Smolensk

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


La catedràl de l'Asènsa de Smolensk

Smolènsk (in rüso: Смоленск/Smolensk, in polàch Smoleńsk, in bielorüso Смаленск/Smalensk, in ücraì Смоленськ/Smolens'k e 'n litüà Smoļenska) l'è öna sità de la Rüsia eüropéa che la se tróa söl fiöm Dnieper e mia de luntà dal cunfì co la Bielorüsia. L'è la capitàl del Oblast' de Smolenk e la se tróa a 362 chilòmeter a südòest de Mósca.

I prim docümèncc che i parla de la sità i è del 862, isè che Smolensk l'è öna tra i sità piö ègie de la Rüsia. In de la sò stòria l'è stacia in del mès a guère e batàie piö de öna e l'è stacia bötàda zó töta; se regórda 'n particolàr la Batàia de Smolensk, la prima batàia combatìda dai soldàcc fransès del Napoleù 'n Rüsia e l'invasiù di Nazìsti in del la segónda guèra mondiàl.

Al dé de 'ncö Smolensk l'è öna sità 'ndüstriala, specializàda in del eletrònga e 'n del tèsile.


L'incidènt aèreo del Presidènt Lech Kaczyński[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol 10 de Avrìl del 2010 l'aereoplà endo che gh'era sö 'l presidènt de la Polònia l' se schiànta a tèra intàt che l' sircàa de aterà a l'areopórt de Smolensk: i mör ol presidènt de la Polònia, Lech Kaczyński, la sò moér, el capo de stat magiùr de l'ezèrcit Franciszek Gagor, el vice minìstro dei èsteri Andrzej Kremer, el goernadùr de la banca centràl polàca Slawomir Skrzypek, e töta la delegasiù üficiàla che l'ìa dré a nà a Katyń per prezensià a i selebrasiù en memoria de la stràge sovietica de polàch per mà de Stalin.

Nömer de abitàncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fónte: mojgorod.ru