Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera qe tuts i pœl dar una man a scriver
con 74 416 vox

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'index   Varda la Guida essenziala   Pajina principala in Nœva Ortografia Lombarda   Dervir un cunt    Wikisource in Lombard    Wikizionari in Lombard

Vox ind la vedrina

La part ocidentala

El santuare de Santa Maria de la Crox l’è una basilega catolega minor qe la sa trova a un qilometer dal center storeg de la citaa de Crema, in su la strada per Bergem. L’orijen de la devozion a la Madona de Santa Maria de la Crox la sa cognoss ben, e g’è tants documents qe i ne parla.

Il 13 de febrar 1489 Catarina dei Uberti, qe l’era de una famea rica de Crema, la g’hiva sposad el Bartolomee Pederbell. La jent i le ciamava “el Contai” (ital. Contaglio). L’era stait condanad e caçad via de Bergem e l’era rivad a Crema, senza dir nigot de la so condana. Crema e Bergem allora i era ind la Republica de Venezia.

El prim ann de matrimone l’è miga stait facil. El Contai e la famea de Catarina i andava miga decorde sul pagament de la dota de la sposa.

I documents storeg i cunta su qe la sira del 2 april 1490 el Contai al g’hiva convincid (o obligad) Catarina a andar-g adree a lu a trovar i so parents qe i stava ind el bergamasc. Quand qe i è rivads a un per de qilometri fœra de Crema, lu al g’ha cambiad strada, al g’ha lassad la via qe incœ la se ciama “Via dei Molin” è l’è andait dent ind el bosc del “Novellet”. Qé el Contai al g’ha assalid la so dona con la spada (qe l’è anc’mò conservada ind el Santuare): al l’ha colpida in sul coo, sui braç e al g’ha taiad via la man destra. Tant qe l’era adree a colpir-la con la so spada, la lama la s’è spacada in duu toc, e lu, per vesser plussee sicur qe l’era morta, el g’ha dait una cortellada ind la sqena. Ma la lama l’è miga reussida a ferir-la, i vestids i l’ha protejida e g’è restad domà un segn vixin a la spalla mancina. El Contai dopo el misfait l’è scapad cont un sac pien de robe, a anca con quater anei d'or de la Catarina. De lu s’è savid plœ nigot.

(innanz)

A l' savivet qe ...

Strutura de la proteina

L'huntingtina a l'è una proteina codifegada in l'om del gen IT15, che la gh'ha un roeul minga ciar in su la memoria e in sui cellule nervose del cervell, soratut in del straport axonal, anca se la se troeuva in tucc i tessud del corp, la che mutazzion l'è sociada a la malatia de Huntington, una grama malatia degenerativa che la mena inevitabilment a la mort.

La gh'ha una massa de circa 350 kDa, anca se ciarament la varia de proiteina a proteina, e l'è fada su normalment de 3144 aminoacid.

La soa forma l'è variabel in bas al numer di glutamine residue lassade del gen HTT - sit in del brasc curt del cromosoma 4 di para de bas 3'074'510 al para de bas 3'243'960 - che 'l gh'ha una serie de CAG, che dann foeura l'aminoacid manzonad, un classegh cas de ripetizzion de trinucleotide.

(Va inanz)

Ind i oltre lengue...

I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian

Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.

Un proverbe a cas

"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra"
Sqiça qé per atualizar la pajina

Ocio!

  1. La lengua lombarda la g'ha miga un standard parlad o scriit, donca in su la Wikipedia i se dopera plussee de ortografie. L'è conseiad doperar-n vuna in tra la Scriver Lombard e la Nœva Ortografia Lombarda, ma i g'è anc dei grafie locai; per savir-n plussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantess miga i so contegnids e l'è gnanca censurada per i s'cietin.

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl.

I nost Cinq Pilaster i è:

  1. La Wikipedia l'è un'enciclopedia e miga un regœier de informazion senza controll
  2. La Wikipedia la g'ha un pont de vista neutral e i informazion i g'ha de vesser verifegabei
  3. La Wikipedia l'è libera: tuts i pœl dar una man a scriver e la g'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la g'ha un codex de comportament e tuts i g'ha de rispetar-s
  5. La Wikipedia la g'ha miga dei regolle fisse fœra dei 5 pilaster.

Una vox de scriver

Cossa s'pœl far?