Viscont (familia)

De Wikipedia
(Rimandad de Cà di Viscont)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma di Viscont

Quella di Viscont l'è stada ona fameja lombarda che l'ha governaa Milan e 'l sò territori de la metà del Dusent fina a la metà del Quattercent (1277-1447).
In del 1395 l'imperador Venceslaa el gh'ha daa el titol de duca, che poeu l'è passaa ai sò successor Sforza. El ramm principal di Viscont l'ha governaa sora on tocch bell grand de l'Italia del nord, e hann lassaa on monton de castei.
El simbol di Viscont, el bisson, l'è ancamò al dì d'incoeu vun di stemma de Milan.

I origin[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Castell de Massin.

I Viscont, quand ch'eren al massim del sò grandoeur, hann faa girà on mucc de leggend intorna ai so origin, anca perchè al temp i genealogii fantasios eren ona moda de tucc i cà nobel de l'Europa.
Però i origin de la fameja Viscont hinn minga inscì volt comè che voreven fà pensà i sò member. Quei là de fatt a eren domà i scior de Massin, arent al lagh Maggior novares (che al dì d'incoeu in Italian a se ciama Massino Visconti). A Massin vegnen regordaa 'me vassai de l'arcivescov milanes Landolf II de Carchen giamò a partì del XII secol. El sò cognomm el vegn giò del latin vice comites, che el voeur proppi dì viscont.
El someja che 'l Landolf (vescov del 978 al 998) el gh'abbia daa on feud arent a Marian, in del Comasch. Intorna al 1070 gh'hann ciappaa l'offizzi pubblegh de viscont, che poeu l'è vegnuu reditari per tucc i discendent mas'c. Quand hinn vegnuu nobel, i hann tolt sù anca el stemma de la bissa che la mangia on saracen. La fameja la s'è spartida in d'on poo de ramm, che s'hinn spantegaa anca in feudi lontan de Milan. El ramm principal el someja che 'l vegna giò de Umbert, che l'è mort in de la prima metà del XII secol.

La conquista del poder[Modifega | modifica 'l sorgent]

I domini di Viscont in del XIV secol

El fioeu de l'Umbert a l'è staa Otton Viscont (1207-1295), che in del 1262 l'è riessii a 'gnì arcivescov de Milan. La nomina l'era vegnuda foeura quasi per cas. L'Otton, de fatt, l'è staa nominaa grazzie a l'intervent de la curia romana, perchè a Milan a gh'era troppi conflitt per scernì chi che gh'avess de diventà vescov; inscì l'era staa deciduu de cattà foeura on quaivun de divers. A quell pont, vuttaa di sò leaa, l'ha taccaa sù a combatt per el poder de la città contra la fameja di Torrian, guelfa, inscambi i Viscont eren ghibellin. Per quindes agn, l'Otton (che quand l'eva staa nominaa a l'era el cappellan del cardinal Ottaviano degli Ubaldini) l'ha minga poduu andà de dent a Milan, perchè i Torrian le voreven nò. El sconter l'è finii con la soa vittoria, dopo la Battaja de Des del 1277. Inscì l'Otton e i sò parent hann poduu fà el sò ingress a Milan, e lì allora l'è scominciaa la conquista del poder de part de la fameja, anca se in d'on primm moment i Viscont aveven dii de vorè sostegnì el partii aristocrategh milanes.

La guerra contra i Torrian l'è andada innanz fina al 1287, quand i Viscont hinn riessii a trà giò Visever. Dopo avè vingiuu, l'ha faa elegg in del 1287 'me capitani del Popol vun di sò pro-nevod, Mattee I (1250-1322), che 'l gh'ha 'vuu legittimazion anca de l'imperador Rodolf I in del 1288.

