàtich e hinn 'na part fondamentàl di procèss de produzión. Sia la pupàrt di metàj, sia i plàstegh e i compòst aerospaziàj pòden vèss ispezionàa. I freguénz pussée bass di ultrason (50–500 kHz) pòden anca vèss dopràa per ispezionà i materiàj men densi compàgn del lègn e del ciment.

L’ispezión cont i ultrasón (ecografia) di giont saldàa l’è stada ona alternativa de la radiografia per i proeuv senza distruzion a partì del 1960. L’ispezión per mèzz di ultrasón la elìmina l’utilizzazión de radiazión ionizzànt, e de conseguenza di benefizi per la salùd e per i cost. I ultrasón pòden anca fornì di informazión adizionàj come la profondità di difètt d’on giont saldàa. L’ispezión a ultrasón l’è passada di mètod manuàj a quèj compiuterizzàa ch'hànn fàa vegnì automàtich on mucc de procèss. Ona rilevazión ultrasònica d’on giónt l’è bòna de reconóss l’esistenza d’on difètt, la misura de la soa grandèzza, e la soa posidùra. Minga tucc i materiàj saldàa pòden vèss ispezionàa cont i ultrasón; a gh’è quèj materiàj ch’a hinn fàa su de granìtt grand tàj de prodù on elevàa rumór de fond adrée ai misuràd. [22]

Di proeuv senza distruzion d’on àlber indoe l'è stada rilevada ona crèppa

La misurada del spessor cont i ultrason a l’è ona tècnica de valutà la qualità di saldadùr.

Misurada de la distanza cont i ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

Princippi d’on sònar attìv
Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Sònar.

On’utilizzaziٙón comùn di ultrasón a l’è la misurada de la distanza sòttacqua; la ven ciamada anca Sònar. On impùls ultrasònich el ven ingenerà in dona direzión partìcolar. Se gh’è on oggètt adrée al tragìtt de quèll’impùls chì, ‘na part o l’impùls intrégh el sarà riflettùu indrée al trasmettitór come ‘n eco che ‘l ven rilevàa de ricevidór. Cont el misurà la differenza de temp infra l’impùls trasmettùu e l’eco che ‘l ven ricevùu, a l’è possìbil determinà la distanza.

El temp de viàgg de l’impùls cont el sònar misuràa in l’acqua el dipènd de la temperadura e de la salinità de l’acqua. La misurada de la distanza cont i ultrasón la ven anca aplicada per i misuràd in de l'aria e per di distànz curt. Per esempi, di istrumént de misura a ultrasón pòden misurà a la svèlta la forma d’ona stanza.

Ancabèn la misurada de la distanza la vegna fada tant ai freguénz minga scoltàbil quant a quèj scoltàbil, per di distànz grand (de vun a tanti chimòmeter), la misurada de la distanza cont i ultrasón la ven doprada quand che i distànz hinn pussée curt e la cura de la misura de la distanza vorsuda l’è maggióra. I misuràd cont i ultrasón pòden vèss limitàa travèrs di trat ampi cont ona granda differenza de salinità, temperadura o vorticità. La distanza massima che la pò vèss rilevada la va de ‘na quàj centèna a vari miàr de meter, e la soa cura la va de’n quaj centimeter a ‘n quàj meter.

Reconossiment cont i ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

El reconossimént cont i ultrason a l’è on sistèma de reconossimént in temp reàl o 'na tecnologia de rilevamént de la posizión doprada per seguì e reconóss la posizión di oggètt in temp reàl cont el doperà di dispositìv sempliz e che costen pòcch taccàa in su i oggètt e i dispositìv, che manden foeura el segnàl per fa savè la soa posizión ai sensór del micròfon.

