Republica de Venezia

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Republica de Venezia
Republica de Venezia – Bandera Republica de Venezia - Stemma
Mot: Viva San Marco!
Republica de Venezia - Localizazion
Republica de Venezia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom complet Serenissima Republica de Venezia
Nom ufiçal vec: Serenìsima Repùblica Vèneta
it: Serenissima Repubblica di Venezia
Lengue parlade Venet, italian, latin, grec, croat, sloven
Capitala Venezia
Oltre capital Eraclea (697-742)
Malamocco (742-810)
Dependenza da Impero Bizantin
De iure 697-1000
De facto 697-742
Dependenze Stato da Mar, Stato da Tera
Politega
Forma de govern Republica patriziala
Doje Doje de Venezia
Nassida 697 con Paoluccio Anafesto
Causa Elezion a Ducad de la Venetia Maritima
Fin 1797 con Ludovico Manin
Causa Tratad de Campoformio
Territore e popolazion
Territore orijinal Laguna veneta
Relijon e societaa
Relijon principala Catolicesim
Relijon de Stat Catolicesim
Relijon minore Ebraism, Ortodossa, Armena
Evoluzion storega
Prima al g'era
Esarcad d'Italia
part de l'Impero Bizantin
L'è stait sostituid da
Arcid. d'Austria
dopo l'è deventada part de:
Regn d'Italia
Province illirige

La Republica de Venezia (venet: Repùblica Vèneta), cognossida anc come Serenissima Republica Veneta (venet: Serenìsima Repùblica Vèneta), l'è stait un stat sovran e una republica maritima, qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol VIII e ol XVIII secol.
L'era basada sœ le comunitaa de la laguna veneziana, e l'è staita vun dei plœ importants ator economeg e comerçai europee ind el Medioevo e ind el Renassiment, grazie ai so colonie (Stato da Mar) ind el Mediterani oriental.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Orijen[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol territore ind el agn 1000

La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el V secol, a causa di invasion barbarege, perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'invasion longobarda, i possediments bizantin in Italia i è organizads in ducads guidads de Ravena, e Venezia l'è vun de qests. Con la crodada de l'Esarcad d'Italia, ind el 751 i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so Dux (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam co'i vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el IX secol l'isola de Rialto la deventa sed del poder politeg.

Espansion sœl mar[Modifega | modifica 'l sorgent]

I colonie veneziane

Intra ol IX e ol XI secol la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'Adriatig. La Republica la entra dent anc ind i guerre Bizantine-Normane per imperdir a ognun dei do aversare de controllar tœte do i rive del Canal de Otranto. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient Alessio I Comneno ind el 1082 al firma una crisbolla qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Imper senza pagar i dazi, plœ una qualc proprietaa e dei moi ind la capital Costantinopel. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Imper.

Ol so socessor Joann II al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una guerra navala l'è stait obligad a far-l. Ol conflit l'indarà inanz co'i so socessor, fina al 1204, ind la qual i croxads i conquisterà Costantinopel, sota la spinta del Doje Enric Dandol. Ind el nœv Imper Latin de Costantinopel, ol Doje al g'hiva ol titol de Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient.

Espansion sœ la terraferma[Modifega | modifica 'l sorgent]

Creazion del Stat de Tera

A'l prencepe del secol XV, ol Ducad de Milan, sota ol govern de Jann Galeaz Viscont, al riva a la so massema estension, e Venezia l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la crodada de Padova e Treviso (citaa rivala qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca (1402), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, Joann Maria, per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del Stato da tera. Grazie anc a l'aiœt de Bartolomee Colleone de olter condoter, la Republica la conquista tœt ol veneto e i citaa lombarde de Bergem e Bressa (plœ tarde anc Crema). La tegn come obietiv qell de la conquista de Milan, fina al Bataia de la Giera d'Ada (1509), ind la qual l'è vencida dai forze de la Lega de Cambrai.

I guerre co'i turc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Venezia e l'Impero Otoman

Semper ind el XV secol, l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'Impero Otoman. A partir dal regn de Maomet II e la borlada de Costantinopel, i turc i hera començad a deventar una potenza navala ind lota per ol domini del Mediteraneo, e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar Viena, Roma e l'Europa ocidentala. Ind el XVI secol l'Imper l'era considerad invencibel. Dop de la perdida de Cipro, una granda flota cristiana, tirada insema da la Lega Santa, la riva a venxir i turc ind la bataia de Lepanto ind el 1571. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la Pax de Passarowitz (1718), la Republica la g'ha de renunçar anc a Creta, e la pœl tegnir adoma i Isole Ionie e la Dalmazia.

La crisi e la fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el XVIII secol la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de Napoleon ind la pianura padana per far guerra ai Austrieg, la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, Ludovico Manin, e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei S'ciavon) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post.

Ol tratad de Campoformio (1797) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'Austria in cambe de la Lombardia e di Pais Bass. Ind el Congress de Viena (1815), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del Regn Lombard-Venet.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]