Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl John Winston Ono Lennon, nassud ‘me John Winston Lennon (Liverpool, 9 de otober del 1940 – New York, 8 de dicember del 1980) l’è stad on cantautor, polistrumentista, artista e ativista britanich. Del 1960 al 1970 a l’è stad composidor e cantant del grup musical di Beatles, in di quai in cobia cont el Paul McCartney, l’ha anca compost la pupart di canzon. Cont el McCartney l’ha formad vuna di partnership musicai de sucess pussee importante de la storia de la musica del secol quell di vint. A l’è 'l cantautor pussee nominad in la storia di classifiche inglese seguid del McCartney. In del 2002, in d’on sondagg de la BBC sora i 100 personalità britaniche pussee importante de tucc i temp, el s’è classificad otav. Terminada l'esperienza cont i Beatles, el John Lennon l’è anca stad musicista solista, autor de dissegn e test poetegh, de sorapu l'è stad anca on ativista politegh e on paladin del pacifismo. Quest el gh’ha portad di problem cont i autorità statunitense (FBI), che per longh temp, a consideràll on soversiv, i hann spionad tute i so atività e quei de la mier Yōko Ono, e diverse volte s'inn refudad de dàgh la green card. L'è stad sassinad a colp de revolver, d'on so fan de lu, el Mark David Chapman, la sera del 8 dicember del 1980 a New York. El Lennon l’è andad in spos do volte: el gh’ha havud el fioeul Julian del prim matrimoni con la Cynthia Powell, inveci del second matrimoni con l'artista giaponesa Yoko Ono l’è nassud el fioeul Sean. Tucc e du i fioeui a inn andad adree a la carrera artistica del pader. Dopo el matrimoni con la Yoko, el John l’ha mudad legalment el so nom in John Winston Ono Lennon. John Lennon l’è al 5º post in la lista di 100 cantant pussee bon segond Rolling Stone. (Va inanz)
Te 'l savevet che ...El castell de Meregnan, in de l'omonima cità lombarda, a l'è el resultad architetonegh de una serie de stratifegazzion per el segutà di diverse dinastie, del secol XIII al secol XVII. El prim receptum indova che poeu el vegn su el castell de incoeu, el vegn fad su a partì del 1243 per volontà del Cattellano Carbone, podestà de Milan, incargad de la cità de la difesa anca di campagne aproeuv. El castell in quell'epoca chì a l'era del tip antigh a mota castrala, con ronsgia e torrete, coma scrivud sgiò del Galvano Fiamma in su la so cronaga de la cita de Milan, ma l'è stad fad su anca quell lì in su una prima fortifegazzion che la gh'era in del medem sit, poeu destrugada in del 1239. La necessità de fà su una fortezza a Meregnan a l'era importanta per Milan per via di continov atach de l'imperator Federigh II, nevod del Federigh Barbarossa. In del 1279, i guelf e i ghibellin de Milan ghe firmen un tratad de pas. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Piemontes, Catalan, Sardegnoeul, Galles, Galizzian, Ciovasch, Alemann, Sicilian, Cherokee, Mannes.
Un proverbi a cas
"Scarliga merluss che l'è minga el to uss" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|