Diagnosi per mèzz di immagin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Ecografia.
Sonogramma d’on feto de 14 settimàn
Crapa d’on feto de 29 settimàn in ona immàgin in 3 misùr

El potenziàl de la diagnosi a immàgin per via di ultrasón de freguenza 3GHz che la soa risoluzión la pò vèss confrontada con quèlla d’ona immàgin òttica, l’è stàa reconossùu del Sokolov in del 1939, ma i tècnich de quèj temp là i hànn prodòtt di immàgin a bass contràst e ‘na sensibilitàa scarsa. [23] I freguénz a ultrasón doperen di freguènz de 2 megahertz o pussée; i longhèzz d’onda pussée curt permètten ‘na risoluzión di detali pussée piscinìtt del scheleter e di tessùu. Generalment, la densità de potenza a l’è sòta 1watt per centimeter quadraa per evità i effètt de riscaldamént e cavitazión in di oggètt sòta esàmm. [24] I ond ultrasónich alt e ultra alt vegnen dopràd in la microscopia acustica, con di freguénz fin a 4 gigahertz. I aplicazión per la diagnosi per mèzz di ultrasón gh’hànn denter di rilevazión senza distruzión al servizzi de l’industria, per el contròl de la qualità e per di utilizzazión médegh.[23]

Microscopia acustica[Modifega | modifica 'l sorgent]

La microscopia acutsica a l’è ona tècnica che la dopera i ond sonòr per vedè di ròbb tròpp piscinìnn de vèss vedùu de l’oeugg de l’òmm. in la microscopia acustica vegnen doperàa di freguenz fin anca divèrsi gigahertz vegnen. La riflessión e la diffrazion di ond sonòr per mèzz di struttur microscòpich se porten adrée di informazión minga disponìbil cont el doprà domà la lus.

Medesina umana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Ecografia.

L’ecografia a l’è ona tècnica de diagnosi a immàgin fondàda in sui ultrasón doprada per fa in mòd de vedè i mùscol, i cordon, e ‘n mucc d’òrghen dedenter, rilevà la soa grandèzza, la soa struttura e ‘na qualsessia lesión patologica de mèzz di immàgin tomogràfich in temp reàl. I ultrasón hinn stàa doperàa di radiòlogh e di ecografista per almàcn 50 agn per rappresentà el còrp de l’òmm e hinn diventà 'n istrumént de diagnosi spantegàa. Quèlla tecnologia chì a l’è minga tròpp cara rispètt a di alter tècnich, compagn de la risonanza magnética e de la tomografia compiuterizzada. I ultrasón i vegnen ancasì dopràa per vedè i feti in del cors di contròj e di cur de emergenza adrée a la gravidanza. Quèlla aplicazión diagnostica chì, che la ven doprada in del cors de la gravidanza l'è ciamada ecografica ostetrica. Inscì come la ven aplicada al dì d’incoeu in camp médegh, la giusta utilizzazión di ultrasón la gh'hà nò di ris’c per i paziént. [25] L’ecografia la fa minga uso di radiazion ionizzant, e i livèj de potenza dopràa in la diagnosi per mèzz di immàgin hinn nò assée de caosà di effètt negativ per via del riscaldamènt o de la pressión in sui tessùu. [26][27] Ancabén i effètt in del longh perìod coasàa de l’esposizión ai ultrasón a l’intensità doprada de sòlit sìen nanamò conossùu,[28] adèssadèss la pupàrt di dottór la pensa che i benefizi sìen pussée di ris’c.[29] A ghe se da adrée al princippi che comunque per on esàmm a ultrasón se ten el temp de scansión e la fòrza di ultrasón al livèll pussée bass possìbil che ‘l sia assée per quèll’esàmm là e che i esàmm ch’a hinn minga necessari l’è mèj a fàj nò.[30]

I ultrasón vegnen semper pù dopràa per i ferìd e i casi de pront soccórs tant de vèss diventàa on elemént fondamentàl in la pupàrt di pront soccórs. De sorapù, i ultrasón vegnen dopràa per la diagnosi quand che gh’è besògn d’on consùlt a distanza, te poeu sia per i esperimènt scientifich in del spazzi, sia per i diagnosi in sui squader di spòrt de movimént. [31]

I ultrasón hinn ùtil per rilevà i irregolarità del bascì e in la soa utilizzazion a hinn comprés di tècnich conossùu come ecografia de la panscia, ecografia de la vagina in di dònn e ecografia travèrs el rètt in di òmen.[32].

