Và al contegnud

Istria

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Mapa de l'Istria

L'Istria (istess anca in italian, in croat e in sloven Istra, in del ciacav local Istrija, in istriot Eîstria) a l'è la penisola pussee granda del mar Adriatich, cont una superfiss de pu o men 3600 km2, la ciapa el nom del popol antigh di Istri, ciamad insì del nom latin del Danubi.

Al dì d'incoeu la partegn per la pupart a la Croazzia, indova che la fa su la region istriana e per un tochell quella litoraneo-montana, e per el toch de Isola e Capodistria de la region slovena del Litoral-Cars, infin i comun de San Dorligo della Valle e Muggia partegnen a la provincia de Triest in Italia.

Governada prima di Ister e poeu di Roman, a la toma de l'Imperi la passa per varie popolazzion tant 'me i Got, i Lombard, i Bizantin e i Franch: el Carlo Magn la fa su 'me marca e del 933 scomincen i prime atività de la Republega de Venezzia in la banda de l'Istria, la Serenissima la rivarà a governà poeu la pupart de la penisola foeura de la banda de Pisino, in man a l'Austria, e in 'sto period chi la se forma anca la costituzzion etnega del territori, per la pupart latina in su la costa e in di cità e slava in di campagne.

Del 1797 al 1805 la passa sota l'Austria in bas al tratad de Campoformio e poeu del 1805 al 1808 sota el Regn d'Italia del Napoleon, e del 1808 al 1813 ai Province illireghe, governade diretament de Paris: dal 1814 al 1919 la resta austriega, con la vitoria del Regn d'Italia la deventa italiana e insì la resta fina al 1943, quand che i todisch la ocupen, a tegnìlla comunque sota la sovranità nominal de la Republega Social Italiana: sota el governo fassista una gran politega de italianizazzion l'è mituda in pè e gh'è di moviment de resistenza tant 'me el TIGR. In del 1947 la pupart de l'Istria, foeura che di bande che fann su el Territori Liber de Triest, la va a la Jugoslavia e quella roba chi la mena la pupart di italian a scapà per andà a viver in Italia, a lassà donca una forta magioranza slava in del territori: segond el Milovan Ðilas lu e l'Edvard Kardelj eren stad mandad del Josip Broz Tito a favorì quell process chi, ma l'è una roba che la convincc minga tucc i storegh.

Al dì d'incoeu comunque tuta l'Istria la dopera l'Euro e, in del vesser in l'area Schengen, la gh'è la libertà de moviment: l'Italia la tutela i minoranze slovene e Slovenia e Croazzia tutelen i minoranze italiane, con la Croazzia che la reconoss 'me patrimoni coltural anca el dialet istro-veneto.