2010

De Wikipedia
ÒCIO: chèla pàgina ché l'è scrìcia 'n piö manére de Lumbàrt
ATENZIUN: quela pagina chì l'è scrita in püssee d'una variant del Lumbard.

L'ONU l'à decidìt che 'l 2010 l'è l'àn internasiunàl de la Biodiersità.

Gh'è söcedìt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Zenér[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fevrér[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 23 de Fevrér - In del cör de la nòcc ergü mia identificàt l’à facc ‘ndà dét in del fiöm Làmber miliù de lìter de idrocarbür da la Lombarda Petroli a Munscia. Ol petròle l’è pò pasàt in del , ma l’è stacc fermàt prima de rià al delta, ‘n töte i manére l’è stacc ü dizàstr ambientàl.

Mars[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 21 de Mars - ol presidènt di Stacc Ünìcc, ol Barack Obama l' ghe rìa a fà aproà la sò rifórma de la sanità. La sanidaa in Ameriga la resta a bun cünt privada, ma i dit de asicüraziun poden pü refütà de assicürà la gent che la gh'ha di "pre-existing conditions", ciuè "cundiziun (medegh) pre-esistent". Pö l'assicüraziun la vegnaraa ubligatoria e se vün 'l ghe l'ha no 'l gh'ha de pagà 700 dolar a la finn de l'ann. Però 'l guerna 'l ghe daraa una man e 'n pagaraa un tuchelin a quij che gh'hann pocch danee.
  • 29 de Mars - a Mosca dò dòne i se fà saltà 'n aria in del metró a l'ura de pónta e i fà 38 mórcc e piö de sènto ferìcc; se pènsa che i sìes teroréscc del Caucaso.
  • 29 de Mars - in Iraq, a Mossul, öna bómba tiràda contra öna famèa de cristià la cópa ü s-cetì.

Avrìl[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 14 d'Avril - Teremòt in Cina de 7,2 gradi de la scala Richter piö de méla mórcc.
  • 14 de Avrìl e dé seguèncc - Ol vülcà che l'se tróa sóta ‘l giasèr Eyjafallajokull in Islanda l’à tacàt a erütà de bröt e l’à bötàt fò öna nìola de sènder isé granda che ‘l tràfech aèreo l’è stai fermàt in mèza Eüròpa, a partì prima dal nòrt Eüròpa prima per rià pò fina al cèntro e süd Eüròpa in di dè dòpo.
  • 16 de Avrìl - Semper per la nìola de sènder del vülcà islandés i è stai scancalàcc di gùi pò da l’areopòrt de Enésia 53 pò da l'areopòrt de Öre al Sère e di 28.000 gùi giurnalìer che se fà ‘n Eüròpa i n’è partìcc dóma 11.000, i óter i è stai töcc scancelàcc.
  • 18 de Avrìl - I se té i fünerài del presidènt polàch Lech Kaczyński, ma tace capi de stat i ghe ria mia a èsga per la nìola de sènder del vülcà islandés che i permèt mia a i aèrei de gulà.
  • 19 de Avrìl - Melér e melér de persune blocade da dè e dé in di areopòrt de töta Eüròpa i sirca de partì o de turnà a cà co la coriera o col tréno. La Gran Bretagna la möf tri naf de guèra per indà a ciapà i sò citadini che i è restài blocàcc in Fransa e Spagna.
  • 22 de Avrìl - In del Gólf del Mèsico la s-ciòpa fò öna piatafùrma per ol petròle ciamada Deepwater Horizon de la società Transocean, ólta 122 méter che la se tróa a 50 chilòmeter da i còste de la Lüisiana. I mör öndes perùne e l'è ü di piö bröcc dizàster ambientài che ghe sìes mai capitàcc, dezà che per dé e dé s'ghe rìa mia a fermà 'l petròle che sènsa piö la piatafùrma 'l vé fò desperlü 'n del mar compàgn de l'aqua de ü tübo restàt sènsa 'l sò rübinèt. Per fermà 'l petròle prima che l' rie 'nfina sö i còste del la Lüisiàna se próa ach a daga föch.
  • 28 de Avrìl - La Standard & Poors la sbàsa ach ol rating del dèbet de la Spagna da AA+ a AA e töte i bórse del mónt i và zó amò tùrna; la crès la pùra che la crisi de la Grécia la contàgie sö töcc.
  • 29 de Avrìl - La canceliéra todèsca, la Angela Merkel, dòpo i 'ncontràt ol presidènt del FMI l'à finalmènt decidìt de ötà e de prestàga di palànche, 'nsèma a töcc i óter paìs de l'Eüròpa e la FMI, la Grécia: la bórsa de Atene la sèra fò con ü +7%.

