Pagina principala
|
Vos in vedrinaCorresg (in de la parlada local: Curèz, in italian: Correggio) l'è 'n comun de la provincia de Resg, in Emilia-Romagna. Ghe viven pressapoch in 20'596 e 'l gh'ha 'na superfiss de 77 km², per 'na densità de 267 ab./km². El confina coi comun de Bagnoeul in Pian, Campagnoeula, Campgajan (MO), Carp (MO), Novallara, Resg, Ré Salzer e San Martin Grand. A longh segond comun de la soa provincia, a l'è incoeu el comun pussee popolad de l'Union Pianura Resgiana e, in general, center pussee grand del so circondari. Storia
A nivell geografegh, la banda de Corresg la vegn foeura di deposit di fium, compagn del Tresiner e del Crostol, e di alluvion che vegniven sgiò di montagne, e de fad el nom el vegn minga de la vesina Resg ma del latin corrigia, del che el vegn anca el lombard corrensgia, a parlà de 'na banda de terra in tra el paltan. I scav hann mostrad che la sgent la ghe viveva sgiamò al temp di Zelt o di Ligurin antigh, in l'età del ferr, in tra i secoi ses e cinch prima de Cristo. anca i Roman gh'hann havud di abitazzion in quella banda lì, ma mai un ver e propi center organizad, a l'era pu che alter 'na colinizazzion de campagna. (Innanz)
Te 'l savevet che ...El Musee civegh de storia natural de Milan a l'è un musee de storia natural de Milan, fad su in del 1838 e in tra i pussee important musee de la natura in Europa. Part del pol di musee del Comun de Milan, l'è dent ai Giardin publegh. A l'è stad fad su grazzia a una donazzion del naturista milanes Giuseppe De Cristoforis e del Giorg Jan, naturista lombard-ongares che l'haveva dad anca la soa collezzion, e l'è stad fad prim diretor del musee. El musee l'è vert del 1838 per toeu dent la collezzion del Giorg Jan e del Giuseppe De Crisoforis, che l'era stada fada su 'me patrimoni inspartibel del 1832: el prim diretor del musee a l'è el Jan midem. L'è vert al publegh del 1844 per el VI Congress di Scenziad Italian, e se scerniss fin de subit che 'l gh'havarà un roeull didategh, roba che l'è fada pussee forta del 1863, quand che ghe fann dent i cors de l'Istitut Tecnegh Superior, che poeu el deventarà el Politecnegh de Milan. Del 1866 el gh'ha dent anca la Società italiana de scenze naturai. Del 1924 al 1938 el gh'ha dent la facoltà de scenze naturai, matemateghe e fiseghe de l'Università di Studi de Milan: del 1943 un bombarament american el destruga la pupart del palazzi e di collezzion, el musee el torna vert al publegh del 1952, grazzia a una gran donazzion del dotor milanes Vittorio Ronchetti e ai jut del pian Marshall. In principi el gh'haveva sed in del vegg convent de Santa Marta, del 1863 a l'è spostad a Palazz Dugnan e, del 1893, in d'un noeuv palazz in di Giardin Publegh, progetad del Giovanni Ceruti, che l'è stad el prim esempi de architetura museal in Italia. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Bass sasson, Nāhuatl, Forlan, Cors, Tibetan, Abcas, Picard, Odmort, Komi, Casciob
Un proverbi a cas
"Braghe onte palanche pronte" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|