Bernabò Viscont

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El Bernabò Viscont

El Bernabò Viscont (Milan, 1323 – Trezz, 19 de dicember 1385) l'è staa scior de Bergom, Bressa, Cremona, Soncin, Lonaa e Val Camonega e, insemma ai fredej Mattee II, mort in del 1355, e Galeazz II, co-Scior de Milan dal 1354 al 1378 e, restaa indeperluu, Scior dal 1378 al 1385.

Fioeu del Steven Viscont, insemma al fredell Galeazz, anca se minga de comun accord, l'ha slargaa i confin del Stat Viscontee che l'è 'ndaa poeu al nevod Gian Galeazz Viscont, dòpo che l'è deventaa l'unich scior de Milan e l'è staa faa mazzà proppi del Gian Galeazz, che 'l vedeva in di sò azion 'n avversità ai sò lianz, e l'è staa in principi menaa via di trupp del Jacom Dal Verme 'me tirann, l'ha permiss ai milanes de saccheggià la soa residenza, ciovè la Cà di Can, e poeu mazzà cont on baslott velenaa de fasoeui. Per impedìgh de deventà on martir di milanes l'è staa tributaa, dopo de la soa mort, 'me 'n gran eroe e gh'han faa 'n gran obèt.

L'ha fondaa, insemma al fredell Galeazz, l'Università di Studi de Pavia.

El Bernabò el gh'ha avuu 25 fioeui, in tra i legittim e quej illegittim, e l'ha faa su di oeuver 'me el Castell de Cusagh, de Pagazzan, el Pont de Trezz e 'l slargament de la Rocca de Bergom e la costruzion de la Cittadella de Bergom.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]