Lengua arpitana
![]() |
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental, cun l'urtugrafia ünificada. |
L'Arpitan (nom natif francoprovençâl, arpitan, arpetan) ciamaa anca Francu-Pruvenzal, a l'è una lengua rumanza che l'è parlada in Francia (in de la val del Rodan, Giüra e Savoja), in de la püsse part de la Svízera francesa e in Italia (Val d'Aosta e in d'una quaj val piemuntesa).
La definiziun "francu-pruvensal" l'aveva duprada la prima volta el glutolugh Graziadio Isaia Ascoli per giuntà insema tücc quij dialet gal-rumanz che se riüssiva minga a metij in del frances o in del ucitan (che l'era ciamaa in chel temp là "pruvenzal).
Difüsiun e variant[Modifega | modifica 'l sorgent]
El francupruvenzal l'è parlaa fundamentalment in trii stat: Francia, Italia e Svizzera.
In Francia l'è parlaa in la püpart de la regiun Roden-Alp, ciuè in la regiun storiga del Forez, de la Bresse, de la Dombes, del Revermont, del Bugey, el teritori de Liun, el nord del Delfinaa; inultra l'è parlaa in part de la Franca Cuntea e de la Burgogna (departiment de Saona e Loira).
In Svizzera (induve l'è cunussüü 'me romand) l'è parlaa in tüta la zona francofuna, föra che del Cantun Giüra e del distret de Moutier (Cantun Berna), induve se parlen dialet del francucuntees (lengua d'oïl).
In Italia l'è parlaa in tüta la Val d'Aosta (föra che la zona walser de Gressoney e Issime) e in d'una quai valada ucidentala de la Pruvincia de Türin. Dò minuranz arpitann se tröven in la Pruvincia de Fogia, in di cumün de Faeto e Celle di San Vito.
Dialet del francupruvenzal[Modifega | modifica 'l sorgent]
Francia | Svizzera | Italia | Dialet de transiziun (Francia)
|
El Pader Noster in arpitan[Modifega | modifica 'l sorgent]
Noutron Pâre, qu'és ès ciéls,
Que ton nom sêye sanctefiê,
Que ton règno arève,
Que ta volontât sêye fêta
Sus la tèrra coma u ciél.
Bâlye-nos houé noutron pan de cetu jorn
Pardone-nos noutres ofenses,
Coma nos pardonens tot-pariér a celos que nos ant ofensâs
Et nos somèts pâs a la tentacion,
Mès abâde-nos du mâl.
Amen.
Ligam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]
- Philippe Sirice, Glossaire du patois de la Suisse romande, Lusana, 1866, cun, a partì de la pagina 427, de una serie de variant de la Parabula del Fiö Trasun in vari dialet de la lengua.
- Patwe.ch, l'inimitable patois francoprovençal de Savièse
- patoisduvalais.ch
- Arpitan.ch Documents en francoprovençal
- Le portail des patois romands
- Le premier portail du francoprovençal de la Vallée d'Aoste
- Site du BREL (Bureau régional pour l'ethnologie et la linguistique), Aosta
- Le francoprovençal: histoire et état des lieux
- Le particularisme linguistique valdôtain
- Site du Centre d'études francoprovençales
- ARCHIVALP - Site des archives audiovisuelles du BREL
- Site du Concours Cerlogne
- Le Concours Cerlogne sur le site du CEFP
- Site du Charaban
- Chansons en bressan
- Le bressan, variante du francoprovençal (histoire, écriture, littérature)
- « La Piémontaise » : texte du XVIIe siècle en bressan (avec traduction)
- Culture bressane dans l'Ain: le patois
- Leçons de patois forézien
- Patoisants.ch, Le portail des patoisants fribourgeois
- Rencontre du patois fribourgeois, portail du patois gruérien
- Identité Comtoise, le francoprovençal en Franche-Comté
- Sur le patois Poligny: [1]
- Sur le patois de Mignovillard : [2]
- Sur le patois de Commenailles : [3]
- Sur le patois de Saint-Claude : [4]
- Sur le patois de la Chapelle des Bois : [5]
- Page lexilogos proposant des ouvrages sur le jurassien : [6]
- Page sur le dialecte neuchâtelois sur le site de l'institut de dialectologie de l'université de Neuchâtel
- Ressources sur le patois savoyard
- Petit Lexique Savoyard
- PatoisVaudois.ch, le portail du patois vaudois