Citrus junos

De Wikipedia
(Rimandad de Yuzu)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Citrus Junos
occ.: yuzo
or.: yuzo
Frut
Frut
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Ùrden: Sapindales
Famìa: Rutaceae
Zèner: Citrus
Spéce: Citrus junos
Nomm binomial
Citrus junos
Siebold ex Tanaka

El citrus junos (o yuzo, de la lengua sgiaponesa 柚子 o ユズ) a l'è on'agrum e ona pianta de la famija di rutacei originaria de l'Asia oriental. A se pensa che la sia originaria de la Cina central 'me ìbrid del mandarìn con l'iciang papeda.

Descrizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El frut el par compagn del pompelmo cont ona scorza iregolar, el po vesser sgiald o verd segond el so grad de maduranza. I frut del Yuzo , che a inn molto aromatich gh'hann on diametro tipich infra i 5,5 cm e i 7,5 cm ma poden vesser largh anca come on pompelmo normal (fin anca 10 cm o pussee).

El yuzo l’è on arbust vertical o on alber piscinin, e 'l gh’hà tanti grandi spin. I foeuj gh'hann la carateristica de havegh on picoll, compagn de quell de la combava e del iciang papeda.

El yuzo el ghe someja tant al sudaki (on agrum sgiapones de la prefetura de Tokushima, ibrid intra el yuzo e ‘l mandarin), ancaben che, diversament del sudaki, el yuzo a la maduranza el va vers el color naranz, e gh'è di picole diferenze in del savor di du frut.

Coltivazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El yuzo l’è nassud e l'è spontani in la Cina central e in la region del Tibet. L'è stad introdot in Giappon e in Corea con la dinastia di Tang, e ghe le coltiven an'mò. [1] El cress adasi, e ‘l gh’hà besogn de 10 ann per fa i frut.Modell:Citation needed Per scurtà el temp che ‘l serviss innanz de frutì el po vesser inestad cont el naranz trifojad.Modell:Citation needed A l'è minga comun infra i piante de agrum per via de la soa resistenza al fregg, grazzie a la resistenza al fregg del so genidor, l'Iciang papeda, e 'l pò vesser coltivad in di zone indoe d'inverna la temperadura la se va sgiò fina ai -9°C e i agrum pussee sensibel i ghe la farissen nò.Modell:Citation needed

Varietà e frut compagn[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Sgiapon on tipo ornamental de yuzo ciamad hana yuzu (花柚子, 花ゆず?) o ben "yuzo de fior" a l'è coltivad per i so fior inveci che per i so frut. Ona sort dolza de yuzu, conossuda come yuko, che la gh'è domà in Sgiapon, l'è stada missa a ris'c in di ann 1970 e 1980; l'è stad poeu fad on gran tentatìv de fà rivà quella varietà chì in del sud del Sgiapon.[2] On’altra varietà de yuzo, in Sgiapon, de la scorza groporenta, l’è ciamada shishi yuzu (獅子柚子? a la lèttera "yuzo del león").[3]

Despess el Dangyuja, on agrum corean de l'isola de Jeju, a l'è ritegnud on tipo de yuzo per via de la soa forma e del sò savor compagn, ma del pont de vista genetich a l'è ona varietà de pomelo.

Utilizazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Asia oriental[Modifega | modifica 'l sorgent]

Utilizazion gastronomiche[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sgiapon[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ona botija de asee de yuzo

Anca se el sia mangiad de rar ‘me on frut, el yuzo a l'è on ingredient comun de la cusina sgiaponesa, indove sia la scorza aromatica sia ‘l sò gius a inn drovad istess del limٙon in di alter cusine. El savor del yuzo a l'è agher e fragrant, compagn de quell di pompelmi, con di sfumadure del mandarin.

A l’è on ingredient fondamental (insema al sudaki, al daidai, e di alter agrum compagn) in de la salsa ponzu fada su cont el yuzu, e poeu a l'è anca prodot l’asee de yuzo. Despess el Yuzo a l'è combinad cont el mel a fà su el yuzu hachimitsu (柚子蜂蜜)—on tipo de scirop che despess el ven drovad per paresgià el tè al yuzu (柚子茶), opur ‘me ingredient in di bevande alcoliche ‘me l'agher de yuzu (柚子サワー).[4] El Yuzu kosho (a la letera "yuzu e pever"), a l'è ona salsa sgiaponesa picanta fada su de scorza verda o sgialda de yuzo, peveroncin e sal.

El ven drovad per fà i liquor (compagn del yuzukomachi, 柚子小町) e ‘l vin. [5][6] I scaje de la scòrza de yuzu i servìssen de guarnì on piat de bodin a l'oeuv salad ciamad chawanmushi, opur miso soup.[7] Despess el ven doprad insema al sudachi e al kabosu.