Medesina veterinaria[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ecografìj vegnen dopràa del defoeura in di cavàj per la valutazión di lesión di tessùu mòll e ai cordon, e dedenter de valutà el paràa riproduttìv de la cavalla e de rilevàa ‘na gravidanza. [33] A pòden anca vegnì dopràa del defoeura in di stallón per valutà i condizión di testicol e ‘l sò diameter e anca dedenter per valutà el paràa riprodutìv (condòtt deferent etc.) [34]

Del 2005, i tècnich a ultrasón hànn taccàa a vèss dopràa de l’industria de la carna bovina al fin de migliorà la salùd del bestiàmm e la resa de l’alevamènt di animàj.[35] I ultrasón vegnen anca doperà per valutà la grassa in di animàj viv.[36] Ancasì i vegnen dopràd per valutà la salùd e i caratteristich di vitèj nanamò nassùu.

I tècnich a ultrasón ghe fornisse ai allevadór on mèzz per trà foeura di informazión che pòden vèss ùtil de migliorà l’alevamént di bovìnn. Ancabén la tecnologia la pòda vèss assosènn cara e la gh’abìa besògn d’on mucc de temp de cattà su i dàa e de la formazión di operadór. [36] l’è stada ùtil in la gestión de l’alevamént del bestiàmm. [35]

Elaborazion e potenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

I aplicazión cont i ultrasón a alta potenza usen de sòlit di freguénz infra i 20 Khz e ‘na quàj centèna de kHz. I intensità i pòden vèss assosènn elevàd; la cavitazion la pò capità in di lìquid sora i 10 watt per centimeter quadraa de potenza, e ‘na quàj aplicazión la dopera fin a 100 watt per centimeter quadràa. Di intensità inscì fòrt pòden indù di cambiamènt chimich o prodù di effètt importànt per via de la soa azión meccànica, e pòden disattivà di microorganismi dannós. [24]

Terapia fisica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Terapia cont i ultrason.

I ultrasón hinn stàa doperàa fin di agn 1940 di terapista per trattà i tessuu connett^v: i ligamént, i tendin e i fass e anca el tessu cicatriaziàl. [37] I situazion che i ultrasón pòden vèss doperàa per el trattamènt, gh’hànn denter quèj esempi chì: i stòrt di ligamént, i strèp muscolàr, i tenidiniti, i infiammazión di articolazión, la fascite del pee, la borsite, l’artrite reumatòide, l’osteoartrite e l’aderenza ai tessùu cicatriziàj.

Aplicazion biomédegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ultrasón gh’hànn anca di aplicazión in di terapij médegh, e pòden vèss molto ùtil se vegnen dopràa a ‘na giusta dòse. [38] I ultrasón de potenza relativamént elevada pòden s’ceppà di depòsit sassós o di tessùu, accelerà l’effètt di medesìnn in ona cèrta àrea, pòden ajutà in del misurà i proprietà elàstich di tessùu e pòden vèss dopràa per ordinà i cèllul o di partìcol piscinìtt per la ricerca.

Trattament cont i ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

El trattament d'impatt cont i ultrason el dopera i ultrasón per migliorà i caratterìtich meccànich e i proprietà fisich di metàj. [39] A l’è ona tècnica de lavorazión di metàj in la quàl l’energia di ultrasón la ghe ven aplicada ai oggètt de metall. El trattamént cont i ultrasón el pò vèss util per el contròll del strèss resìduv de compressión e per la sbassada de la grandèzza di granìtt. I ultrasón vegnen doprà per migliorà i caratterìstich del materiàl de manera de migiorànn la soa resistenza a la fatiga e a la corrosion.

Quand che l’istrumént per per el trattamént a ultrasón, fàa su del trasduttór a ultrasòn, del pèrno e di alter componént, el va in contàtt cont el tochèll de lavorà el ghe se cóbbia acuticamént de manera de creà la risonanza acustica. [40] Quèlla risonanza armònica chì la ven eseguida a ‘na freguenza calibrada con cura, a la quàl i metàj risponden de bon.

La ven aplicada ona combinazion de vari freguénz e vastitàa di freguénz de risonanza a segonda de l’effètt che ‘l se voeur. L’intervàll di freguénz dopràa el va di 25 ai 55 kHz,[41] con la vastitàa del spostament del còrp che ‘l risòna infra 22 e 50µm.

I dispositìv per i trattamént a ultrasón hinn fondàa sora i trasduttór magnetostrittìv.

Lavorazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Ultrasonicazion.

L’ultrasonicazión l’offrìss di grand possibilità per el trattamént di liquid e di fanghi, degià che la migliora la mes’ciada e i reazión chimich in vari aplicazión e industri. L’ultrasonicazión l’ingenera di ond a bassa e alta pressión alternàd, che mènen a la svèlta i bòll piscinìnn a collassà. Quèll fenòmen chì el ven ciamàa cavitazion e ‘l càosa di bottoni in del lìquid fòrt e a alta velocità e di grand fòrz idrodinàmich de tàj. Quèj effètt chì vegnen doperàa tant per fa a tochelìtt de grandèzza nanometrica e micrometrica i materiàj, quant per disgregà di cèllul o mes’cià di reagént. Per quèst, l’ultrasònicazión l’è on alternativa ai mes’ciadór e ai mùlin a sfér cont i agitadór. I làmin a ultrasón sòta i cav in movimént ind ona macchina de fa la carta sfruttén l’impàtt di ond caosàa di boll che collassen per spantegà i fiber de cellulosa in manera pussée uniforma per fa su el naster de carta, de manera de ottegnì ‘na carta con di superfici pussée de la stèssa fattura. De sorapù, i reazión chìmich se vantaggen di radicaj lìber ingeneràa grazie a la cavitazion e anca de l’energia in entrada e di trasferimént del materiàl travèrs i strat limit. Per tanti procèss, quèj effètt chì, ciamàa effètt sonochìmich (varda ► sonochimica) ménen a ‘na sbassada sostanziàl di temp de reazión chimica, come in la transesterificazion del petoli a fa su el biodiesel. {senza di font}

Schèma di apparècc a ultrasón pìccol e a scal industrial.

La fòrta intensità di ultrasón e 'na vastita de vibrazión elevàda hinn necessari per divèrsi procèss in di lavorazión, compàgn de la nanocristalliazion, de la nano-emulsificazion,[42] de la desagglomerazion, de l’estrazion, de la rottura di cèllul e de tanti alter anmò. De sòlit, on procèss el ven, innanz de tutt, provà a scala de laboratòri de maner de studià s’a l’è fattìbil e stabilì on quàj paràmeter de esposizión ai ultrasón che'l servèss. Donca el procèss el ven miss tirà pee in su ‘na scala pilòta, e poeu a ‘na scala industriàl per la produzión continua. In del cors de sti passàgg chì che se passa de ‘na scala a l’altra, a l’è fondamentàl vèss sicùr che tucc i condizión de esposizión locàl (vastitàa di ond ultrasònich, intensità de la cavitazion, temp passàa in di zòn de cavitazion, etcetera) rèsten i istèss. Se quèlla condizión chì l’è sodisfada, la qualità del prodòtt finàl la rèsta al livèll pussée bon possìbil, intanta che la produzión la va su adrée a ‘n fattór de scala prevedìbil. La produzión la va su per via del fàa che i sistèma a scala industrial, pilòta o de laboratòri gh’hànn denter di tromb a ultrason semper pussée grand, bon de ingenerà di zòn semper pussée grande fòrt de cavitazion e donca de trattà pussée de materiàl in del cors de l’unitàa de temp. Quèsta chì la ven ciamada "scalabilità dirètta". A l’è importànt fa vedè che l’aumént domà de la potenza del processór a ultrasón l’è minga tal de podègh aplicà 'na scalabilità dirètta, degià che (come che despèss el càpita) la pò vèss compagnada d’ona riduzión de la vastità di ond ultrasònich e de l’intensità de la cavitazión. In del cors del passàgg dirètt d’ona scala a l’altra, tucc i condizión de procèss gh’hànn de vèss mantegnùd, intanta che la potenza de l’apparècc la ven aumentada al fin de permètt el fonzionàment de ‘na tromba a ultrasón pussée granda. [43][44][45]

Manipolazion di ultrason e caratteristich di particol[Modifega | modifica 'l sorgent]

