Mazz Viscont-Sforza

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Di carte del mazz Pierpont-Morgan de Bergom.

I mazz Viscont-Sforza inn pu o manch quindes mazz de carte de taroch incomplet fait su in del secol quell de 15 per volé del Filip Maria Viscont prima, e del sò sgener Franzesch Sforza de pœu, e inn vegnude ol modell e la font d’ispirazzion prenzipal par ogni mazz de taroch che a gh’è al dì d’incœu.[1] I inn anca pœu i mazz de carte de taroch pussee vegg che esisten, e inn donca conservad nomà in de di musee particolar spantegad in tut ol mond.

I carte che inn restade infinadess inn importante soratut per la soa bellezza estetega e la finisia de detaj artistegh cont ol qual i inn staite fosgiade; i imagen che figuren in di soe art depensgen per ol solet di member de Cà Viscont e Cà Sforza, tucc picciurad cont i vestiment dovrad in de l’epoca che hann vivud. De là de vesser propri bei, donca, i carte Viscont-Sforza pœuden anca vesser vedude coma una testimonianza de la vita de tucc i dì e di costum che la sgent la gh’haveva ai temp del Ducad de Milan e, per estension, in de la Lombardia intrega in del cors del Renassiment lombard.

Pierpont-Morgan Bergom[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol mazz Pierpont-Morgan l’è vun di trii mazz de taroch pussee famos di carte Viscont-Sforza. Ghe disen anca “Coleon-Bajon” o “Franzesch Sforza” e i inn staite faite su intorna al 1451.[2] In prenzipi compognud de 78 carte, ghe n’è restad infina al dì d’incœu nomà 74. I inn soratut conservade in del Morgan Library & Museum a Nœuva York, e in di conlezzion privade de la fameja Coleon a Bergom.

Cary-Yale[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nominad per la conlezzion privada de carte de sgiœugh del scior Cary, l’è stait sorbid in la biblioteca de l’Università de Yale in del 1967; quell mazz chì el ven ancasì ciamad “quell di Viscont de Modron” per vun di ram cadet de Cà Viscont. L’è stait fait intorna al 1466.[4] Un quaj studios[5] l’ha sugerid che i sibien propri ol mazz de carte pussee vegg intra tucc.

Brera-Brambilla[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ciamad per ol scior Gioann Brambilla, che el l’haveva comprad a Venezzia in del 1900.[6] A partì del 1971, l’è custodid in de la Pinacoteca de Brera a Milan. A parariss che el saja stait comissionad al Bonifazzi Bemb del Franzesch Sforza medem in del 1463, e el consist in 48 carte.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Sandra A. Thomson. Pictures from the Heart: A Tarot Dictionary, St. Martin's Griffin, 2003, ISBN 0-312-29128-0, ISBN 978-0-312-29128-0, 544 pages.
  2. Janina Renée. Tarot for a New Generation, Llewellyn Worldwide, 2001, ISBN 0-7387-0160-2, ISBN 978-0-7387-0160-8, page 6.
  3. 3,0 3,1 Visconti-Sforza. Tarot Meditations
  4. Naomi Ozaniec. The Watkins Tarot Handbook: The Practical System of Self-Discovery, Sterling Publishing Company, Inc., 2005, ISBN 1-84293-114-8, ISBN 978-1-84293-114-1, pages 5, 174, 179.
  5. Hajo Banzhaf. The Crowley Tarot: The Handbook of the Cards, U.S. Games Systems, Incorporated, 1995, ISBN 0-88079-715-0, ISBN 978-0-88079-715-3, page 10.
  6. Robert M. Place. The Tarot: History, Symbolism, and Divination, Jeremy P. Tarcher/Penguin, 2005, ISBN 1-58542-349-1, ISBN 978-1-58542-349-1, pages 16 ff.

Per savénn pussee[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura[Modifega | modifica 'l sorgent]