Citrus junos
| Citrus Junos | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| occ.: yuzu or.: yuzu | ||||||||||||||
 Frut
| ||||||||||||||
| Classifigazion sientífiga | ||||||||||||||
| ||||||||||||||
| Nomm binomial | ||||||||||||||
| Citrus junos Siebold ex Tanaka |
El citrus junos (o yuzu, de la lengua giapponesa 柚子 or ユズ) a l’è on’agrumm e ‘na pianta de la famiglia di rutacei originaria de l’Asia orientàl. A se pensa che la sia originaria de la Cina centràl ‘me ìbrid del mandarìn con l’iciang papeda.
Descrizion[Modifega | modifica 'l sorgent]
El frutt el par compagn del pompèlmo cont ona scòrza irregolàr, el pò vèss giald o verd segond el sò grad de madurità. I frut del Yuzu , che ‘a hinn molto aromàtich gh’hànn on diametro tipich infra i 5,5 cm e i 7,5 cm ma pòden vèss largh anca ‘me on normàl pompèlmo (fin anca 10 cm o pussée).
El yuzu l’è on arbùst verticàl o on alber pinìn, e ‘l gh’hà tanti grandi spin. I foeuj gh’hànn la caratteristica de ‘vègh on picóll, compagn de quèll de la combava e del iciang papeda.
El yuzu el ghe somèja molto al sudaki (on agrumm giapponés de la prefettura de Tokushima, ibrid intra el yuzu e ‘l mandarin), ancabén diversamént del sudaki, el yuzu quand che ‘l’è madùr el và vèrs el color naranz, e gh’è di differenz piscinìnn in del savór di du frut.
Frut del Citrus junos e la soa sezión trasvèrsal
I foeuj gh’hànn di piccól largh compagn di foeuj.
Yuzu (a sinistra) confrontà cont el mandarin (a dèstra)
Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
El yuzu l’è nassùu e ‘l cress spontani ind la Cina centràl e ind la región del Tibet. L’è stàa introdòtt in Giappon e in Corea con la dinastia di Tang, e ‘l ghe ven coltivàa anmò. [1] El cress adasi, e ‘l gh’hà besògn de 10 ann de fa i frutt.Modell:Citation needed Per scurtà el temp che ‘l servìss innanz de fruttì el pò vèss inestàa cont el narànz trofeoujàa.Modell:Citation needed A l’è minga comùn infra i alber de agrùmm per la soa resistenza al frècc, grazie a la resistenza al frècc del sò genidór l'Iciang papeda, e ‘l pò vèss coltivàa in di zòn 'ndoe d’invèrna la temperadura la toca giò i -9°C che i agrumm pussée sensìbel cresserìen minga.Modell:Citation needed
Varietà e frutt compagn[Modifega | modifica 'l sorgent]
In Giappon on tipo ornamentàl de yuzu cimàa hana yuzu (花柚子, 花ゆず?) o ben "yuzu de fior" a l’è coltivà per i sò fior putòst che per i sò frutt. Ona varietà dolza de yuzu, conossùda ‘me yuko, present domà in Giappon, l’è stada misa a ris'c in di ann 1970 e 1980; l’è stàa poeu fàa on gran tentatìv de fa riviv quèlla varietà chì in del sud del Giappon.[2] On’altra varietà de yuzu, in Giappon, de la pèll gropporenta, l’è ciamada shishi yuzu (獅子柚子? a la lèttera "yuzu del león").[3]
Despèss el Dangyuja, on agrum corean de l’isola de Jeju, el ven consideràa on tipo de yuzu per via de la soa forma e del sò savor compagn, ma de ponto de vista genètich l’è ‘na varietà de pomélo.
Utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
Asia oriental[Modifega | modifica 'l sorgent]
Utilizzazion gastronòmich[Modifega | modifica 'l sorgent]
Giappon[Modifega | modifica 'l sorgent]
Ancabén rarament el sìa mangià ‘me on frutt, el yuzu l’è on ingrediént comùn de la cusina giapponesa, 'doe sia la scòrza aromatica sia ‘l sò giùs vegnen dopràa a l’istèssa maneera del limٙón in di alter cusìn. El savór del yuzu l’è àcid e fragrant, compagn de quèll di pompèlmi, con di sfumadùr del mandarìn.
A l’è on ingrediént fondamentàl (insèma al sudaki, al daidai, e 'alter agrumm compàgn) in de la salsa ponzu fada su cont el yuzu, e poeu el ven anca prodòtt l’asée de yuzu. El Yuzu el ven despèss combinàa cont el mel a fa su el yuzu hachimitsu (柚子蜂蜜)—on tipo de siròpp che ‘l ven despèss doprà per paregggià el tè al yuzu (柚子茶), oppùr ‘me ingrediént in di bevànd alcòlich ‘me l’àgher de yuzu (柚子サワー).[4] El Yuzu kosho (a la lèttera "yuzu e pever"), a l'è ‘na salsa giapponesa piccanta fada su de scòrza verda o gialda de yuzu, peveroncin e sal.
El ven doperà per fa i liquòr (compagn del yuzukomachi, 柚子小町) e ‘l vin. [5][6] I scàj de la scòrza de yuzu i servìssen de guernì on piàtt de bodin a l'oeuv salàa ciamàa chawanmushi, oppùr miso soup.[7] Despèss el ven dopràa insèma al sudachi e al kabosu.