El Yuzu a l'è drovad per fa diversi dolz compres i marmalade e i torte. A l'è drovad abastanza per dàgh l’aroma a tanti spontin ‘me i Doritos.[8][9][10]

Corea[Modifega | modifica 'l sorgent]

Modell:Details In la Cusina coreana, el yuzo (o yuja inscì ‘me l'è ciamad ciamad in Corea) de solit l'è drovad per fà la yuja-cheong (유자청, marmallada de yuzo) e ‘l tè de yuzo. La marmalada de yuzo la po vesser paregiada a sgiontàgh el zucher in sul yuzo tajad sgiò a fete sutile, inveci el yuja-cha (tè de yuzo) el pò vesser fad cont el messedà de l’aqua calda insema al yuja-cheong. El Yuja-hwachae (유자화채, ponc de yuzu), ona sort de hwachae (ponc de frutta), l’è on alter dessert comum fad col yuzo. El yuzo l’è anca on ingredient comun in del mangià ocidental sul gust corean, per esempi i insalade.[11]

Alter utilizazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El yuzo a l'è conossud anca per i sò aroma fort, e per l’oli de la soa scorza e l'è vendud 'me profum. In Sgiapon a gh'è l'usanza de masaràss cont el yuzu al Tōji, el solstizi d’inverna, quest'usanza chì la ven de secol quell di desdot.[12][13][14] I frut del yuzo, che a inn fad galesgià in de l’aqua calda del bagn, di volte sarrad denter in di sachet de stofa, cascen el sò aroma.[15] I frut i poden anca vesser tajad in du, de manera de mes’cià adasi el gius de yuzo insema a l’aqua del bagn. Se dis che ‘l bagn cont el yuzo, conossud ‘me yuzu yu (柚子湯), o yuzu buro (柚子風呂), el protesgia del rafredor, el trata i rugh de la pell,[13] el scalda el corp e ‘l rilassa la ment.

La strutura del taepyeongso, on oboè tradizzional corean, compagn del suona cines o del zurna, despess l'è fad del legn de la pianta de zenzuin, del moron opur del yuzo.

Alter sit[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì del principi del secol quell di vintun, el yuzo l’è stad semper pusse drovad di coeugh di Stat Unii e di alter nazzion ocidentai, fin a vegnì famos in del 2003 grazzie a on’artìcol in sul The New York Times.[16]

In di Stad Unid el dipartiment de l’agricoltura l’ha probid de importà el yuzu fresch di paest forest, sia i frut sia i piante.[17]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Yuzu ichandrin (papeda hybrid). Citrus junos Sieb. ex Tanaka. Citrus ichangensis X C. reticulata var. austere. Citrusvariety.ucr.edu. Recuveraa el 2012-11-17.
  2. Kurokawa, Yoko (January 7, 2009). The Yuko, a Native Japanese Citrus. The Tokyo Foundation.
  3. photo
  4. 5分. 柚子サワー | ホームクッキング【キッコーマン】. Kikkoman.co.jp. Recuveraa el 2012-03-04.
  5. [1] Archiviad chi: [2]
  6. [3] Archiviad chi: [4]
  7. Janet Fletcher (May 31, 2006). "Yuzu & Huckleberry, Flavors of the Moment: How these and other obscure ingredients end up on so many Bay Area menus", SFGate / San Francisco Chronicle. 
  8. Phro, Preston (22 September 2015). New citrus-yuzu-salt-flavored Jagariko potato sticks are delicious, cheap, and ultra-limited. Sora News 24. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019.
  9. Loss, Laura (11 January 2017). 13 Ways You Can Enjoy Yuzu, Japan's Favourite Citrus Fruit. DigJapan!. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019.
  10. Morelli, Vivian (18 December 2017). The Zesty World of Yuzu. NHK World. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019. “Yuzu is also even used in the flavoring of many snack products, such as chips and chocolate bars.”
  11. Bureau of Taste: Korean All-Purpose Yuzu Salad Dressing (12 September 2014).
  12. Emi, Doi (December 21, 2017). "Soaking and Seasoning: The Aromatic Pleasures of "Yuzu"". "Yuzuyu dates from the Edo period (1603–1868) and may have been partially inspired by a form of Japanese wordplay called goroawase—the characters for “winter solstice” (冬至) and “hot-spring cure” (湯治) can both be read as tōji." 
  13. 13,0 13,1 Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  14. Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  15. Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  16. Karp, David (December 3, 2003). "The Secrets Behind Many Chefs' Not-So-Secret Ingredient", p. 12. 
  17. Rosner, Helen (February 27, 2020). Nothing Compares to Yuzu. The New Yorker. Recuveraa el February 27, 2020.