Pagina principala
|
![]() Vox ind la vedrina![]() La Storia de Mantoa la gh'ha no ona data de inizi certa, e nanca di fondator ciar. La leggenda la cunta su che la profetessa greca Manto, in fuga da Tebe, l'è 'ndada in l'odierna Mantoa e donca l'ha fondaa la città. 'Sta leggenda chì l'è cuntada anca in l'Infern del Dant Lighier. I primm trasc de vita a Mantoa ja troeuvom in del secol quell de 10, ma domà in del secol quell de 4 Mantoa la vegn on center important, de la civilità di Etrusch. In del 214 a.C. i Roman conquisten la città, e in del 90 a.C cont la Lex Iulia de civitate la vegn città libera. A Mantoa l'è nassuu anca el Publio Virgilio Marone, ma l'è semper restada in dispart, cont center 'me Cremona e Verona ch'eren pussee important. Mantoa l'è stada vuna di primm città de la Pianura a vess cristianizada, cont on martiri in l'ann quell de 37. Semper a Mantoa el papa Leon I l'ha convint i Unn de l'Attila a conquistà minga Roma, anca se poeu l'Imper el s'è s'ceppaa istess.
![]() A l' savivet qe ...![]() La Gesa de Santa Valeria a l'è una gesa parochiala de Seregn, in provincia de Monscia e de la Brianza e arcidiocesi de Milan. El Gofred de Busser, in del so Liber Notitiae Sanctorum Mediolani, el tirava a man un gesioeul dedicad a la Valeria in su la strada in tra Seregn e Meda, a consideràll però sota Marian, e lilinscì se venerava 'na Madona col Bambin, forsi del Branantin, reson che i porte de la gesa eren lassade semper verte. Del 1579 el Carlo Borromee el visita Seregn e 'l troeuva runent, e ghe dà l'orden de trà sgiò el portegh e de doperà i materiai per fà su la Gesa de San Vitor, che incoeu la gh'è pu, ma el farann no, tant che del 1611, con la visita del Federigh Borromee, el gh'ha de dà an'mò quell orden, desgià che l'era deventada sit che ghe viveven bestie e criminai, ma per via de la pesta el farann no e domà del 1650, per volé del don Giovann Peregh l'è fad su ancamò e del 1653 la deventa 'na gesa vera e propia, cont una soa navada e una capella per l'imagin de la Vergina. (Va inanz)
![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
![]() Un proverbe a cas
"L'è mei vergot qe negot" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
![]() Una vox de scriver
![]() Cossa s'pœl far?
|