El Yuzu el ven doprà per fa divèrsi dolz comprés i marmellàd e i tort. El ven assée dopràa per dàgh l’aròma a tanti spontìn ‘me i Doritos.[8][9][10]
Corea[Modifega | modifica 'l sorgent]
Modell:Details Ind la Cusina coreana, el yuzu (o yuja inscì ‘me ‘l ven ciamàa in Corea) l’è sòlit a vèss dopràaa per fà la yuja-cheong (유자청, marmallada de yuzu) e ‘l tè de yuzu. La marmellada de yuzu la pò vèss pareggiada cont el mèttegh el sùcher in sul yuzu fàa giò e tajàa a fètt suttìl, inveci el yuja-cha (tè de yuzu) el pò vèss fàa cont el messedàgh de l’acqua calda insèma al yuja-cheong. El Yuja-hwachae (유자화채, ponc de yuzu), ona varietà de hwachae (ponc de frutta), l’è on alter dessèrt comùn fàa col yuzu. El yuzu l’è anca on ingrediént comùn in del mangià occidentàl in stil coreàn, per esempi i insalàd.[11]
Alter utilizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]
El Yuzu l’è anca conossùu per le sò aròma fòrt, e per l’òli de la soa scòrza e el ven vendùu ‘me profùmm. In Giappon a masaràss cont el yuzu al Tōji, el solstizi d’invèrna, l’è on’usanza che la ven de sècol quèll di desdòtt.[12][13][14] I frut del yuzu, che vegnen fàa stà a galla in de l’acqua calda del bagn, di vòlt saràa denter in di sacchètt de stòffa, manden foeura el sò aròma.[15] I frut i pòden anca vèss tajà in du, de manera de fa mes’cià adasi el gius de yuzu con l’acqua del bagn. Se diss che ‘el bagn cont e yuzu conossùu ‘me yuzu yu (柚子湯), o yuzu buro (柚子風呂), el proteggia del raffreddor, el tratta i rugh de la pèll,[13] el scalda el còrp e ‘l rilassa la ment.
La struttura del taepyeongso, on oboè tradizionàl coreàn, compagn del suona cinés o del zurna, despèss l’è fàa del legn de la pianta de zenzuinn, del moron oppùr del yuzu.
Alter sit[Modifega | modifica 'l sorgent]
A partì del princippi del sècol quèll di vintùn, el yuzu l’è stàa semper pù doperàa di coeugh di Stat Unii e di alter nazión occidentàj, fin a vegnì famós in del 2003 grazie a ‘n’artìcol in sul The New York Times.[16]
In di Stati Unii el dipartiment de l’agricoltura l’hà proibìi l’importazión del yuzu fèsch de l’èster- sia i frùt sia i alber.[17]
Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]
- ↑ Yuzu ichandrin (papeda hybrid). Citrus junos Sieb. ex Tanaka. Citrus ichangensis X C. reticulata var. austere. Citrusvariety.ucr.edu. Recuveraa el 2012-11-17.
- ↑ Kurokawa, Yoko (January 7, 2009). The Yuko, a Native Japanese Citrus. The Tokyo Foundation.
- ↑ photo
- ↑ 5分. 柚子サワー | ホームクッキング【キッコーマン】. Kikkoman.co.jp. Recuveraa el 2012-03-04.
- ↑ [1] Arqiviad qé: [2]
- ↑ [3] Arqiviad qé: [4]
- ↑ Janet Fletcher (May 31, 2006). "Yuzu & Huckleberry, Flavors of the Moment: How these and other obscure ingredients end up on so many Bay Area menus", SFGate / San Francisco Chronicle.
- ↑ Phro, Preston (22 September 2015). New citrus-yuzu-salt-flavored Jagariko potato sticks are delicious, cheap, and ultra-limited. Sora News 24. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019.
- ↑ Loss, Laura (11 January 2017). 13 Ways You Can Enjoy Yuzu, Japan's Favourite Citrus Fruit. DigJapan!. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019.
- ↑ Morelli, Vivian (18 December 2017). The Zesty World of Yuzu. NHK World. Archived from the original on 19 February 2019. Recuveraa el 19 February 2019. “Yuzu is also even used in the flavoring of many snack products, such as chips and chocolate bars.”
- ↑ Bureau of Taste: Korean All-Purpose Yuzu Salad Dressing (12 September 2014).
- ↑ Emi, Doi (December 21, 2017). "Soaking and Seasoning: The Aromatic Pleasures of "Yuzu"". "Yuzuyu dates from the Edo period (1603–1868) and may have been partially inspired by a form of Japanese wordplay called goroawase—the characters for “winter solstice” (冬至) and “hot-spring cure” (湯治) can both be read as tōji."
- ↑ 13,0 13,1 Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
- ↑ Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
- ↑ Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
- ↑ Karp, David (December 3, 2003). "The Secrets Behind Many Chefs' Not-So-Secret Ingredient", p. 12.
- ↑ Rosner, Helen (February 27, 2020). Nothing Compares to Yuzu. The New Yorker. Recuveraa el February 27, 2020.
![[3]](http://www7.airnet.ne.jp/yamadaya/yuzu.JPG){kind=link}
![[4]](https://web.archive.org/web/20070928054615/http://www7.airnet.ne.jp/yamadaya/yuzu.JPG){kind=link}