On ricercadór, prèss on Istitùtt de Ricerca di Materiàj Industriàj, l’hà fàa 'n esperimént che l’hà fàa vedè l’azión de l’ingattià fada di ond ultrasònich in sui fiber de carta in sospension in acqua e in su la soa direzión parallela ai pian caratterizzàa de l’istèssa pressión sonòra prodòtta d’ona camp de ond sonòr stazionari.[46] El temp che gh’è besògn de mètt in órdin i fìber, segónd di pian miss a l’istèssa distanza vun de l’alter el ven misuràa cont on laser e on sensór elèttro-òttich e la misurada del temp medèmm la ghe pò fornìgh a l’industria de la carta on sistèma svèlt per la misurdda la grandèzza di fìber. 'N'aplicazión assosènn divèrsa l’è stada dimostrada a l’Università del Stat de la Pennsilvania cont el doperà on microchip che l'hà mandàa foeura on para d'ond acùstic de superfice strazionari a l’istèssa distanza vuna de l’altra dispòst in su ‘na griglia. Quèll’esperimént chì, ciamàa pinsètt acustich, el pò vèss dopràa per di aplicazión in la scienza di materiaj, in biologia, fisica, chimica e nanotecnologia.

Polizia a ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Polizia cont i ultrason.

I polidor a ultrason, di vòlt ciamàa in manera sbagliada, polidór supersònich, doperen infra 20 e 40 kHz per nettà i bisgiô, i lenta e di alter part òttich, i oreleougg, i istrument del dentista, i istrumént chirùrgich, i fornidor de aria per i sub e i part prodòtt de l’induistria. On polidór a ultrasón el lavora soratùtt per mèzz de millión de cavitazión microscòpich arent a la superfice de nettà. I boll che collàssen per via de la cavitazión pròvochen di gètt suttìl dirètt vèrs la superfice.

Disgregazion cont i ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compàgn che per la polizia a ultrasón , i cèllul, comprés i batteri, pòden vèss disegregàd. I ultrason d'alta potenza pordùssen la cavitazion che la facìlita la disgregazión di partìcol o i reazión chìmich. La digregazion cont i ultrasón la ven doperada in biologia per di fin analitich o chimich (sonicazion e sonicazion cellulàr) e per mazzà i batteri in di acqui de scarich. [47][48]

Umidificador a ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'umidificadór a ultrason, 'na sòrta de nebulizzatór (on dispositìv che ‘l crea di gott assosènn piscinìtt), a l’è on tipò famós de umidificatór. El fa el sò mestée cont el mètt in vibrazión on piatt a freguenza ultrasonica per polverizzà l’acqua. Degià che l’acqua la ven minga scaldada per svaporament, la ven foeura ‘na scighera frèccia. I ond de pressión ultrasònich polverìssen minga domà l’acqua, ma anca i materiàj che gh’hinn denter comprs el calcio e di ater mineràj, i virus, i fung, i batteri,[49] e di alter porcarij. I malattìj coasàa di porcarìj presént in la vasca de l’umidificator vegnen ciamàa "Fever de umidificador".

I umidifcadór a ultrasón vegnen despèss doperàa in l’aeropònica, indoe che vegnen generalmént ciamàa mebulizzator.

Saldadura cont i ultrason[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la saldadura cont i ultrason de la plastega, i alt freguénz (infra i 15 kHz e i 40kHz) i vibrazión de bassa vastitàa vegnen doperàa per ingenerà del calór per attrito infra i materiàj de mètt insèma. La superfice de contàtt infra i dò part la ven progettada de manera de concentrà l’energia per la massima resistenza de la saldadura.

Sonochimica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Exquisite-kfind.png Per savenn pussee, varda l'articol Sonochimica.

I ultrasón in de l’intervàll 20-100 kHz vegnen doperàa in chimica. I ultrason interagissen minga direttamént coi molécol de manera de indù di cambiamént chimich, degià che la soa longhèzz d’onda (in quèll intervàll de freguénz là) a l’è tròppa granda rispètt a la grandèzza di molécol. Inveci l’energia la caosa la cavitation che l’ingenera di valór estrèmm de temperadura e pressión in del lìquid 'doe la reazión la succéd. I ultrasón spacchen anca i sòlid e trànn via i strat de passivazion di materiàj inèrt a fa su ona larga superfice de contàtt indoe la và innanz la reazión. Tucc e du quèj effètt chì fànn andà la reazión chimica pussée de pressa. In del 2008, l’ Atul Kumar l’hà fàa segnàl de la sintesi del’Hantzsch di èster e di derivàa de la polihidrochinolina tràmit del protocòll de reazió multi-componént in micèll acquós mandà innànz per mèzz di ultrasón.[50]

I ultrason vegnen doperàa per l'estrazion, per mèzz di divèrsi freguénz.

