Macedonia dol Nord

De Wikipedia
(Rimandad de Macedonia)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Macedonia dol Nord
Северна Македонија
Macedonia dol Nord Северна Македонија - Bandera Macedonia dol Nord Северна Македонија - Stema
North Macedonia Timeless
Macedonia dol Nord Северна Македонија - Localizazion
Macedonia dol Nord
Северна Македонија - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Republega de la Macedonia dol Nord
Nom ofiçal Република Северна Македонија
Lengue ofiçai macedon, albanes
Capitala Skopje
Politega
Forma de govern Republega parlamentar
Capo de Stat Stevo Pendarovski
Capo de Govern Dimitar Kovačevski
Superfix
Totala 25,71 km² (148º)
% di aque 1.9%
Popolazion
Totala 1,832,696 ab.(2021) (148º)
Densitaa 83.57 ab./km²
Tass de cressida -0,15
Nom di abitants macedon, macedona
Jeografia
Continent Vuropa
Confin Albania, Bulgaria, Cosovo, Grecia, Serbia
Fus orari UTC+1
UTC+2 (ora legala)
Economia
Valuda Dinar macedon
PIL (nominal) 13 825,05 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 MK, MKD, 807
TLD .mk
Prefiss tel. +389
Sigla autom. MK
Inn nazional Denes nad Makedonija
Evoluzion storega
Proclamazion 25 de setember 1991
Stat de prima
Jugoslavia
Regn di Serb, Croacc e Sloven
 

La Macedonia dol Nord, ofizzialment Republega de la Macedonia dol Nord (in macedon: Република Северна Македонија, transliterad: Republika Severna Makedonija, in albanes: Republika e Maqedonisë së Veriut, in fina al 2019 domà Republega de Macedonia), l'è on paes de la Vuropa balcanega. La so capital a l'è Skopje.

Fina al 2019 ol paes el se ciamava Republega de Macedonia, senza ol referiment a la geografia, che l'è stad sgiontad domà despoeu d'ona disputa con la Grecia che l'era contra al nom ofizzial de la republega vesina parchè la considera ol nom "Macedonia" 'me part de la propia coltura e storia.[1]

Ol paes el ciapa ol nom de la region storega de Macedonia, indova che el se troeuva per intregh, insema a la Macedonia Egea (Егејска Македонија in macedon) che a l'è al dì d'incoeu ona region de la Grecia, la Macedonia de Pirin (Пиринска Македонија) che la partegn a la Bulgaria, e on quai tochellin di territori de la Serbia, l'Albania e 'l Cosovo. Gh'enn di moviment iredentista, 'me quell de Macedonia Unida (Обединета Македонија), che i voeulen ciapà dent tute quei region chì in d'on Stad pan-macedon con Salonegh 'me capital.

Simboi[Modifega | modifica 'l sorgent]

La bandera dol Stad (ciamad ofizzialment Знаме нa Северна Македонија)
La veggia bandera, dovrada fina al 1995

I simboi ofizziai de la Republega tirad a man in de la Constituzzion i enn la bandera, ol stema e l'inn nazzional.[2] La bandera la rapresenta on sol sgiald con vot rasg sora on camp ross. Quest simbol chì l'è citad in de l'inn 'me "ol noeuv sol de la libertaa che 'l nass sora la Macedonia".

La bandera adotada al principi, despoeu de la deciarazzion de l'independenza, la rapresentava la stella de la Verghina con sedes rasg, on simbol de la Macedonia storega. La Grecia però l'era minga d'acordi cont el dovrà quest simbol chì de part de la Macedonia dol Nord; l'è stad inscì che l'è stada adotada ona bandera diversa in dol 1995 per podé mantegnì i relazzion con la Grecia e donca con l'Union Vuropea.

La Macedonia dol Nord la dovra ancamò l'istess stema che la dovrava in di temp de la Jugoslavia. In dol 1992 l'è stada però trada via la stella rossa che l'è de solet considerada on simbol comunista. In de l'istess ann, l'è stad parpognud on noeuv stema cont on leon sgiald in su on camp ross, però la popolazzion la l'acetava minga - per i macedon a l'era tropi compagna de quell de la Bulgaria, inveci i albanes i se sintiven minga rapresentacc de quell stema là, donca l'è stad mantegnud ol vegg stema.

L'inn nazzional "Денес над Македонија" (Denes nad Makedonija, in lombard "Incoeu in su la Macedonia") a l'è stad compognud in dol 1943 del Vlado Maleski (1919-1984) e poeu adotad 'me inn de la republega socialista macedon. In dol 1992, l'istess toch, cont on test divers, l'è stad catad foeura 'me inn nazzional de la noeuva republega independenta.

Lengov[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segnaletega trilengov (macedon, albanes, ingles) in dol center de Skopje

I lengov ofizziai de la Macedonia dol Nord i enn ol macedon (scrivud con l'abecee cirillegh) e l'albanes, che l'è parlad d'on terz de la popolazzion 'me maderlengua. Ol turch, ol romanì, ol serb, ol bosniegh e l'aromen i enn recognossude 'me lengov de minoranza. La Macedonia dol Nord a l'è an'pò l'unegh paes che 'l recognoss a nivell ofizzial la lengua aromena, ancaben che questa la sibia parlada an'pò in di oter paes 'me la Grecia e l'Albania.

La comunitaa che la parla albanes l'è concentrada soratut in de la banda nord-ocidentala dol paes, aproeuv ai citaa de Kumanovo, Kicevo e Tetovo.

I lengov de la Macedonia dol Nord (censiment 2002)

La tabella chì de sota la mostra ol numer di parlancc di lengov pussee descorude in dol paes, segond ol censiment dol 2002.

Lengua Parlancc[3]
1. Macedon 1 344 815
2. Albanes 507 989
3. Turch 71 757
4. Romanì 38 528
5. Serb 24 773
6. Oter lengov 19 241
7. Bosniegh 8 560
8. Aromen 6 884

Referimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Greek Ministry of Foreign Affairs. "FYROM name issue" https://web.archive.org/web/20180113160107/https://www.mfa.gr/en/fyrom-name-issue/
  2. https://www.sobranie.mk/content/Odluki%20USTAV/UstavSRSM.pdf Член 5: Државни симболи на Република Македонија се: грб, знаме и химна.
  3. http://www.stat.gov.mk/Publikacii/knigaX.pdf Drzhaven zavod za statistika (2002)

Olter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]


 
I Stat de l'Europa
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai