Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 108 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

La borlada de Costantinopel, miniadura francesa contemporania.

La borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461).

L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad do mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448.

Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev.

I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi.


(Inanz)

Te 'l savevet che ...

El Maranta

L'Edgard Aristide Maranta OFMCap (Pos'ciav, 9 de sginer 1897 - Sursee, 29 de sginer 1975) a l'è stad un prelad svizzer, che l'è stad delegad apostolegh de Daar-el-Salam del 1930 al 1953 e poeu, quand che l'è fada arcidiocesi, arcivescov fina al 1968.

Fioeul del Ricard e de la Catarina Reba, el so paa a l'era un organista e sart. L'ha studiad al collegi capucin de Apenzell e Stans, cont un'interruzzion de du agn per fà el servizzi militar obligatori in l'Armada svizzera. El va dent ai Capucin del 1817, indova che el ciapa el nom de Edgard, e l'è ordenad pret el 6 de avril 1924. L'ha fad du agn de lavorà missionari in Tanzania e l'è andad poeu a Londra a studià la gestion di scoeule, inscì del 1928 al 1930 l'ha lavorad per fà su una scoeula compagna de quelle britanneghe a Kwiro, indova che gh'era anca una fatoria.

El 27 de marz del 1930 el Papa Pio XI el fa vicari apostolegh de Daar-el-Salam, e 'l fa arcivescov titolar de Vinda. L'è consacrad el 17 de avost adree de l'Arthur Hinsley: a 33 agn, se pensa che 'l po vesser el vescov pussee sgiovin del mond. Quand che del 1953 l'è fada su l'arcidiocesi de Daar-el-Salam el papa Pio XII el scerniss per guidàlla, e 'l 27 de dicember del 1962 l'Italia el recognoss Gran Ofizzial de l'Orden al Merit. La soa vision a l'era propi eurocentrega, e 'l voleva mostrà i so student vestid e che se comportaven a l'europea.


(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Yoruba, Bavares, Navajo, Frison del Nord, Osset, Yakut, Gaelich scozzes, Sorab de sota, Emilian e romagnol, Aceh

Un proverbi a cas

"Chi vosa pussee la vaca l'è soa"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?