Lengue indoeuropee

De Wikipedia
(Rimandad de Lenguv indoeuropej)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

I lengue indoeuropee i ciapen denter una fameia de plussee de cent lengue imparentade intra de lor. Qella fameia qì la ciapa denter squas tute i lengue d'Europa, el nord del continent indian (Asia del Sud), el plató iranian (Asia del Sud-ovest), e un bell poo de l'Asia centrala. La fameia indoeuropea la g'ha el numer plussee grand de parlants de tute i fameie lenguistege recognossude, e i lengue derivade de l'indoeuropee, a inn parlade plu e manc de tri miliards de persone.

I Pais in verd scur i enn quei indove se parla principalment lengue Indo-Europee

I Grup Principai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dent' ind la fameia lenguistega indoeuropea se pœden individuar diferents grup :

Grup Neolatin o Romanz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al ciapa denter l'area dei paes qe parlen una lengua qe la vegn del latin volgar ( lengove romanze ); a inn situade soratut ind l'Europa del sud, fœra qe la Romania e la Moldavia. I grande lengue neolatine a inn l' italian, ol spagnœl ( castelian ), ol frances, ol portoges e ol rumen. I lengue neolatine a i enn parlade ind qei paes qì, plu un quai toc de olter stats: ol Belgii meridional ( ciamad anca Vallonia ), un quai comun ind la penisola de l' Istria in Croazia, i canton Grixon e Texin in Svizra e un quai sit in Ungaria indove se parla ol rumen.
In banda a lor g'è dei lengue qe i g'hann no ol status de lengue ofiçai, ma a inn nomà lengue rejonai :

Grup Jermaneg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Qell grup qì al tegn dent' tuta l'Europa de nordovest e un toc de quella central. Ol gross de l'Europa jermanega l'è de relijon protestanta, anca se ind el sud de la rejon ( Baviera, Austria, Svizra ) se professa la relijon catolega.
L'area jermanega la quata la Jermania, la Denimarca, la Svezia, la Norvegia, la Finlandia (domé i comun qe i parlen ol svedes), l'Islanda, i isole Farœr, i Paes Bass, un toc del Belgii (la rejon dei Fiander), l'Austria, la Svizra todesca, i do isole britanege.
Ind i secoi indree un badaluc de todesc a inn andaits a viver ind la Russia e in del Qazaqistan: adess a formen ol grup dei todesc del Volga; ol todesc l'è parlad anca dei abitants del Sud Tirœl, ind l'Italia del nord.
Dei dialets de orijen jermanega a inn parlads ind una quai banda de la França ( Alsazia, rejon de la Mosella, Lorenna ), ind el Lussemburg (lezeburjeesh); una quai comunitaa jermanofona la g'è anca in Italia, ind i Dolomit e in sul pian de Asiag. Oltre lengue rejonai jermanege a enn doperade in Jermania ( l'alemann, ol volt todesc, ol frison ).
Una lengua curiosa, ind el mond jermaneg, a l'è l' yiddish : l'è una derivazion del volt todesc, doprada dei judee de l'Europa de l'est ; la se scriv cont l'alfabet judeic.

Grup Slav[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bilenguism polones-cassubian.

I lengue de orijen slava a inn spantegade ind tuta l'Europa oriental e i se pœden spartir ind tri broqe :

  • lengue slave meridionai : ol serb, ol croat, ol sloven, ol macedon, ol bulger; serb, macedon e bulgar a doperen l'alfabet cirilleg, vista la cultura ortodossa, inveci ol croat e ol sloven, paes catoleg, a i doperen l'alfabet latin;
  • lengue slave ocidentai : ol polones, ol ceg, ol slovac, qe drœven l'alfabet latin ;
  • lengue slave orientai : ol russ ( ciamad anca russ grand ), ol bieluruss ( russ bianc ), l'ucrain ( ciamad russ picinin ); vista la cultura cristiana ortodossa de tuts e tri i paes, a inn scrivuds cont l'alfabet cirilleg.

In banda a qei lengue ofiçai qì, recognossude a nivell nazional, se pœden incontrar anca dei lengue rejonai, miga ofiçai, comé ol cassubian (parlad ind la rejon de la Pomerania in Polonia) e ol sorab, parlad ind un quai canton de la Jermania de l'est.

Grup Balteg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al tegn dent' i do lengue ofiçai de la Lituania e de la Letonia.

Grup Celteg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ge fann part un poo de lengue, parlade ind la zona dei isole britanege; qei lengue qì g'hann miga ol status de lengue ofiçai. I lengue celtege a inn i lengue Gaelege (parlade in Irlanda, Scozia, Galless, isole del Canal, Cornovaia) e ul breton (parlad in França, ind la rejon de la Bretagna).

Olter grup minor[Modifega | modifica 'l sorgent]

Semper ind la fameia indoeuropea a g'inn dei broqe minore, representade de domà una lengua:

  • grec, parlad in Grecia, a Ciper e ind un quai sit in Italia meridional ;
  • albanes, parlad in Albania e, anca quell, ind un quai comun de l'Italia del sud;
  • armen, parlad ind el stat de l'Armenia e ind tuts i sits indove a inn emigrads i armeen ind la so storia ( diaspora armena ).