Pagina principala
|
Vos in vedrinaEl baghèt (dal lumbard ‘’baga’’, parola prubabilment d’urigen celtega che la vö dì “sach de pel”) l'è un tipu da piva che la vegniva sunada, fin vèrs la metà dal secul passaa, in dala Pruvincia da Bèrgum. Pürtròp a scumenzá dal dòpu guera, al baghèt l’è stai dismentegaa e, prugressivament, sustitüi da óltar strüment (presempi la fisarmònica). Dumá ültimament di ricercadur e di stüdius hann cuntribüii a fal riviv e finalment incö l’è ancamò pussibil scultá la sò vus. In tücc i paes de l'Euròpa hinn cugnusüü di strüment cun nom cuma zampógna, cornamüsa o piva che hinn sta assè impurtant, e in tanti cas hinn ancamò, per l'espressività müsicala dal mond pupular. Hinn certament antich i sò urigin, dafát a gh'hinn nutizzi sicür che di aeròfún cun la risèrva d'aria evan giamò druvaa a Ruma indal prim sécúl dòpu Crist. Indal períut medieval una gran quantità da funt icunugrafich la docümenta che l'eva presenta una faméja da strüment che i eva druvaa nurmalment e che la sa diferenziáva in divers tipulugii.
Te 'l savevet che ...I mazz Viscont-Sforza inn pu o manch quindes mazz de carte de taroch incomplet fait su in del secol quell de 15 per volé del Filip Maria Viscont prima, e del sò sgener Franzesch Sforza de pœu, e inn vegnude ol modell e la font d’ispirazzion prenzipal par ogni mazz de taroch che a gh’è al dì d’incœu. I inn anca pœu i mazz de carte de taroch pussee vegg che esisten, e inn donca conservad nomà in de di musee particolar spantegad in tut ol mond. I carte che inn restade infinadess inn importante soratut per la soa bellezza estetega e la finisia de detaj artistegh cont ol qual i inn staite fosgiade; i imagen che figuren in di soe art depensgen per ol solet di member de Cà Viscont e Cà Sforza, tucc picciurad cont i vestiment dovrad in de l’epoca che hann vivud. De là de vesser propri bei, donca, i carte Viscont-Sforza pœuden anca vesser vedude coma una testimonianza de la vita de tucc i dì e di costum che la sgent la gh’haveva ai temp del Ducad de Milan e, per estension, in de la Lombardia intrega in del cors del Renassiment lombard. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bieloruss classegh, Breton, Giavanes, Veneto, Napolitan, Sundanes, Curd, Frison, Chines Wu, Scot
Un proverbi a cas
"Tromba de cul, sanitaa de còrp" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|