04 08

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Bergamasch, ortograféa ünificada

Ol 4 de óst l'è 'l 216 ( 217 si l'an al è biseest ) dé de l'an del calendare gregorià; manca 150 dé a finí l'an.


Koiné ucidentala, urtugrafía ünificada


Ul 4 de óst al è ul dí da pòost 216 ( 217 si l'an al è biseest ) dal an dal calendari gregurian; i manca 150 dí a finí l'an.


AVU
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31
Tücc i dí

Nom del dé in diferenc dialecc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Aenimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Bergamasch, ortograféa ünificada

1889 - Palma (Mallorca): s'al pöblega ol pröm nümar de la Segonda época del setmanari "La Roqueta".

Nassimenc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Bergamasch, ortograféa ünificada

1792 - Field Place, apröf Horsham (Sussex, Anglatèra): Percy Bysshe Sheley, pueta e pensadur Angles.


Bergamasch, ortograféa ünificada

1900 - Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglatèra.


Bergamasch, ortograféa ünificada

1901 - Nöa Orleans (la Louisiana, SÜA): Louis Armstrong, mösegh e cantant de jazz Stadünindench.


Bergamasch, ortograféa ünificada

1929 - ol Cair (Esit) [o Gaza o Zerösalèm (Palestina), in acorde a ergöne fonte, e de töta manera ün óter dé del istess mes d'agost]: Jasser Arafat, president de la Organisassiú per la Liberassiú de Palestina e president del paes.


Bergamasch, ortograféa ünificada

1960 - Valladolid (Spagna): José Luis Rodríguez Zapatero, president del Goèrn de Spagna del 16 04 del 2004 e segretare zeneral del PSOE del 22 07 del 2000.

Necrolòse[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Bergamasch, ortograféa ünificada

1526 - Osseà Passífegh: Juan Sebastián Elcano, navegant Basch.


Bergamasch, ortograféa ünificada

1977 - Madrid (Spagna): Antonio Lugo Machín cognossit come Antonio Machín, cantant melòdich Spagnöl d'orísen Cubana.

Feste[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]


Jer / Domà


Vuriif realizá vargüna apurtazziun al Calendari d'avenimeent u a le Taule anüale? Va racumàndum da cunsültá previameent ul Líbar da stiil, par cunseguí una cuerenza intra töcc i Wikipediis·c.