Armi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ultrasón hinn stàa studiàa come ‘l fondamént di armi sònich, per di aplicazión compàgn del contròll di ribellión, del smarrimént di aggressór, fin a di livèj de frecàss mortìfer.

Comunicazion senza fil[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del luj del 2015, el giornàl american, The Economist l'hà rapportàa che i ricercadór de l’Università de la Califòrnia hànn fàa di studi in sui ultrasón cont el doperà di diaframma de grafene. La suttilèzza, el pes bass del grafene insèma a la soa fòrza le fànn on materiàl bon del vèss doperàa in la comunicazión cont i ultrasón. ‘N’aplicazion suggerida de quèlla tecnologia chì la podarìss vèss la comunicazión sòtt’acqua, indoe de sòlit i ond radio viaggen minga ben.[51]

I segnàj ultrasònich hinn stàa doperàa in di "fari audio" per el tracciamént de quèll che i utént de la red fànn coi vari dispositìv.[52]

Alter utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ultrasón quand che vegnen aplicàa in di specifich figur pòden prodù di curt stralùsc de lus a fàa su on fenòmen esòtich conossùu come sonoluminescenza. Quèll fenòmen chì l’è stàa ‘drée a vèss studiàa in part per via de la possibilità de la fusión di bóll ('na reazión de fusion nuclear de che l’è stada fada l’ipòtesi che la càpita in del cors de la sonoluminscenza).

I ultrasón vegnen doperàa de caratterizzàa el pulvìscol per mèzz de la tècnica de la spettroscopia in su l'indeboliment di ultrason o de osservà i fenòmen elèttroacustich oppùr per fa l’ecografia transcranial palpitada.

L’audio el pò vèss propagàa per mèzz di ultrasón modulàa.

Ona aplicazión veggia e comuna di ultrasón a l’è stada fada in del telecomànd del televisór dopràa per giustà el volùmm e cambià i canàj. Introdòtt de la Zenith in di ùltimm agn 1950s, el sistèma l’era fàa su d’on telecomand portàtil che ‘l gh’aveva denter di risonadór piscinìtt e on micròfon. Di filter e di rilevatór distinguèn infra i vari operazión de fa. I vantàgg principàj eren che gh’éra minga besògn di batterìj in del telecomànd, a differenza di ond radio, e l’era nò probabìl che i ultrasón gh’avèssen di effètt in sui apparècc arent.[53]

Sicurezza[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’esposizión ai ultrason in sul lavorà, a 'n livèll pussée alt de 120 dB la pò menà a la pèrdita del sentìi. L’esposizión a pussée de 155dB l’è bòna de prodù di effètt de riscaldamént al còrp de l’òmm, e l’è stàa calcolàa che l’esposizión sora i 180 dB la sia bòna de menà a la mòrt. [54] El Grupp de Consult in sui Radiazión Minga Ionizzànt de la Gran Bretagna (AGNIR) l’hà mandàa foeura on rappòrt in del 2010, che 'l raccomanda come lìmit de esposizión per la gent comùn on livèll de pression sonòra di ultrasón (SPL) de 70dB (a 20 kHz) e de 100 dB (a 25 kHz o pussée).[55]

