Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 74 126 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   Varda la Guida esenziala   Pagina principala in Scriver Lombard   Dervì un cunt   Wikisource in Lombard   Wikizzionari in Lombard

Vos in vedrina

I Elio e le Storie Tese in del 2008

I Elio e le Storie Tese (o anca Elii, EelST) l'è on grupp musegal italian, nassuu a Milan al princippi di Agn '80. El sò fondador a l'è l'Elio (ver nomm: Stefano Belisari).
El grupp a l'è ben cognossuu per i sò test sureai e umoristegh (despess ciamaa demenziai), ma anca per el sò nivell musegal bell volt, per minga dì de la capacità de passà de on gener musegal a l'alter senza tropp problema. Quei abelità chì gh'hann daa la possibilità de avèggh semper pussee sostegnidor duranta la soa carera, che la va inanz ancamò incoeu cont on bell poo de sucess. Hinn staa al Festival de Sanremm in del 1996 e in del 2013, e tucc dò i voeult hinn rivaa segond.
Tucc i sò album (ona desena), hann vinciuu el Disch d'Or.


El grupp, al dì d'incoeu, l'è faa su de:

Del grupp fa anca part el Luca Mangoni (Milan, 26 marz 1961), o domà Mangoni, che però el vegn ciamaa "artista a sé" (artista indeperlù) perchè 'l sona minga (in realtà l'è on architett).

Infin a besogna regordà on component del grupp, el Feiez (Paolo Panigada, nassuu a Crema el 12 luj del 1962), polistrumentista (ma che 'l sonava soratutt el sassofen), mort per aneurisma el 23 dicember del 1998 duranta on concert.

L'Elio, el Rocco Tanica, el Cesareo, el Faso e 'l Mangoni a hinn anca i condutor, insema al Linus (del 1993), del programa radiofonegh Cordialmente.

(Innanz)

Te 'l savevet che ...

El Maranta

L'Edgard Aristide Maranta OFMCap (Pos'ciav, 9 de sginer 1897 - Sursee, 29 de sginer 1975) a l'è stad un prelad svizzer, che l'è stad delegad apostolegh de Daar-el-Salam del 1930 al 1953 e poeu, quand che l'è fada arcidiocesi, arcivescov fina al 1968.

Fioeul del Ricard e de la Catarina Reba, el so paa a l'era un organista e sart. L'ha studiad al collegi capucin de Apenzell e Stans, cont un'interruzzion de du agn per fà el servizzi militar obligatori in l'Armada svizzera. El va dent ai Capucin del 1817, indova che el ciapa el nom de Edgard, e l'è ordenad pret el 6 de avril 1924. L'ha fad du agn de lavorà missionari in Tanzania e l'è andad poeu a Londra a studià la gestion di scoeule, inscì del 1928 al 1930 l'ha lavorad per fà su una scoeula compagna de quelle britanneghe a Kwiro, indova che gh'era anca una fatoria.

El 27 de marz del 1930 el Papa Pio XI el fa vicari apostolegh de Daar-el-Salam, e 'l fa arcivescov titolar de Vinda. L'è consacrad el 17 de avost adree de l'Arthur Hinsley: a 33 agn, se pensa che 'l po vesser el vescov pussee sgiovin del mond. Quand che del 1953 l'è fada su l'arcidiocesi de Daar-el-Salam el papa Pio XII el scerniss per guidàlla, e 'l 27 de dicember del 1962 l'Italia el recognoss Gran Ofizzial de l'Orden al Merit. La soa vision a l'era propi eurocentrega, e 'l voleva mostrà i so student vestid e che se comportaven a l'europea.


(Va inanz)

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob

Un proverbi a cas

"Braghe onte palanche pronte"
Schiscia chi per atualizà la pagina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.

Una vos de scriver

Cossa se po fà?