Và al contegnud

Anema

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Duu angioi se menen adree in paradis un’anema

L’anema (poeticament anca alma) a l’è un concet filosofegh e religios comun ind la pupart di religion; l’è retegnuda coma la part inmaterial, spiritual e eterna de un vesser vivent, e l’è donca distinta del corp fisegh.[1] Es reten che la consista ind la conzienza e ind la personalitaa del vesser in quistion e che la pœuda vesser un sinonem de spiret, ment o .[2] In teologia, es cred despess che l’anema de una persona la vaga inanz a viver depos la mort, e una quaj religion la dis che tute i aneme inn faite su del nœuv del Dia unegh.

“Anema” e “spiret” inn di termen che vegnen dovrad ind una fœusgia compagna, ancaben che i gh’haiven dei acezzion un zich deverse.[3] De sora maross, anca i parolle “anema” e “siche” pœuden vesser considerade coma di sinonem, anca se “siche” la gh’ha di connotazzion pussee fiseghe, quand che “anema” l’è pussee connessa a la metafisega e a la religion.[4]

L’anema – segonda una quaj tradizzion religiosa e filosofega – a l’è el prenzipi spiritual e inmaterial che el fa part di vesser uman, e l’è spartid del corp. A gh’è di scœule che creden che l’anema la pertegna anca ai bes’ce e ai piante, e minga nomà ai homen. In sgeneral, l’anema l’è conzepida coma un prenzipi che el ven del dedenter, che l’è la font de tute i fonzion fiseghe e, in partigolar, dei ativitaa mentai. Gh’è ancasì di filosef che retegnen che l’anema l’esista minga del tut e che, donca, la ment la sariss nomà una part del corp, e nò de un’anema inmaterial.

Ind el cors de la storia, una mota de persone hann provad a despiegà el conzet de “anema”: a partì del dualisem intra idealisem filosofegh e gnos, a rivà a l’interpretazzion esistenzialista di prenzipi del material e de l’inmaterial.

  1. Encyclopædia Britannica
  2. Encyclopædia Britannica
  3. J Hillman, Un fuoco blu: scritti selezionati di James Hillman (in inglese), HarperPerennial, 1989, 112–129.
  4. J Hillman, Un fuoco blu: scritti selezionati di James Hillman (in inglese), HarperPerennial, 1989, pp. 20.

Ligam de denter

[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de fœura

[Modifega | modifica 'l sorgent]