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Novelline, Robert (1997). Squire's Fundamentals of Radiology, 5th, Harvard University Press, 34–35. ISBN 978-0-674-83339-5. 
  2. Pollet, Bruno (2012). "Chapter 1", Power Ultrasound in Electrochemistry: From Versatile Laboratory Tool to Engineering Solution. John Wiley & Sons. ISBN 978-1-119-96786-6. 
  3. (1963) "Bone-conduction thresholds for sonic and ultrasonic frequencies". Journal of the Acoustical Society of America 35 (11): 1738–1743. DOI:10.1121/1.1918804. 
  4. (1992) "Age variation in the upper limit of hearing". European Journal of Applied Physiology and Occupational Physiology 65 (5): 403–8. DOI:10.1007/BF00243505. PMID 1425644. 
  5. Vitello, Paul (12 June 2006). "A Ring Tone Meant to Fall on Deaf Ears". 
  6. (1995) Hearing by Bats, Springer Handbook of Auditory Research. Springer. ISBN 978-1-4612-2556-0. 
  7. (2001) "How some insects detect and avoid being eaten by bats: Tactics and counter tactics of prey and predator.". BioScience 51 (7): 570. DOI:[0570:HSIDAA2.0.CO;2 10.1641/0006-3568(2001)051[0570:HSIDAA]2.0.CO;2]. 
  8. (August 2000) "Moth hearing in response to bat echolocation calls manipulated independently in time and frequency". Proceedings. Biological Sciences 267 (1453): 1627–32. DOI:10.1098/rspb.2000.1188. PMID 11467425. 
  9. Kaplan, Matt (July 17, 2009). Moths Jam Bat Sonar, Throw the Predators Off Course. National Geographic News.
  10. Some Moths Escape Bats By Jamming Sonar. Talk of the Nation. National Public Radio.
  11. (1985) "The influence of arctiid moth clicks on bat echolocation; jamming or warning?". Journal of Comparative Physiology A 156 (6): 831–843. DOI:10.1007/BF00610835. 
  12. (2003) "The role of arctiid moth clicks in defense against echolocating bats: interference with temporal processing", Advances in the study of echolocation in bats and dolphins. Chicago: Chicago University Press, 365–372. 
  13. 13,0 13,1 Krantz, Les (2009). Power of the Dog: Things Your Dog Can Do That You Can't. MacMillan, 35–37. ISBN 978-0312567224. 
  14. Strain, George M. (2010). How Well Do Dogs and Other Animals Hear?. Prof. Strain's website. School of Veterinary Medicine, Louisiana State University.
  15. (2008) "Why Do Dogs Like Balls?: More Than 200 Canine Quirks, Curiosities, and Conundrums Revealed". Sterling Publishing Company, Inc: 116. 
  16. (1993) The sonar of dolphins. Springer. ISBN 978-0-387-97835-2. 
  17. (July 2002) "Audiogram of a harbor porpoise (Phocoena phocoena) measured with narrow-band frequency-modulated signals". The Journal of the Acoustical Society of America 112 (1): 334–44. DOI:10.1121/1.1480835. PMID 12141360. 
  18. (June 2001) "Ultrasound detection by clupeiform fishes". The Journal of the Acoustical Society of America 109 (6): 3048–54. DOI:10.1121/1.1368406. PMID 11425147. 
  19. Hui, Yiu H. (2003). Food plant sanitation. CRC Press, 289. ISBN 978-0-8247-0793-4. 
  20. (1970) Vertebrate pests: problems and control; Volume 5 of Principles of plant and animal pest control, National Research Council (U.S.). Committee on Plant and Animal Pests; Issue 1697 of Publication (National Research Council (U.S.))). National Academies, 92. 
  21. (1989) "Protocol for Field Tests of Ultrasonic Devices for Rodent Management", Vertebrate pest control and management materials. ASTM International, 8. ISBN 978-0-8031-1281-0. 
  22. (2001) Encyclopedia of Materials. Elsevier, 5990. ISBN 978-0-08-043152-9. 
  23. 23,0 23,1 (1999) Ultrasonic Instruments & Devices. Academic Press, 752. ISBN 978-0-12-531951-5. 
  24. 24,0 24,1 (2000) "Inactivation of Food-borne Microorganisms using Power Ultrasound", Encyclopedia of Food Microbiology. Academic Press, 2202. ISBN 978-0-12-227070-3. 
  25. (2003) "AAPM/RSNA physics tutorial for residents. Topics in US: B-mode US: basic concepts and new technology". Radiographics 23 (4): 1019–33. DOI:10.1148/rg.234035034. PMID 12853678. 
