Effètt sèrra

De Wikipedia
Sata a-a navegassion Sata a-a serchia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Archivi:Sun climate system it.svg
Fuss de radiazion e influenza de l’effètt sèrra atomsferegh. La radiazion a ond long l’è marcada in ross, quèlla solar

L’effètt sèrra a l’è el fenòmen che ona part de l’energia aquistada de la Tèrra con la radiazion solar che l’è mandada foeura (radiazion terrèster) inveci de andà perduda in del spazzi la ven surbida di gas che gh’è ind l’atmosfera terrèster (soratùtt vapor de acqua e anidride carbònica, e de men anca de l’ozòno stratosferico) che surbìssen la radazion infrarossa e la manden foeura de noeuv in tucc i direzion. La part de la radiazion che la torna indrée vèrs el soeul a l’è ciamada “contraradiazion”. Quèlla radiazion chì la fa andà su la temperdura de l'aria. Tutta l’atmosfera l’è trada denter el fenòmen de la controradiazion anca se a hinn pussée important i strat pussée arent al soeul indoe gh n’è pussée de vapor de acqua. I gas de l’atmosfera terrèster che fànn quèll mestèe chì hinn ciamàa gas sèrra. De là del vapor de acqua el gas sèrra principàl a l’è l'anidride carbònica, che la soa presenza l’è anca correlada cont l’inquinament atmosferegh, che l’hà fada aumentà de bon in del cors de l’ùltim sècol. L’aument del fènòmen de l’effètt sèrra el ghe laora adrée al riscaldament global. [1] De sorapù anca i bosch hinn important perchè, per mèzz de la fotosintesi clorofilliana contribuìssen a trà via l’anidride carbònica atmosferega.[2]


Conseguenz negatìv de l’effètt sèrra[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

L’effètt serra l’è important per la temperadura de la Tèrra perché se ‘l ghe fudèss minga l’effètt sèrra la radiazion riflettuda o mandada foeura de la Tèrra l’andarìss perdùda in del spazzi e la temperadura media de la Tèrra la sarìss de -23°C inscambi che de +15°C. Tuttamanch l’aument de l’effètt sèrra el se porta adrée di sonseguenz negatìv compagn de:

  • el sciogliment di giazzee terrèster e marin;
  • l'alzada del livèll del mar;
  • el cambiament del regìmm di precipitazion con brusècc e inondazion;
  • e per via de quèj cambiament chì ne vegnen foeura di conseguènz in sui ecosistèma, su la salùt di òmen e su l’economia. [3]

Vos correlaa[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

Riferiment[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 135-137. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 142. ISBN 88-483-1168-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 139. ISBN 88-483-1168-7.