Pagina principala
|
Vox ind la vedrinaEl santuare de Santa Maria de la Crox l’è una basilega catolega minor qe la sa trova a un qilometer dal center storeg de la citaa de Crema, in su la strada per Bergem. L’orijen de la devozion a la Madona de Santa Maria de la Crox la sa cognoss ben, e g’è tants documents qe i ne parla. Il 13 de febrar 1489 Catarina dei Uberti, qe l’era de una famea rica de Crema, la g’hiva sposad el Bartolomee Pederbell. La jent i le ciamava “el Contai” (ital. Contaglio). L’era stait condanad e caçad via de Bergem e l’era rivad a Crema, senza dir nigot de la so condana. Crema e Bergem allora i era ind la Republica de Venezia. El prim ann de matrimone l’è miga stait facil. El Contai e la famea de Catarina i andava miga decorde sul pagament de la dota de la sposa. I documents storeg i cunta su qe la sira del 2 april 1490 el Contai al g’hiva convincid (o obligad) Catarina a andar-g adree a lu a trovar i so parents qe i stava ind el bergamasc. Quand qe i è rivads a un per de qilometri fœra de Crema, lu al g’ha cambiad strada, al g’ha lassad la via qe incœ la se ciama “Via dei Molin” è l’è andait dent ind el bosc del “Novellet”. Qé el Contai al g’ha assalid la so dona con la spada (qe l’è anc’mò conservada ind el Santuare): al l’ha colpida in sul coo, sui braç e al g’ha taiad via la man destra. Tant qe l’era adree a colpir-la con la so spada, la lama la s’è spacada in duu toc, e lu, per vesser plussee sicur qe l’era morta, el g’ha dait una cortellada ind la sqena. Ma la lama l’è miga reussida a ferir-la, i vestids i l’ha protejida e g’è restad domà un segn vixin a la spalla mancina. El Contai dopo el misfait l’è scapad cont un sac pien de robe, a anca con quater anei d'or de la Catarina. De lu s’è savid plœ nigot. (innanz)
A l' savivet qe ...L'huntingtina a l'è una proteina codifegada in l'om del gen IT15, che la gh'ha un roeul minga ciar in su la memoria e in sui cellule nervose del cervell, soratut in del straport axonal, anca se la se troeuva in tucc i tessud del corp, la che mutazzion l'è sociada a la malatia de Huntington, una grama malatia degenerativa che la mena inevitabilment a la mort. La gh'ha una massa de circa 350 kDa, anca se ciarament la varia de proiteina a proteina, e l'è fada su normalment de 3144 aminoacid. La soa forma l'è variabel in bas al numer di glutamine residue lassade del gen HTT - sit in del brasc curt del cromosoma 4 di para de bas 3'074'510 al para de bas 3'243'960 - che 'l gh'ha una serie de CAG, che dann foeura l'aminoacid manzonad, un classegh cas de ripetizzion de trinucleotide. (Va inanz)
Ind i oltre lengue...I dex Wikipedie con plussee articoi: Ingles, Cebuan, Todesc, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnœl, Italian, Arab Egizian Oltre lengue minoritarie: Piemontes, Catalan, Sardegnœl, Galles, Galizian, Ciovaç, Alemann, Sicilian, Tatar de Crimeia, Mannes.
Un proverbe a cas
"O ta mangiet la minestra o ta saltet da la finestra" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inants apena de utents volontare. Ol so obietiv l'è de menar la cognossenza libera a tuts e in plussee lengue qe s'pœl. I nost Cinq Pilaster i è:
Una vox de scriver
Cossa s'pœl far?
|