Spiciola

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Bici)
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Una spiciola moderna disegnada per la citaa.

La spiciola (o bicicleta) a l'è un mez de trasport a do rœde qe al va inanz cont la propulsion musculara de l'om. A l'è faita de un telar indove qe g'è tacad un sistema mecaneg qe 'l permet la trasmision de la potenza a la rœda motrix. La rœda la jira per via de la forza eserzida sora i pedai, qe la vegn trasmetuda a'l pignon per via d'una cadena.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Storia de la spiciola.
I vari desvilup int la storia de la spiciola

La spiciola la nass in França ind el 1791, ann ind el qual el Mède de Sivrac al projeta e 'l costruiss el so "celerifer".[1] Ind el 1817, un quart de secol plussee inanz, el Karl Drais a l'inventa la soa Laufmachine (in todesc, veitura de corsa), ciamada de la stampa "draisina". Ind el 1861 el Ernest Michaux al monta su una draisina i prim pedai francand-i a'l pern de la rœda anterior.[2] (El bicicli[3] a l'era drovad fiss infin ai agn votanta del XIX secol). El sistema de la trasmision del mœd jenerad dei pedai a l'è stait ojet de grands studi infin a quand, inanz de la fin del secol, el problema de la trasmision del mœd a l'è stait risolt cont el collegament dei pedai a una rœda dentada connessa a una cadena; qesta soluzion tecnega la consent de redur la dimension de la rœda anterior.[2] Ind el 1884 el John K. Starley al realiza a Coventry la prima Safety Bicycle ("Spiciola de sicureza") ciamada "Rover" e destinada a otegnir un enorma sucess commercial: antesignana dei moderne spiciole, la g'haveva dei rœde de dimension inguai e trasmision a cadena in su la rœda posterior.[4] Pœ a g'è stait olter progress tecnolojeg. Ind el 1888 el Dunlop al monta in su un tricicli el prim pneumateg a camera d'aria.[2] Ind i prim agn del nœvcent a g'è stait el desvilup dei prime competizion sportive come 'l Tour de France (1903) e ind el 1909 el prim Jir d'Italia.[2]

El disegn e la configurazion basilara de la spiciola a l'è cambiad poc del prim modell de trasmision a cadena del 1885.[5]

Jamò de la so introduzion in Europa int el XIX secol, la spiciola la g'ha havud un impat fort fiss sia ins la cultura qe ins l'industria. A'l dì d'incœ g'è pressapoc 800 milion de spiciol in jir per el mond (i plussee tant in Cina), drovada sia come mez de trasport principal qe come veicol de hobby.

Sorte de spiciole[Modifega | modifica 'l sorgent]

Spiciola de Montagna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Part mecaneg d'una spiciola de montagna.

La spiciola de montagna, mei cugnussuda cont l'inglesism mountain bike, a l'è disegnada per andar ins i strade malmisse; la g'ha un sistema de cambi con tante marce (de solit plussee de 20), i gome large, e i rœde cont i cerc rinforzads.

Spiciola de Citaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La spiciola da cità l'è disegnada per vesser confortevela e andà a una velocitaa putost volta. Al dì d'incœ i enn anca basade sora i modell da corsa, ma cont el manubri piat e i paramalta.

Spiciola de Dona[Modifega | modifica 'l sorgent]

La diferenza intra la spiciola de om e quela de dona l'è la posizion del tub in zima del telar. Quand che i done i hann tacad a jirà in spiciola, l'heva 'l period che i meteven su la soca longa, e donca i construtor de spiciole i hann cambiad la posizion del tub de orizontal a diagonal per riessir a far setar jo la dona ins la sela plussee fazilment. Al dì d'incœ i spiciole de dona i g'enn in tute i varietaa: da mkntagna, de cità, de corsa, e insì via.

Tandem[Modifega | modifica 'l sorgent]

El tandem l'è una spiciola per dò persone. El gh'ha duu para de padai, e i ciclista i se seten vun dedree a l'alter. El manubri l'è controlad da quell setad de denanz.

Spiciola da Corsa[Modifega | modifica 'l sorgent]

La spiciola da corsa l'è faita in manera da vesser plussee svelta d'una spiciola normala, cun i rœde plussee sutile, un telar inlijerid (presempi fait in alumini o fibra de carboni), e 'l manubri bass faut a coren. I spiciole de cursa i gh'hann de andar adree al regolament de l'Union Ciclistega Internazionala (UCI). I telar plussee linjer, faits de carboni e titani, i riven a pesar anca manch d'un chilo.

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. La bicicletta nacque due secoli fa, Quattroruote, avril 1973, paj.168
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 storia della bicicletta (arqiviad de l'url orijenal in data 9 dicembre 2015)
  3. Termin «biciclo» ind el vocabolari Treccani online
  4. Rover safety bicycle, 1885. makingthemodernworld.org.uk
  5. Herlihy, David V. (2004). Bicycle: The History. Yale University Press, pp. 200–250. ISBN 0-300-10418-9.

Alter projets[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]