Gambara (vœulva)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Una statua de una vœulva sgermanega.

La Gambara l’è staita una vœulva lombarda, una sazzerdotessa e strolega di tradizzion pagane pre-cristiane spezzializada soratut in dei art divinatorie.

La soa figura e quella di sœu duu fiœui Iber e Agg l’è ligada a una lesgenda in particolar che la cunta de l’origen del popel lombard e de coma quist chì hann gagnad ol sò nom, ancamò dovrad a una quaj fœusgia anca al dì d’incœu de quii che viv in Lombardia. Ol cunt l’è ambientad in de l’Età de Mez, in un temp indova i lombard eren ancamò adree a migrà invers ol sud; imbarcad in un viasg che el je menarà eventualment a rivà a stabilìss in de la Voltitalia.

La lesgenda[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’Odin, ol dia protetor di lombard.

In quii dì lì i lombard se ciamaven ancamò “guinnei” e i s’eren per ol moment stanziad in quella che al dì d’incœu l’è la Sgermania del nord. L’Ass e l’Amber, i duu lider di vandai — una tribù stanziada in di terre liliarent — haveven rogad a l’Iber e l’Agg — cap di guinnei e fiœui de la Gambara — de pagàgh un dazzi, ma la Gambara l’era oviament contraria; la soa reazzion, però, l’ha condut i dò tribù a deciaràss guerra. Inanz de la bataja, i vandai hann propizziad l’Odin par havégh la soa benedizzion, e la Gambara, inveci, l’ha invocad la dea Frea — mier de l’Odin — par rezzever di consej in su coma guadagnà la vitoria. Lee la gh’ha respondud cont una parposta, una manera par ingannà e sò marid, e i vandai: fàgh “l’ingann di cavii”. La parposta de la Frea l’era de fait quella de dìgh ai done lombarde de andà in bataja anca lore cont i sœu omen e de quatàss i fazze cont i cavii, inscì de paré di guerrer de la barba longa longhenta, e donca dàgh l’impression ai vandai che l’armada lombarda la fudess ben pussee granda de quell che l’era de vera. L’istratagia de la dea l’ha in fin fonzionad, desgià che ol dì de la bataja infinamaj l’Odin quand che el j’ha s’ciarade l’ha deit: “Inn chi quelle longhe barbe (longobarbae) chì?” e, donca, l’ha dait indiretament ol nom ai sgent lombarde e, in del fàll, l’è vegnud ancapœu ol sò dia defensor, coma de costum in di tradizzion sgermaneghe. I lombard — cont ol suport de e la Frea, e l’Odin — hann in fin gagnad la bataja.

La prima vœulta che la Gambara la ven menzionada a l’è in del secol quell de 7, in de l’Origo Gentis Langobardorum, indova che a se cunta de quand lee e i sœu duu fiœui hann invocad la dea Frea.[1] In la version del Paul Diacon lu el porta:[2]

«E donca l’Amber e l’Ass, o saja, i cap di vandai, hann ciamad a l’Odin che el ghe daga la vitoria in de la bataja contra i guinnei. L’Odin el gh’ha respondud inscì: “Chi che vedi per prim quand ol sol el leva su el gh’havarà la vitoria.” A quell temp lì, la Gambara e i sœu duu s’cet, Iber e Agg, eren i cap di guinnei, e hann pedid a la Frea de vesser propizzia cont i soe sgent de lor. Donca, la Frea, la gh’ha consejad de dìgh ai soe done de andà in bataja cont i omen anca lore, ma de lassàss sgiò i cavii inscì de podé quatàss i fazze e dàgh l’impression de havégh una barba bella longa. Pœu — quand che ol sol l’era dree a vegnì su — Frea, mier de l’Odin, l’ha rebaltad ol lecc indova che ol sò om l’era dree a ronfà par fà sì che la soa fazza de lu la vardass in direzzion de l’est e, donca, la l’ha in fin dessedad. E lu, in del vardà i guerrer pront par fàss guerra, l’ha s’ciarad i guinnei e i soe fomen cont i soe fazze quatade de cavii, e l’ha deit: “Inn chi quelle longhe barbe lì?” E la Frea la gh’ha respons: “Desgià che te gh’heet apena dait un nom, te podarisset anca dàgh la vitoria.” E donca lu el gh’ha dait la vitoria ai lombard, inscì che podessen defendes e, in acordanza cont ol so consej, vensger la bataja par lor medem.[3]»

In del cunt, la Gambara la ven descrivuda coma una phitonissa in latin, che el vœul dì “sazzerdotessa” o “stria”, ma anca “oracola” e “profetessa”. Lee l’ha donca vivud in d’un temp indova che la profezzia l’era assossenn importanta e l’ha combianad i rœui de sazzerdotessa, fomna savia, mader e regina.[4]

Referenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Hauck, K. (1955). "Lebensnormen und Kultmythen in germ. Stammes-und Herrschergenealogien". Saeculum. 6 (JG): 186–223. doi:10.7788/saeculum.1955.6.jg.186. S2CID 170200000.
  2. Jarnut, Jörg (1998). "Gambara". In Beck, Heinrich; Geuenich, Dieter; Steuer, Heiko (eds.). Reallexikon der Germanischen Altertumskunde. Vol. 10 (2010 ed.). De Gruyter. doi:10.1515/gao. ISBN 978-3-11-045562-5.
  3. Peters, Edward, ed. (1974). Paul the Deacon, History of the Lombards. Translated by Foulke, William Dudley. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, Pennsylvania. ISBN 0-8122-1079-4.
  4. Pohl, Walter (2006). "Gender and ethnicity in the early middle ages". In Noble, Thomas F. X. (ed.). From Roman Provinces to Medieval Kingdoms. Psychology Press. pp. 139–156. ISBN 978-0-415-32742-8.