  26. Center for Devices and Radiological Health. Medical ImagingMudel:Snd Ultrasound Imaging (en).
  27. (August 2011) "Ultrasonic imaging: safety considerations". Interface Focus 1 (4): 686–97. DOI:10.1098/rsfs.2011.0029. PMID 22866238. 
  28. FDA Radiological HealthMudel:Snd Ultrasound Imaging. United States Food and Drug Administration (2011-09-06).
  29. Patient InformationMudel:Snd Ultrasound Safety. American Institute of Ultrasound in Medicine.
  30. American Institute for Ultrasound in Medicine practice guidelines. American Institute for Ultrasound in Medicine.
  31. DistanceDoc and MedRecorder: New Approach to Remote Ultrasound Imaging Solutions. Epiphan Systems.
  32. Ultrasound Imaging of the Pelvis. radiologyinfo.org.
  33. Ultrasound characteristics of the uterus in the cycling mare and their correlation with steroid hormones and timing of ovulation.
  34. (1993) Equine Reproduction. Lea & Febiger. ISBN 978-0-8121-1427-0. 
  35. 35,0 35,1 Subiaco Abbey's Angus herd. Delta Farm Press (May 19, 2005).
  36. 36,0 36,1 Extension Effort in Beef Cattle Breeding & Selection. West Virginia University Extension Service.
  37. Therapeutic Ultrasound (2006). for a pdf version with the author and date information)
  38. (1982) Essentials of Medical Ultrasound: A Practical Introduction to the Principles, Techniques and Biomedical Applications. Humana Press. 
  39. Statnikov, Efim. Physics and mechanism of ultrasonic impact treatment. International Institute of Welding.
  40. UIT Solutions Video. appliedultrasonics.com.
  41. Tools of the Trade. appliedultrasonics.com.
  42. (July 2013) "Scalable high-power ultrasonic technology for the production of translucent nanoemulsions.". Chemical Engineering and Processing: Process Intensification. 69: 77–82. DOI:10.1016/j.cep.2013.02.010. 
  43. (March 2007) "Matching a transducer to water at cavitation: acoustic horn design principles". Ultrasonics Sonochemistry 14 (3): 314–22. DOI:10.1016/j.ultsonch.2006.07.003. PMID 16905351. 
  44. (2010) "Industrial-scale processing of liquids by high-intensity acoustic cavitation-the underlying theory and ultrasonic equipment design principles", Sonochemistry: Theory, Reactions and Syntheses, and Applications. Hauppauge, NY: Nova Science Publishers. 
  45. (2010) Acoustic cavitation theory and equipment design principles for industrial applications of high-intensity ultrasound, Physics Research and Technology. Hauppauge, NY: Nova Science Publishers. 
  46. (November 1982) "Ultrasonic inspection of fiber suspensions". Journal of the Acoustical Society of America 72 (5): 1524–1526. DOI:10.1121/1.388688. 
  47. (2006) "Ultrasound pre-treatment of waste activated sludge". Water Science and Technology: Water Supply 6 (6). DOI:10.2166/ws.2006.962. 
  48. (November 2000) "Enhancement of anaerobic sludge digestion by ultrasonic disintegration". Water Science and Technology 42 (9). DOI:10.2166/wst.2000.0174. 
  49. (1992) "Microbial contamination of ambient air by ultrasonic humidifier and preventive measures". Microbios 72 (292–293): 161–6. PMID 1488018. 
  50. (2008) "Efficient Synthesis of Hantzsch Esters and Polyhydroquinoline Derivatives in Aqueous Micelles". Synlett 2008 (6): 883–885. DOI:10.1055/s-2008-1042908. 
  51. (2015-07-11) "Acoustic chatter". The Economist. economist.com. 
  52. Arp, Daniel. "Privacy Threats through Ultrasonic Side Channels on Mobile Devices". IEEE European Symposium on Security and Privacy: 1–13. 
  53. Butler, Jeremy G. (2006). Television: Critical Methods and Applications. Routledge, 276. ISBN 978-0-8058-5415-2. 
  54. (1991) Guidelines for the Safe Use of Ultrasound Part IIMudel:Snd Industrial & Commercial ApplicationsMudel:Snd Safety Code 24. Health Canada. ISBN 978-0-660-13741-4. 
  55. AGNIR (2010). Health Effects of Exposure to Ultrasound and Infrasound. Health Protection Agency, UK., 167–170.