Republica de Venezia
![]() |
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard. |
Republica de Venezia | |||
---|---|---|---|
| |||
Mot: Viva San Marco! | |||
Daits aministrativ | |||
Nom complet | Serenissima Republica de Venezia | ||
Nom ufiçal | vec: Serenìsima Repùblica Vèneta it: Serenissima Repubblica di Venezia | ||
Lengue parlade | Venet, italian, latin, grec, croat, sloven | ||
Capitala | Venezia | ||
Oltre capital | Eraclea (697-742) Malamocco (742-810) | ||
Dependenza da | Impero Bizantin De iure 697-1000 De facto 697-742 | ||
Dependenze | Stato da Mar, Stato da Tera | ||
Politega | |||
Forma de govern | Republica patriziala | ||
Doje | Doje de Venezia | ||
Nassida | 697 con Paoluccio Anafesto | ||
Causa | Elezion a Ducad de la Venetia Maritima | ||
Fin | 1797 con Ludovico Manin | ||
Causa | Tratad de Campoformio | ||
Territore e popolazion | |||
Territore orijinal | Laguna veneta | ||
Relijon e societaa | |||
Relijon principala | Catolicesim | ||
Relijon de Stat | Catolicesim | ||
Relijon minore | Ebraism, Ortodossa, Armena | ||
Evoluzion storega | |||
Prima al g'era | Esarcad d'Italia part de l'Impero Bizantin | ||
L'è stait sostituid da | Arcid. d'Austria
dopo l'è deventada part de: Regn d'Italia Province illirige |
La Republica de Venezia (venet: Repùblica Vèneta), cognossida anc come Serenissima Republica Veneta (venet: Serenìsima Repùblica Vèneta), l'è stait un stat sovran e una republica maritima, qe l'è esistid per circa mella ang, intra ol VIII e ol XVIII secol.
L'era basada sœ le comunitaa de la laguna veneziana, e l'è staita un di plœ importants ator economeg e comerçai europei ind el Medioevo e ind el Renassiment, grazie ai so colonie (Stato da Mar) ind el Mediteraneo oriental.
Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]
Orijin[Modifega | modifica 'l sorgent]
La popolazion de la laguna de Venezia al comença ind el V secol, a causa di invasion barbarege, perqè i isole i era plœ segure per la popolazion. Dopo l'invasion longobarda, i possediments bizantin in Italia i è organizads in ducads qi far capo a Ravena, e Venezia l'è un di qesti. Con la toma de l'Esarcad d'Italia, ind el 751 i venezian i deventa indipendents, e i nomina de per lor ol so Dux (qe plœ tarde al sarà ciamad Doje), ma la citaa la tegn di legam coi vegg dominador grazie ai scambe comerçai e alleanze militar. Ind el IX secol l'isola de Rialto la deventa sede del poder politeg.
Espansion sœl mar[Modifega | modifica 'l sorgent]
Intra ol IX e ol XI secol la citaa la conquista ol dominio militar sœ l'Adriatig. La Republica la entra dent anc ind i guerre Bizantine-Normane per imperdir a ognun di do aversare de controllar tœte do i rive del Canal de Otranto. In cambe de l'aiœt de la flota veneziana, l'imperador d'Orient Alessio I Comneno ind el 1082 al firma una crisbolla qe la permet ai mercants venezian de comerçar in tante citaa de l'Impero senza pagar i dazi, plœ una qualc proprietaa e di moli ind la capital Costantinopel. Insé la Republica la deventava la principal potenza economega de l'Impero.
Ol so socessor Joann II al vœleva mìa renœvar-la, per i dagn a l'economia imperiala, ma dopo una guerra navala l'è stait obligad a far-l. Ol conflit al indarà inanz coi so socessor, fina al 1204, ind la qual i croxads i conquisterà Costantinopel, sota la spinta del Doje Enric Dandol. Ind el nœv Imper Latin de Costantinopel, ol Doje al g'hiva ol titol de Scior de un quart e mez de l'Impero Roman d'Orient.
Espansion sœ la terraferma[Modifega | modifica 'l sorgent]
Al prencepe del XV secol, ol Ducad de Milan, sota ol govern de Jann Galeaz Viscont, al riva a la so massema estension, e Venezia l'è preocupada da qesta nœva potenza, qe con la toma de Padova e Treviso (citaa rivale qe l'hera semper rivada tegnir a bada), l'era rivada trop vexina a la laguna. Donca, a la mort del Duca (1402), i Venezian i aprofita de la deboleza del so sucessor, Joann Maria, per tacar i possediments milanes: al comença insé la costituzion del Stato da tera. Grazie anc a l'aiœt de Bartolomee Colleon, la Republica la conquista tœt ol veneto e i citaa lombarde de Bergem e Bressa (plœ tarde anc Crema). E la tegn come obietiv qell de al conquista de Milan, fina al Bataia de la Giera d'Ada (1509), ind la qual l'è venxida dai forze de la Lega de Cambrai.
I guerre coi turqi[Modifega | modifica 'l sorgent]
Semper ind el XV secol, l'era rivad in Orient un nœv nemix per la Serenissima: l'Impero Otoman. A partir dal regn de Maomet II e la borlada de Costantinopel, i turqi i hera començad a deventar una potenza navala i lota per ol dominio del Mediteraneo, e ind el mentre i g'hera l'obietiv de conquistar l'Viena, Roma e l'Europa ocidentala. Ind el XVI secol l'Impero l'era considerad invencibel. Dopo la perdita de Cipro, una granda flota cristiana, tirada insema da la Lega Santa, la riva a venxir i turqi ind la bataia de Lepanto ind el 1571. Ma dopo un olter secol e mez de guerra, con la Pax de Passarowitz (1718), la Republica la g'ha de renunçar anc a Creta, e la pœl tegn adoma i Isole Ionie e la Dalmazia.
La crisi e la fin[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ind el XVIII secol la Republica l'era ormai in crisi, e la citaa l'era restada adoma un center cultural. Col rivar de Napoleon ind la pianura padana per far guerra ai Austrieg, la Serenissima la se deciara neutrala, e la dà ol permess de far passar i trœpe francese sœl so territore. In realtaa, Napoleon al vœl conquistar anc la Republica: in tœte i citaa indove al riva ol so esercet, al far començar di revolte filo-francese qe i porta a la proclamazion di republiqe citadine indipendente da Venezia, qe la sa renderà senza combater al rivar del jeneral. Ol Doje, Ludovico Manin, e la nobeltaa citadina i hera daits l'orden de smobilitar i trœpe (anc i fedei Sqiavon) e i grande difese e i fortificazion de la laguna, ind el tentativ de rivar a una pax con Napoleon senza combater. Adiritura, dopo qe la citaa l'è staita consegnada al jeneral, i trœpe veneziane i fa fœg so la folla rabiada qe la vœleress reportar ol Doje al so post.
Ol tratad de Campoformio (1797) al segn la definitiva fin de la Republica, qe l'è daita a l'Austria in cambe de la Lombardia e di Pais Bass. Ind el Congress de Viena (1815), i potenze vincidore i darà i territore venezian a l'Austria, con la creazion del Regn Lombard-Venet.