Mas[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Alpì piemuntès che i sfìla per Bèrghem
  • 1 de Mas - A Nöa York l' falés ün atentàt a Time Square, 'ndóe öna machina 'mbutìda de esplosìf la é troàda e disinescàda prima che la pöde saltà 'n aria.
  • 5 de Mas - In Grécia sciòpero generàl de töcc i lauradùr che i và 'n piasa a protestà cóntra i mizüre del Goèrno che l' sìrca de salvà l' paìs dal falimènt e per fal l'à teàt i stipèndi di statài e liberalizàt i licensiamèncc in del setùr privàt. La zét la sìrca de 'ndà dét in del Parlamènt e i se pìca co la polisìa. Öna quach manifestàncc col müs iscondìt i ghe dà l'asàlt a la filiàl de öna bànca e i ghe tìra dèt ach di molotof: tri dipendèncc de la bànca i mör dét in del föch.
  • 6 de Mas - Elesiù 'n Gran Bretagna, i vèns i Tory, i Conservadùr del David Cameron, che i ria a 305 sègi, ma i ghe rìa mia a ìga ol 50% piö ü di sègi per pödì goernà desperlùr, ol parlamènt l' rèsta isé "hung", che 'l völ dì "tacàt vià per aria", manéra de dì che gh'è nisü che l' pöl goernà desperlü e i è töi lè che i spéta de capì chèl che l' söcederà.
  • 6 de Mas - Ol parlamènt de la Grécia l'vóta a faùr di poredimèncc del goèrno che i sirca de salvà 'l paìs dal falimènt.
  • 6 de Mas - Ol Dow Jones e 'l Nasdaq, per la pura che i dèbecc de la Grécia i tire dét in di fastöde töcc i paìs de l'Eüròpa, i pèrt ol 3,5%, ma a ün ura de la fì i perdìa adiritüra 'l 9%; se pènsa però che ghe sìes stacc ün erùr del compiuter o ün erùr de quach operadùr che i à sbaiàt a mèt dèt ün ùrden.
  • 7, 8 e 9 de Mas - Adünada di Alpì nömer 83 a Bèrghem; 500.000 alpì i à sfilàt da i 9 de matina a i 9 e mèsa de sira 'n mès a la zét töta 'n fèsta.
  • 8 e 9 de Mas - Dopo che la speculasiù internasiunàla la metìt sóta atàch i stacc de l'Eüròpa e i gràne de la Grécia i rés-cia de tirà dét 'n di fastöde töta l'Eüròpa i capi de stat e i minìster di finanse i laurà dù dé per riàga a 'ndà decórde e i per das de fà töcc 'nsèma per tègn sö l'Eüro e i stacc piö 'ndebitàcc.
  • 11 de Mas - I Borse i fà fèsta, dòpo che i capi de stat e i minìster di finanse de l'Eüròpa i è 'ndàcc decórde: Milà la sèra fò adiritüra con ü +11,28%.
  • 12 de Mas - L' burla zó ün aeroplà 'n Libia, 103 i mórcc e l' s'è salvàt adóma ü s-cèt olandés.
  • 30 de Mas - L' fenés ol campiunàt de Serie B, Lecce e Cesena söbet in Serie A, Salernitana, Gallipoli e Mantova söbet in Serie A; Brescia, Sassuolo, Torino e Cittadella i và a i play off, menimà Triestina e Padova i và a i play out.
  • 31 de Mas - In de la nòcc di ativìsti filo palestinés e di pacifisti i sirca de foorsà 'l blòch de IsraélGaza. Sö trè bàrche i part da la Türchia e i sìrca de rià via mar a Gaza e portà di gèner de prima necesità, ma la marìna de Israél la ghe à cóntra i repàrcc speciài i ràmpa sö sö i bàrche e l'is-ciòpa fò öna batàia, i mör di pacifisti e töt ol mónt l' se lamènta con Israél.

Zögn[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 09 de Zögn - Elesiù in di Paìs Bas, i vèns i Liberài (VVD) del Mark Rutte che i rìa prim con dóma ü sègio denàcc a i Socialìst del Job Cohen, ex sìndech de Amsterdam, ma sura de töt l'à enzìt ol Geert Wilders e 'l sò partìt anti islàmech, ol PVV che l'è dientàt ol tèrs partìt del paìs. Menimà l'è 'ndàcia pròpe mal a i Cristià Democràtech del Jan Peter Balkenende, ex capo del goèrno che l' s'éra apéna dimetìt che i è pasàcc da 41 a 21 pòst in parlamènt. Chès-ce i risültàcc: 1) V.V.D.; da 22 a 31 pòst col 20.06%; 2) PvdA da 33 a 30 pòst col 20%; 3) PVV da 9 a 24 pòst col 16%; 4) CDA da 41 a 21 pòst col 14%; 5) SP da 25 a 15 pòst col 10%; 6) GroenLinks da 7 a 10 pòst col 6.6%; 7) D66 da 3 a 10 pòst col 6.6%; 8) ChristenUnie da 6 a 5 pòst col 3.3%;
  • 28 de Zögn: Ol Pietro Taricone, óm de spetàcol e atùr italià, l' mör in de la nòcc dòpo ìga üt ün incidènt col paracadüte.
  • 29 de Zögn - Ol Marcello Dell'Utri, senatùr del PDL e cofondadùr de Fórsa Itàlia, l'è condanàt in Apèl dal tribünàl de Palèrm a sèt agn de galéra per concórs estèrn in asociasiù mafiùza (periodo fin al 1992); l'avrès tratàt pò co la mafia per ès ötàt o mia ostacolàt in di afàre econòmech (supermercàcc e antène tv). Asolüsiù per i facc dòpo ol 1992, cioè da l'acüza de ès istàcc ol legàm tra mafia e politega, per ès piö precìs tra mafia e Fòrsa Itàlia, asolüsiù dezà che il fatto non sussiste che l' völ dì che chès-ce laùr i è mai söcedìt.

