Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 117 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

Statua del Buddha Gautama in stil greco-buddhista.

El buddhesim l’è una religion indo-ariana basada in sui insegnament del Gautama Siddharta, el Buddha storegh, un filosef e santom indian de orisgen nobila che l’è vivud intra el 563 e el 483 de prima de l’era comuna. El concet de religion in quei tradizzion chì de l’India el se slontana un zich de quei abrameghe che riven su de l’Orient de Mez – come l’Islam, el sgiudaesim e el cristianesim – in del fat che oltra a vesser di religion con di precet, inn anca considerade di filosofie, dei insegnament, di stii de vita, di verità e lesg universai e – una quaj vœulta – di dové personai de l’individov. Per reconossej, a se dœuvra despess el termen orisginal dharma, una parolla sanscrita doperada in di tradizzion indo-ariane per esprimer propri tucc quii concet chì insema. El buddhesim l’è donca anca ciamad buddhadharma, o bauddhadharma in de una forma forsi pussee conservativa.

Nassud in India come un moviment religios e cultural inradisad in la tradizzion vedega, el buddhesim in di secoi de lì adree el s’è pœu slargad fœura in per tut l’Orient Estrem, e al dì d’incœu l’ha scomenzad a spantegàss anca in Ozzident apœus che i armade comuniste del Mao Zedong hann tacad e invadud el Tibet, e donca forzad i careghe pussee volte de la Gesa Tibetana a reparà in dei oltre part del mond per restà viv.

Al dì d’incœu, el buddhesim el gh’ha pussee de 520 million de fedei in tut el mond.

Un buddha (sanscret: बुद्ध) l’è un vesser senzient che l’ha elevad la sova natura ontologega e che l’è stad bon de passà dedesora de l’esistenza material, anca se l’è an’mò in vita. A la letera, la parolla “buddha” medema la signifega “lu che el s’è dessedad” e donca la denota minga per forza un dia – i dia gh’hann de fat nomà un rœul secondari in del buddhesim – e l’è nò un nom de una persona, ma un titol dovrad per segnà quella sorta chì de creadura inscì spiritualment vanzada e inluminada.

(Va innanz)

Te 'l savevet che ...

El Maranta

L'Edgard Aristide Maranta OFMCap (Pos'ciav, 9 de sginer 1897 - Sursee, 29 de sginer 1975) a l'è stad un prelad svizzer, che l'è stad delegad apostolegh de Daar-el-Salam del 1930 al 1953 e poeu, quand che l'è fada arcidiocesi, arcivescov fina al 1968.

Fioeul del Ricard e de la Catarina Reba, el so paa a l'era un organista e sart. L'ha studiad al collegi capucin de Apenzell e Stans, cont un'interruzzion de du agn per fà el servizzi militar obligatori in l'Armada svizzera. El va dent ai Capucin del 1817, indova che el ciapa el nom de Edgard, e l'è ordenad pret el 6 de avril 1924. L'ha fad du agn de lavorà missionari in Tanzania e l'è andad poeu a Londra a studià la gestion di scoeule, inscì del 1928 al 1930 l'ha lavorad per fà su una scoeula compagna de quelle britanneghe a Kwiro, indova che gh'era anca una fatoria.

El 27 de marz del 1930 el Papa Pio XI el fa vicari apostolegh de Daar-el-Salam, e 'l fa arcivescov titolar de Vinda. L'è consacrad el 17 de avost adree de l'Arthur Hinsley: a 33 agn, se pensa che 'l po vesser el vescov pussee sgiovin del mond. Quand che del 1953 l'è fada su l'arcidiocesi de Daar-el-Salam el papa Pio XII el scerniss per guidàlla, e 'l 27 de dicember del 1962 l'Italia el recognoss Gran Ofizzial de l'Orden al Merit. La soa vision a l'era propi eurocentrega, e 'l voleva mostrà i so student vestid e che se comportaven a l'europea.


(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot

Un proverbi a cas

"Braghe onte palanche pronte"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?