Serie A

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Serie A
Edizion atual: Serie A 2021-2022
Sport:  Folber
Jestor:  LNP Serie A (FIGC)
Lœg:  Italia Italia
Fondazion:  1898 (1929 a giron unig)
Titol:  Campion d'Italia
Devertura:  Agost
Sarada:  Magg
Partecipants:  20 squader (de l'edizion 2004-2005)
Formula:  Jiron a l'italiana A/V
Retrocession in:  Serie B
Detentor:  Milan (19)
Sit Web:  www.legaseriea.it

Trofee ofiçal

La Serie A, ofiçalment ciamada Serie A TIM in rexon de sponsorizazion (Campionad italian in lombard), l'è el nivell professionisteg pussee volt del folber italian e soa competizion principal (considerada pussee importanta de la Coppa Italia). A l'è jestida de la Lega Nazionale Professionisti Serie A, vun braç de la FIGC.[1]

El vinjidor annual de la competizion ciapa el titol de Campion d'Italia e la possibilitaa de metar el Scudet Tricolor ind la propria maia per la stajon dop; la se qualifica anca ind la Supercoppa italiana. I prim quater squader in classifica se qualifichen ind la UEFA Champions League, e alter duu ind la UEFA Europa League.

La prima edizion del titol l'è staita ind el 1898; la formula de adess cont el jiron unig a l'italiana e cont el nom de Serie A a l'è nassuda inveci ind el 1929, ind i temp del fassism. La squadra cont pussee titoi a l'è la Juventus, qe l'ha vinjud el campionat per 35 vœlte; inscambi l'Inter a l'è la squadra cont pussee presenze ind la Serie A, dejà qe l'ha jugad tuts i so edizion.

A la fin de l'edizion 2018-2019 el campionad italian a l'è a'l terz sit ind el Ranking UEFA, dedree de la Liga spagnœla e la Premier League inglesa.[2]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Foto faita a'l prim campionad italian de domà vun dì a Torin el 8 maj 1898

El prim campionad italian a l'è stait fait ind el 1898. I prim dex agn i g'haveven ancamò un'organizazion amatorial, oltra qe poc interess del publeg. El Genoa in qei agn qì l'ha vinjud tants titoi e l'è staita la prima squadra a vesser Campion d'Italia. La FIGC l'ha organizad de la prima edizion el campionad in autonomia, asca la stajon 1921-1922, indovè qe g'eren duu campionai (qell de la FIGC e qell de la CCI), pœ anc'mò traits insema l'ann dop cont el Compromes Colombo[3].

L'Ambrosiana, vinjidriss del scudet in de la stajon 1929-1930, el prim de l'istituzion de la Serie A

A partir de la stajon 1929-1930 el tornee l'è stait riformad cont la formula del jiron unig a l'italiana Andada/Volta (jiamò sperimentad in de l'edizion 1909-1910), ciapand el nom de Divisione Nazionale Serie A, in seguit sciortad in Serie A, che el tegn anca adess. I Agn 1930, ind i prim stajon del jiron unigh, hinn stait caraterizad dal domini in primis de l'Inter del Giusepp Meazza (ciamada in qei agn lì Ambrosiana e pœ Ambrosiana-Inter), e depress de la Juventus (per cinq agn de infilera) e del Bologna. L'è oltra in qest period qì qe el folber el devegn el sport pussee vedud ind la nazion.

La Tragedia de Superga del 4 de magg 1949, indovè hinn perdud la vida squas tuts i jogadors del Grand Torin

I prim Agn 1940 hinn inscambi stait caraterizai de vun titol per l'Inter, vun per la Roma e a la fin vun per il Torin, evant qe venissent farmai in rexon de la Segonda Guera Mondial. Il campionad l'è stait riprendud a partir de la stajon 1945-1946, con alter quatar titoi de infilera ciapai de la squadra piemontesa, in quela rœusa qe esarà ciamada Grand Torin (finida cont squas tuts i jogadors mort ind la Tragedia de Superga).

El Bologna, vinjidor del scudett 1963-1964, in del unig cas de sparegg-scudett ind la Serie A, jogad contra l'Inter

Depress la tragedia, la Serie A e in jeneral tut el folber italian, asca quai eccezion, hinn stait dominai de trii squader: la Juventus, el Milan e l'Inter. L'egemonia dei «Trii Grand» (inscì iniziai a vess ciamad di jornalista) la finiss in vun moment de palza in de la stajon 1955-1956 quand la Fiorentina la ciapa el prim scudet per la rejon Toscana. Dop el success fiorentin, el Milan e la Juventus se spartissent i posterior scudett. Quest fincora a l'edizion 1962-1963, vinjuda de l'Internazional in del principi de la Granda Inter del president Angelo Moratti e de l'alenador argentin Helenio Herrera. In de la stajon dop, inveci, l'Inter la trœva vun ostacol in del Bologna, e i duu squader arrivent a pari poncc, e cont el sparegg-scudet (unicum ind la storia del jiron unig) la squadra bolognes la ciapa el so settim titol. L'Inter l'ha manera de refass in de l'ann dop (Serie A 1964-1965) cont vœuna grand remontada ai dagn dei contcittadin meneghin. In de la stajon 1965-1966, inveci, l'Inter la ciapa anc'mò vun alter scudett: el dexim qe permett a la squadra de metar ind la propia maia la stela, vott agn depress de la Juventus. Ind la stajon anc'mò dop (Serie A 1966-1967), inveci, anca se al principi l'Inter l'era prima, cont la remontada de la Juventus e l'eliminazion de la squadra ambrosiana de la Coppa Italia e de la Coppa di Campion, la finiss l'era de la Granda Inter.

