Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl John Winston Ono Lennon, nassud ‘me John Winston Lennon (Liverpool, 9 de otober del 1940 – New York, 8 de dicember del 1980) l’è stad on cantautor, polistrumentista, artista e ativista britanich. Del 1960 al 1970 a l’è stad composidor e cantant del grup musical di Beatles, in di quai in cobia cont el Paul McCartney, l’ha anca compost la pupart di canzon. Cont el McCartney l’ha formad vuna di partnership musicai de sucess pussee importante de la storia de la musica del secol quell di vint. A l’è 'l cantautor pussee nominad in la storia di classifiche inglese seguid del McCartney. In del 2002, in d’on sondagg de la BBC sora i 100 personalità britaniche pussee importante de tucc i temp, el s’è classificad otav. Terminada l'esperienza cont i Beatles, el John Lennon l’è anca stad musicista solista, autor de dissegn e test poetegh, de sorapu l'è stad anca on ativista politegh e on paladin del pacifismo. Quest el gh’ha portad di problem cont i autorità statunitense (FBI), che per longh temp, a consideràll on soversiv, i hann spionad tute i so atività e quei de la mier Yōko Ono, e diverse volte s'inn refudad de dàgh la green card. L'è stad sassinad a colp de revolver, d'on so fan de lu, el Mark David Chapman, la sera del 8 dicember del 1980 a New York. El Lennon l’è andad in spos do volte: el gh’ha havud el fioeul Julian del prim matrimoni con la Cynthia Powell, inveci del second matrimoni con l'artista giaponesa Yoko Ono l’è nassud el fioeul Sean. Tucc e du i fioeui a inn andad adree a la carrera artistica del pader. Dopo el matrimoni con la Yoko, el John l’ha mudad legalment el so nom in John Winston Ono Lennon. John Lennon l’è al 5º post in la lista di 100 cantant pussee bon segond Rolling Stone. (Va inanz)
A l' savivet qe ...La Gambara l’è staita una vœulva lombarda, una sazzerdotessa e strolega di tradizzion pagane pre-cristiane spezzializada soratut in dei art divinatorie. La soa figura e quella di sœu duu fiœui Iber e Agg l’è ligada a una lesgenda in particolar che la cunta de l’origen del popel lombard e de coma quist chì hann gagnad ol sò nom, ancamò dovrad a una quaj fœusgia anca al dì d’incœu de quii che viv in Lombardia. Ol cunt l’è ambientad in de l’Età de Mez, in un temp indova i lombard eren ancamò adree a migrà invers ol sud; imbarcad in un viasg che el je menarà eventualment a rivà a stabilìss in de la Voltitalia. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"La boca l'è miga straca se la sa no de vaca" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|