Pagina principala
|
![]() Vos in vedrina![]() La bataja de Sgiornigh o di Sass Gross (italian: Battaglia di Giornico o dei Sassi Grossi; todesch: Schlacht bei Giornico) l'è stada combattuda el 28 de dicember del 1478 tra l'esercit milanes e quell di svizzer in del territori de Polesg e Boeuid, in Canton Tesin. La vittoria di Svizzer l'ha segnaa la fin di guerr per el domini de la Leventina. La bataja la gh'ha de vess colocada in del contest di guerr tra el Ducaa de Milan e i Canton svizzer per el domini de la vall del Tesin e de l'Ossola, oltra che in di gioeugh de egemonia in tra i statt italian. In tra el 1440 e 'l 1466 i svizzer del Canton Uri eren riessii a conquistà, pu o manch pacificament, tutta la Leventina, minga delonsg de la città-castell de Belinzona. Anzi, in del 1466 el duca Galeazz Maria Sforza el gh'aveva promettuu el possess de la vall ai Uran. Ma poeu dopo el duca el s'è refudaa de vess de parolla. 'Sto tradiment, insemma al sostegn che Milan el gh'aveva daa a Carlo el Temerari – che 'l combatteva contra i Svizzer in Borgogna – l'ha faa cress i tension intra i duu Stat. De sora maross, el papa Sist VI e 'l re de Napoli Ferdinand II voreven indebolì el podè de Milan in Italia – al temp Roma e Napoli eren dree a combatt contra Milan e Fiorenza – hann cercaa de mett i Svizzer anmò pussee in sul pè de guerra; tant l'è vera che in del 1477 el papa el gh'ha ciamaa ai Svizzer de vegnì giò in Italia "per salvà la Gesa", e 'l gh'ha anca mandaa su on banderon con su San Peder. Deggià che 'l pareva che i svizzer se voreven minga moeuv, el papa el gh'ha anca promiss el tesor ducal de Pavia.
![]() Te 'l savevet che ...![]() L'Edgard Aristide Maranta OFMCap (Pos'ciav, 9 de sginer 1897 - Sursee, 29 de sginer 1975) a l'è stad un prelad svizzer, che l'è stad delegad apostolegh de Daar-el-Salam del 1930 al 1953 e poeu, quand che l'è fada arcidiocesi, arcivescov fina al 1968. Fioeul del Ricard e de la Catarina Reba, el so paa a l'era un organista e sart. L'ha studiad al collegi capucin de Apenzell e Stans, cont un'interruzzion de du agn per fà el servizzi militar obligatori in l'Armada svizzera. El va dent ai Capucin del 1817, indova che el ciapa el nom de Edgard, e l'è ordenad pret el 6 de avril 1924. L'ha fad du agn de lavorà missionari in Tanzania e l'è andad poeu a Londra a studià la gestion di scoeule, inscì del 1928 al 1930 l'ha lavorad per fà su una scoeula compagna de quelle britanneghe a Kwiro, indova che gh'era anca una fatoria. El 27 de marz del 1930 el Papa Pio XI el fa vicari apostolegh de Daar-el-Salam, e 'l fa arcivescov titolar de Vinda. L'è consacrad el 17 de avost adree de l'Arthur Hinsley: a 33 agn, se pensa che 'l po vesser el vescov pussee sgiovin del mond. Quand che del 1953 l'è fada su l'arcidiocesi de Daar-el-Salam el papa Pio XII el scerniss per guidàlla, e 'l 27 de dicember del 1962 l'Italia el recognoss Gran Ofizzial de l'Orden al Merit. La soa vision a l'era propi eurocentrega, e 'l voleva mostrà i so student vestid e che se comportaven a l'europea.
![]() In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot
![]() Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
![]() Una vos de scriver
![]() Cossa se po fà?
|