Löi[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 5 de Löi: ol minìstro del Federalìsmo Aldo Brancher, en tribünal, el dis de ülì rasegnà le sò dimisiù.

Aóst[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Del prim de Aust l'è scumenzaa l'insci ciamaa SWIFT": un prugrama che'l revarda la trasmissiun forzada ai servizzi federaj segret american di infurmaziun in sü i cünt in banca (e di so detentur) de tücc quij che viven in de l'EU. El Jan Korte, representant del partii pulitegh tudesch Die Linke l'ha ciamaa "un nöf scandal perpetraa de la rugansa americana ai dagn de la gent üropeja".
  • 07 de Aóst: i Talebà i fà saì de ì copàt ol dé prima 9 "misiunare cristià". I persune copàde i éra 8 dutùr, öna dutùra todèsca, öna dutùra 'nglésa e 6 dutùr americà, 5 òmegn e 1 dòna, piö ü tradutùr afgà. I dutùr, che i éra di volontàre del la International Assistance Mission, i éra 'ndàcc a cürà di persùne in del Nuristan ciamàcc da la zét del pòst e finìt l'intervènt i éra dré che i turnàa a Kabùl, quando i è stai ciapàcc da i Talebà che i à metìcc in fìla, i gh'à sbaràt e i gh'à robàt töt. S'è salvàt adóma ü di dù tradutùr afgà, dezà che 'l s'è metìt a uzà che l'ìa müsülmà e l'à tacàt a recità 'l Corano, menimà gh'è stài negót de fà per i dutùr che i gh'à üt la "cólpa" de portàs dré di Bibie.
  • 19 de Aóst: dòpo 7 agn de guèra i öltem soldàcc americà mandàcc in Iraq per combàt i làsa 'l paìs e i tùrna a cà; i è partìcc piö de dès dé prima del dé stabilìt che l'éra 'l 31 de Aóst, 'n töte i manére i rèsta 'n del paìs amò 50.000 soldàcc americà che i è mia lé per combàt ma per insegnàga a combàt a i soldàcc de l'ezèrcito irachéno.

Setèmber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Utùer[Modifega | modifica 'l sorgent]

Noèmber[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dezèmber[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • 11 de Dezèmber - A Stocólma, ün integralést islàmech l' se fà saltà 'n ària in del cör de la sità tra la zét che la gira i negòse per i regài del Nedàl, ma l'atentàt l'falès e l'mör adóma l'atentadùr. In de la rivendicasiù gh'è di minacé per la Svésia, dezà che l'à fai negóta cóntra ü dizegnadùr de vignète che, segónt i 'ntegralèsch islàmech, l'à ofendìt la sò religù de lur.
  • 14 de Dezèmber - A Roma se óta la sfidücia al Goèrno Berlüscù: a la Camera i vóta cóntra 'l goèrno 'n 311, menimà i vóta per ol goèrno 'n 314 e 2 i vóta mia, al Senàt i vóta cóntra 'l goèrno 'n 135, menimà i vóta per ol goèrno 'n 162 e 11 i vóta mia: ol goèrno l'gh'è rià isé a ìga la fidücia dal Parlamènt.

Chi gh'è nasìt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Chi gh'è mórt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ann del secol XXI
2001 · 2002 · 2003 · 2004 · 2005 · 2006 · 2007 · 2008 · 2009 · 2010 · 2011 · 2012 · 2013 · 2014 · 2015 · 2016 · 2017 · 2018 · 2019 · 2020 · 2021 · 2022 · 2023 · 2024 · 2025 · 2026 · 2027 · 2028 · 2029 · 2030 · 2031 · 2032 · 2033 · 2034 · 2035 · 2036 · 2037 · 2038 · 2039 · 2040 · 2041 · 2042 · 2043 · 2044 · 2045 · 2046 · 2047 · 2048 · 2049 · 2050 · 2051 · 2052 · 2053 · 2054 · 2055 · 2056 · 2057 · 2058 · 2059 · 2060 · 2061 · 2062 · 2063 · 2064 · 2065 · 2066 · 2067 · 2068 · 2069 · 2070 · 2071 · 2072 · 2073 · 2074 · 2075 · 2076 · 2077 · 2078 · 2079 · 2080 · 2081 · 2082 · 2083 · 2084 · 2085 · 2086 · 2087 · 2088 · 2089 · 2090 · 2091 · 2092 · 2093 · 2094 · 2095 · 2096 · 2097 · 2098 · 2099 · 2100