In del 1302 i Viscont hinn staa casciaa via de Milan, ma hinn tornaa indree vott agn dopo insemma a l'imperador Enrigh VII. Inscì Mattee I l'ha scominciaa l'overa de conquista de la Lombardia, on lavorà che quei che hinn vegnuu dopo de lù hann seguttaa de bon.
La reazion di guelf però la s'è fada minga spettà, e inscì el Mattee 'l gh'ha 'vuu de abdicà in favor del sò fioeu Galeazz I (1277-1238). Quell chì l'ha combattuu de bon contra i sò nemis, fina a quand l'è staa faa presonee de l'imperador Ludovigh IV. Dopo de lù s'hinn succeduu al poder i sò fradei, i nevod e 'l sò fioeu, che hann scominciaa a combattes vun con l'alter. La dinastia l'è andada innanz con vun di sò fradei, Steven, e ai sò fioeu Mattee II, Galeazz II e Bernabò. In del 1378 l'è rivaa el moment de Gian Galeazz, fioeu de Galeazz II, che l'ha faa presonee el zio Bernabò, dopo avènn sposaa la tosa, Caterina. In del 1395 l'è staa nominaa duca de Milan.

El ducaa e la fin de la dinastia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gian Galeazz, col passà di agn l'è riessii a conquistà on monton de territori: in del 1402, a la soa mort, Milan el gh'eva possediment in squasi tutt el centro e 'l nord de l'Italia, col rivà al confin cont el Lazzi e 'l Statt de la Gesa. Tra l'alter, Gian Galeazz l'è riessii a giontàss in del sistema dinastegh di grandi famej europei: la soa tosa Valentina defatt l'ha sposaa Luis d'Orléans, fradell del re frances Carlo VI e nonno del re Luis XII.
Ma i domini ciappaa del duca eren minga tropp fort: inscì, quand l'è mort, i sò duu successor hann minga poduu resist pussee de tant. I nemis de Milan (per esempi Venezia) s'hinn slargaa fin che hann poduu, e 'l ducaa l'ha squasi ris'ciaa de sparì. La situazion l'è mejorada domà sotta el governa del duca Filipp Maria, vun di fioeu de Gian Galeazz.

Filipp Maria Viscont però el gh'aveva minga di fioeu mas'c, inscì la dinastia a l'è finida con la soa mort, in del 1447. La soa tosa, Bianca Maria, l'ha sposaa el general marchigian Francesch Sforza, che on quai ann dopo l'è riessi a vegnì el noeuv duca milanes.
I alter pretendent al trono milanes però hinn staa i discendent de la Valentina, tant l'è vera che in del 1512 el re Luis XII l'ha voruu conquistà el ducaa e gh'è anca riessii, per on quai agn.

I ramm secondari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca se la ligna principal di Viscont a l'è finida in del 1447, gh'è staa on quai ramm che l'ha resistuu fina al dì d'incoeu. El cas pussee famos l'è quell di Viscont de Modron (marches de Vimodron). Lor lì i vegnen giò de Ubert, fioeu de Mattee I, e hinn viscont a partì del 1683. Anca Napoleon e i Austriegh, in del Vottcent, hann confermaa la nobiltà de la fameja, e gh'hann daa anca di titoi noeuv, cont el fài vegnì duca.
In del 1837 l'è finii anca el ramm principal de quella fameja chì, inscì tucc i titoi hinn passaa a on alter ramm cadett. Quell ramm chì el s'è conservaa infina al Noeuvcent, e 'l cunta tra i sò member el senator Guido Visconti di Modrone e 'l regista Luchino Visconti.

El Papa Grigoeu X a l'éra de la familia Viscont de Piasenza, ma la gh'è mìnga la sicurezza che 'l fuss imparentaa con quej de Milan.

La bissa[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del liber Storia di Milano (1945) Alessandro Visconti el dis che 'l stemma di Viscont on temp a l'eva la bandera bianca con scià la bissa de la gesa de Sant Ambroeus tutta colorada de bloeu. Dopo i Crosad, gh'hann mettuu in bocca on Sarasen tutt ross per el sangh. El Bonvesin de la Riva el ne cunta sù che 'l fatt el vegn giò di impres che on tal Otton Viscont l'ha faa in Terra Santa.
Gh'è de dì però che quell de la bissa cont in bocca on omm l'è on simbol tipegh anca de l'iconografia cristiana antiga, che la regorda la resurrezion e la storia de Giona.

I castei e alter edifizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Viscont i hann faa sù on monton de castei, prima per protezion e poeu per vivegh denter. Tra quei che resist anca al dì d'incoeu a regordom:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]