El Giovan Rivera, simbol del Milan per 19 agn, indovè l'ha ciapad 3 scudet, comprendud qel del 1979 qe al valg ai ross e negher la stela

In del ann sucesiv, inscì, cont la Serie A tornada a 16 partecipants, el folber nazional la finiss in dei man del Milan. In del 1968-1969, parò, in rexon dei obietiv internazionai, la pussee franca Fiorentina la ciapa el so segond scudett inscambi dei Casciavit de Milan, inscì coma ind la Serie A 1969-1970, vinjiuda del Cagliari. In de la stajon sucesiva, inveci, anca se el Cagliari el part ben, in rexon de l'infortunio del Gigi Riva la soa stajon l'è compromesa e 'l scudet la va inscambi a l'Internazional, in rimonta sul Milan. I scudet sucesiv, inscambi (1971-1972 e 1972-1973), son duu trionf juventin. In del 1974 l'è inveci el turn de la Lazio ciapar el so prim scudet, e in del 1975 anc'mò de la Juventus. In qel sucesiv, parò, el scudett la va inveci ai contcittadin torines, 27 agn depress de la Tragedia. La Serie A 1976-1977 l'è staita vun crapa a crapa in trà el Torin e la Juventus, risultad in fin in vun success bianch e negher. Cont anca el campionad sucessiv in dei man de la Vecia Sciura, in del 1979 l'è inveci el turn del Milan ciapar el sò dexim scudet e inscì la stela.

Edizion in lombard[Modifega | modifica 'l sorgent]

Titoi per squadra[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Scudet Tricolor, trofee ofiçal del vingidor de la Serie A

Atualizad a'l 25 de lugl 2022

Squadra Titoi Edizion vinjude

Juventus
36 1905, 1925-1926, 1930-1931, 1931-1932, 1932-1933, 1933-1934, 1934-1935, 1949-1950, 1951-1952, 1957-1958, 1959-1960, 1960-1961, 1966-1967, 1971-1972, 1972-1973, 1974-1975, 1976-1977, 1977-1978, 1980-1981, 1981-1982, 1983-1984, 1985-1986, 1994-1995, 1996-1997, 1997-1998, 2001-2002, 2002-2003, 2011-2012, 2012-2013, 2013-2014, 2014-2015, 2015-2016, 2016-2017, 2017-2018, 2018-2019, 2019-2020

Inter
19 1909-1910, 1919-1920, 1929-1930, 1937-1938, 1939-1940, 1952-1953, 1953-1954, 1962-1963, 1964-1965, 1965-1966, 1970-1971, 1979-1980, 1988-1989, 2005-2006, 2006-2007, 2007-2008, 2008-2009, 2009-2010, 2020-2021

Milan
19 1901, 1906, 1907, 1950-1951, 1954-1955, 1956-1957, 1958-1959, 1961-1962, 1967-1968, 1978-1979, 1987-1988, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1995-1996, 1998-1999, 2003-2004, 2010-2011, 2021-2022

Genoa
9 1898, 1899, 1900, 1902, 1903, 1904, 1914-1915, 1922-1923, 1923-1924

Pro Vercei
7 1908, 1909, 1910-1911, 1911-1912, 1912-1913, 1920-1921, 1921-1922 (CCI)

Bologna
7 1924-1925, 1928-1929, 1935-1936, 1936-1937, 1938-1939, 1940-1941, 1963-1964

Torin
7 1927-1928, 1942-1943, 1945-1946, 1946-1947, 1947-1948, 1948-1949, 1975-1976

Roma
3 1941-1942, 1982-1983, 2000-2001

Fiorentina
2 1955-1956, 1968-1969

Napoli
2 1986-1987, 1989-1990

Lazio
2 1973-1974, 1999-2000

Casale
1 1913-1914

Noves
1 1921-1922 (FIGC)

Cagliari
1 1969-1970

Hellas Verona
1 1984-1985

Sampdoria
1 1990-1991

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) http://www.repubblica.it/2009/04/sport/calcio/lega-si-spacca/lega-si-spacca/lega-si-spacca.html
  2. (IT) https://it.uefa.com/memberassociations/uefarankings/country/#/yr/2019
  3. (IT) https://www.guerinsportivo.it/news/altro/2011/02/19-1138851/il_compromesso_colombo/

Ligam de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]