Francesch Sforza

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Bonifazzi Bremb, Litratt de Francesch Sforza, Milan, Pinacoteca de Brera.

El Francesch Sforza (italian: Francesco Sforza; San Miniato, 23 de luj del 1401 - Milan, vott de marz del 1466) l'è staa on condottier e nobel italian, duca de Milan del 1450 fin a al soa mort.
L'ha fondaa la dinastia ducal di Sforza, che l'ha governaa Milan fina a la metà del XVI secol.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm agn[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'era vun di fioeu del condottier Muzio Attendolo Sforza, nassuu foeura del matrimoni. La soa mader la se ciamava Lucia Terzani e l'eva de Marsciano (Umbria). Quand che l'era on fiolin, l'ha vivuu a Fiorenza e poeu a Ferara. Dopo l'è andaa cont el sò pader a Napoli, e lì l'è devegnuu cavalier e cont de Tricarico in del 1412 (quand che 'l gh'eva vundes agn). L'ha sposaa la Polissena Ruffo, nobela calabresa, che però l'è morta in del 1420.

Condottier[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del 1419 l'è andaa in gir per l'Italia insemm a sò pader comè soldaa de ventura. El Muzio Attendolo l'è mort a Pescara in del 1424, e donca el Francesch l'è tornaa cà a Napoli. Lì l'ha cognossuu el condottier Guido Torelli, che l'ha convinciuu a passà de la soa banda, cioè i Milanes. Inscì l'è staa, e 'l duu de giugn del 1424 l'ha vinciuu a la Battaja de l'Aquila contra el Braccio da Montone (al servizzi di Napoletan, e che l'è mort trii dì dopo). In 'sta manera l'ha cognossuu el duca de Milan Filipp Maria Viscont. El duca e 'l condottier s'hinn miss d'acordi per on contratt de cinch agn, e 'l Sforza l'è partii per combatt contra Fiorenza e conquistà Forlì. Ma i raport in tra i duu al princippi eren minga tant bon, perchè 'l duca el ghe piaseva nò la personalità inscì forta del sò general. Per 'sta reson el Sforza, l'ha dovuu retiràss dopo ona quai vittoria, e poeu l'ha perduu in de la Battaja de Maclò, l'è staa portaa a Mortara e confinaa per on ann (1428-1429).

In del 1430, quand che 'l contratt l'era lì lì per finì, el Viscont l'ha liberaa el Francesch Sforza, per fàggh conquistà la città de Lucca, controllada di fiorentin. Ma quei là hann provaa subet a crompàll. Alora el Viscont, per podè tegnìll al sò servizzi, gh'ha insebii la soa tosa, la Bianca Maria, in matrimoni: al temp lee la gh'aveva domà cinch agn, e l'era minga l'erede al trono. Ma a bon cunt, el Francesch l'ha accettaa la proposta, probabilment perchè la sposa la portava 'me dota i terr de Cremona, Castellazzo Bormida, Bosco Marengo e Frugarolo.
Ma anca se adess l'eva el gender del duca de Milan, dopo avè conquistaa Ancona (in del 1435), l'è passaa al servizzi del papa Ugeni IV, e poeu de Fiorenza e de Venezia. Quand che in del 1440 l'ha perduu i sò terr in del regn de Napoli (quei che 'l gh'aveva otegnuu cont el matrimoni con la Polissena Ruffo), l'è tornaa cont i Viscont, che intrattant eren dree a resià cont el sò condottier noeuv, el Niccolò Piccinino. El 25 de ottober del 1441 el s'è sposaa con la Bianca Maria Viscont, in quell de Cremona. Donca l'è partii per la Bassitalia, per combatt contra i Napoletan. Dopo ona quai sconfitta, l'è tornaa a combatt contra el Piccinino, e l'ha battuu in Romagna e in di March. Despoeu quei campagn militar, l'è tornaa su a Milan.

Duca de Milan[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1447 el Filipp Maria Viscont l'è mort e l'ha minga lassaa di eredi mas'c. La dinastia l'è stada sostituida de la Republega Ambrosiana, che l'ha governaa per trii agn. In del 1450, el Francesch Sforza, che l'aveva assediaa Milan, l'è riessii a vegnì dent a la città, el 22 de marz (on quai alter el dis che l'era el 25). In 'sta manera, l'è devegnuu el noeuv duca de Milan, dopo de 'na Rivoeulta de Milan indova che per pagura che Milan la gh'avess de sottamettès a Venezia i cittadin, convint del defensor de la libertà Gaspar Vimercaa, han accettaa el tornà del Ducaa.

Dopo vess staa per tant agn on condottier e on omm de guerra, el Francesch el s'è demostraa anca on bon governant: l'ha modernizaa la città e l'ha mettuu in pee on sistema fiscal che 'l fonzionava, e che l'ha portaa on bell poo de danee in di cass del governo. L'ha dervii i port al Renassiment, e inscì Milan l'è diventaa on center artistegh e coltural tra i pussee important de l'Italia.

Duranta el sò governo hinn staa costruii el Castell Sforzesch de Milan e la Cà Granda.

Amis del scior de Fiorenza, el Cosimo di Medegh, l'è staa bon de leàss con la città toscana, e de mett in pee con Venezia la Pas de Lod. La soa atività diplomatega la s'è revolta a contrastà i ambizion di paes forest in su la scena italiana (per esempi la Francia). L'è citaa despess del Niccolò Macciavell comè on esempi de bon governa.

I fioeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

Inoltra el gh'ha 'vuu on bell poo de fioeu de alter donn (certi storegh disen che hinn staa ona quarantena).

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]