Pagina principala
|
Vos in vedrinaI Bagg (anca de Bagg, da Baggio in italian) inn stad una familia nobil milanesa, el che nom l'è ligad a quell del borgh omonem. I Bagg hann jutad a fà de Bagg un center important di so temp, e gh'heven la soa sed al Palaziett, in del center de Bagg e arent a la Gesa Veggia, fada su per volontà del Papa Lissander II, cont una soa generosa donazzion. El prim member de la familia cognossud a l'è el Tazon de Bagg, despess reportad 'me "Badaglo", che 'l gh'ha havud 'me fioeul l'Arioland, che 'l gh'ha havud trii fioeui, l'Adelard, el Tazon e l'Anselmo, che hann dad origin ai vari ram de la familia. Del fioeul Adelard el gh'ha havud origin el ram capitaneal de Bagg. Del fioeul Tazon, inveci, el gh'ha havud origin el ram "de civitas Mediolani", pussee dent a la politega urbana e quell che 'l gh'ha havud i Sant. De l'Anselmo, inveci, l'è vegnud foeura el ram de Vignaa, che però l'è andad no inanz desgià che l'è restad senza ered. In del 875 inn reportad 'me proprietari de la Gesa de San Giovann ai Quater Facc, a l'epoca ancamò cont di carateristegh de tempi pagan. Se pensa che gh'habien havud sucess in del cresser in la società milanesa in la rivoeulta contra el vescov Landolf de Carchen, el che pader, che 'l governava 'me un tirann in su la cità, el saria stad mazzad propi del Tazon o de 'n so serv. El Tazon l'era, tra l'alter, ligad propi tant a la Basilega de Sant Ambroeus. El prim ducument che 'l revarda i possediment di Bagg in Bagg l'è del 967, ma a l'è probabel che gh'habien havud poder sgiamò de temp prima. (Innanz)
Te 'l savevet che ...La fontana de Antescolis la se troeuva arent a la porta posteriora de la basilica de santa Maria Magiora de Bergom, ciamada de la Fontana, in via Arena. La fontana l’era vun di lavatoi antigh che l'è probabilment del XII secol e la ghe dava el nom a la vicinia citadina. La fontana e la vicinia a eren manzonade di nodar come di sit per la rogazzion de tanti at notaril a trovàss apress al tribunal. I vicinie a inn nassude per di reson purament religiose e con l’andà del temp inn deventade la division in rion de la cità e n'hann agevolàd l'aministrazzion desgià che i vicini gh’haveven de sotostàgh ai regolament del comun. Toveven el nom di varie gese che eren anca el post indove se riuniven i vicini per elensger i sò aministrador. L’unica che a Bergom la gh’haveva nò questa caratteristica chì, l’è quella de Antescolis, anca se l'era intra quei pussee importante grazzie a la sua posizzion al carrobi intra i diverse vie che conlighen Bergom de sora con Bergom de sota. Probabilment l’ha tolt el nom d’ona scola, forsi quella vescovil, desgià che ‘l palazz de la curia el se trovava in sul retro de la struttura. I fontane de la cità i eren cintade d’ona cancellada e in di prim ann del '300 gh’haveven di regolament precis. L’era inibid l'uso de segge che fudessen minga de ram, gh’haveven de restà sarrade de not, e apress l’era proibid fà di atività che podessen inquinànn l'aqua. A considerà che sovenz i cità eren infetade de la peste e de alter forme virai mortai, i sorgent andaven protesgiude per limità i contasg. Anca i vicini de la fontana de Antescolis gh’haveven de osservà ‘sti regolament chì. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan
Un proverbi a cas
"L'è mej en cativ credet che 'n bon dèbet" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|