Pagina principala
|
![]() Vox ind la vedrina![]() La borlada de Costantinopel (in grec: Ἃλωσις τῆς Κωνσταντινουπόλεως; in turc: İstanbol'on Fethi, Conquista de Istanbul) l'è staita la conquista otomana de la capitala de l'Imper Bizantin ind el 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Imper d'Orient, qe al durava de circa mella agn; i territore restaits i sarà conquistads ind el jir de poc agn (la Morea ind el 1460, e l'Imper de Trabisonda, stat bizantin indipendent nassid despò de la IV croxada, ind el 1461). L'assede, guidad del sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era començad do mis inants. I bizantin i era guidads de l'imperador Costantin XI Paleolog, incoronad ind el 1448. Dei storeg i dovra la data de la borlada de la citaa per marcar la fin del Medioev. I Turc Otoman i era rivads ind l'Anatolia a'l prencepe del XIV secol. Ind el 1331 i hera conquistad Nicea, la principala citaa bizantina de la rejon; ind el 1354, grazie a la guerra civila intra l'imperatrix Ana de Savoia e 'l Joann VI Catecuzen, i hera ciapad Gallipol, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcan. Ind el 1361 l'era la volta de Adrianopel (ciamada dei turc Edirne), qe ind el 1365 la deventerà la nœva capitala otomana. A l'Imper Bizantin i restava adoma Costantinopel, Tessalonega (perdida ind el 1422) e la Morea. La capitala (enclav bizantina in territore otoman) la sarà assediada plu volte, ma senza resultads. Ind el 1394 la bataia de Nicopel e ol rivar del Tamerlan, qe al vencerà i Otoman ind la bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Ind el 1422 i Otoman i sarà fermads sota i mure del Teodosi.
![]() A l' savivet qe ...![]() El daù (ciamaa anca dahu, dahut, dairi, darou, tamarro...) a l'è ona bestia legendaria che l'è ben cognossuda di popolazzion alpinn di Alp e di Pirenee. A l'è ona bestia a quatter sciamp, che la gh'ha on aspett compagn di stambecch e di camozz. A l'è particolar perchè 'l gh'avaria i sciamp de dritta pussee longh de quei de manzina (o l'invers), per spostàss mej in su bricch. Per 'sta reson, el dahu el pò andà domà in de 'na direzzion, e se 'l provàss a 'ndà de l'oltra banda, el ris'ciaria de crodà giò di bricch. Segond on'oltra tradizzion, i sciamp pussee curt a sarien queii dò denanz, per podè rampegà su mej. La legenda del daù l'è ben spantegada in tutt i Alp italiann (l'è ben cognossuu in Val d'Aosta), ma anca in quei svizzer, frances e in di Pirenee (in Catalogna e Andorra). (Va inanz)
![]() Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
![]() Un proverbe a cas
"Amor de fradei, amor de cortei" |
![]() Ocio!
![]() WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
![]() Una vox de scriver
![]() Cossa s'pœl far?
|