AC Milan

De Wikipedia
(Rimandad de A.C. Milan)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El logo ofiçal de l'Associazione Calcio Milan
AC Milan
Logo
Nom ofiçal Associazione Calcio Milan
Nom d'afezion I Ross e Negher, I Milanes, I Casciavit, El Diaval
Nom del passat Milan FCC, Milan FC, Milan AS, AC Milano, Milan AC
Data de fondazion 16/12/1899
Color Ross e negher
Stadi Giuseppe Meazza o San Siro
(75923 post)
Sede Flag of Italia Milan
Via Aldo Rossi, 8 20149
President Flag of Italia Paolo Scaroni
Alenador Flag of Italia Stefano Pioli
Campionad atual Serie A
Sit Web www.acmilan.com
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
En ca
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
Fora ca
Team colours Team colours Team colours
Team colours
Team colours
Fora ca 2

L'Associazione Calcio Milan (Associazion de Folber Milan in lombard), mèj cognossuu come AC Milan o pussee semplicement Milan, l'è 'na squadra de folber de Milan. L'è stada fondaa 'n del 1899 e la giuga in del massim campionaa italian, la Serie A. L'è voeuna di squader in del mond che l'ha vengiuu pussee titoj internazionaj; inscambi, in Italia l'è la terza che l'ha vengiuu pussee titoj nazionaj (de dree a la Juventus e, par un titol, anca a l'Inter, l'alter squadra de Milan).

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dij origin al segond dòpuguèrra

La squadra l'è stada fondada el 16 december del 1899 de quij italian e ingles che gh'aveven la passion del fòlber. Ai temp el capp de la squadra l'eva l'Helbert Kilpin. In del genar del 1900 la squadra l'ha esordii contra el FC Torines, e 'l 27 de Magg l'haa vengiuu la medaja del re contra la Juventus. In del 1901, 1906 e 1907 el Milan l'ha vengiuu i primm Campionaj de la sò storia. In de'l 1908 quej soci se separen de la squadra perchè cuntrari a l'impusiziun del club de fà minga giugà anca i giugador forest ne la squadra: inscì hann fondaa el Football Club Internazionale. Dopo la division el Milan l'è reussìi a veng queicoss a nivel regional, ma minga a nivel nazional. In de'l 1926 l'è staa inaguraa 'l stadi de San Siro, indoe ghe giuga el Milan e de'l 1948, anca l'Inter.

Dal 1945 ai Agn 1960

In de'l 1951, dopo 44 agn de attesa el Milan l'haa vengiuu el campionaa grazie al talent de i trii svedes Gunnar Gren (cjapà da la Fiorentina), Gunnar Nordahl e Nils Liedholm (che formaven el famos Gre-No-Li). In de'l 1958 el Milan l'è rivaa anca in final de la Coppa di Campion contra el Real Madrid, eppur l'ha perduu la partida. La primma Coppa di Campion l'è rivada in de'l 1963, quand che'l Milan l'ha vengiuu contra el Benfica. L'alenador l'eva "el Paron" Nereo Rocco. Purtropp la squadra l'è minga reussida a veng la Coppa Intercuntinental, perduda contra el Santos de'l grand giugador Pelè. Propriin de'l 1963 el president Rizzoli l'ha lassaa la squadra, che per quei agn gh'avarà quei difficoltà, in queij agn chí hann vengiuu domà 'na Coppa Italia (1966-1967). Allora l'allenador de la squadra a l'è devegnuu 'ncamò 'l Nereo Rocco; insemma a lù la squadra l'ha vengiuu el Campionaa in de'l 1968, e l'ann che'l vegn, ancamò la Coppa di Campion. Stavolta la reussiraaa a veng la Coppa Intercuntinental contra l'Estudiantes. In che l'ann chì 'l Giovan Rivera, capitan de la squadra, l'ha vengiuu el Ballon d'Or.

I Agn 1970 e i Agn 1980

I agn settanta scomenzen cont un quei segond post, indoe la squadra l'è stada rimontada. El Milan l'ha vengiuu domà 'na Coppa Italia e 'na Coppa di Copp in quij agn chí. Domà in de'l 1979 el Milan l'ha faa cunt de veng n'olter Campionaa, grazia a l'allenador Liedholm, e al capitan Giovan Rivera. Chess chì l'è el decim campionaa vengiuu de'l Milan. I agn votanta s'hinn dervii conrt ona retrocession in de'l 1980 (per lo scandol dei scomess del folber duvis cuma Totonero); la squadra l'è tornada subet in Serie A, ma domà on ann: l'è tornada 'ncamò in Serie B on ann. Anca se l'è retornada subet in Serie A el Milan in chi agn chí l'è staa minga bon de rivà fin a i volt posizion de la classifega. In de'l 1985 l'ha faa el sò esordì in de la squadra 'l Paolo Maldini, a domà sedes agn. Semper in che l'ann lì el Milan el gh'ha avuu tanc problema economegh. Per fortuna la squadra l'è stata quistada de l'imprendidor milanes Silvio Berlusconi.

L'Era Berlusconi

El Silvio Berlusconi, president del Milan dal 1984 al 2004 e dal 2006 al 2008

Dopo quei agn grazie a Berlusconi, che el gh'aveva compraa tant giugadori important, el Milan, guidaa da l'alenator Arrigo Sacchi, l'è diventaa voeuna de i squader pusse fort che hinn mai esistii. L'è reussii a vinc duu Coppe di Campion de infilera ('89,'90). Cont Arrigo Sacchi coma allenator el Milan l'haa vingiù: vun campionaa italian, duu Coppe di Campion, duu Supercop Europej, duu Cop Intercontinentaj, voeuna Supercop italian. I giugadori pussè important de l'era Sacchi hinn sigura: Marco Van Basten, Ruud Gullit, Frank Rjikaard, el capitani Franco Baresi, Paolo Maldini e tant alter. Ne'l 1991 Sacchi l'haa lassaa la squadra, che l'è andata a Fabio Capello. El Milan l'è reussii a vinc quater Campionaa in cinch agn, in questi agn l'haa vingiù anca n'altra Cop de i Campioni(anca se se ciamava giamò Champions League). Dopo che Fabio Capello l'haa lassaa la squadra in de'l 1996, per trii agn el Milan l'è minga rivaa ne le posizioni alt de la classifica. La voltada l'è rivaa in de'l Campionaa '98-'99, quand el Milan guidaa da Alberto Zaccheroni l'haa vengiuu el campionaa grazie a 'na rimonta su la Lazio. Ne i duu agn dopo Zaccheroni l'è minga staa bon de ottegnì bon risultaa, inscì l'è staa esoneraa. Ne'l 2001 dopu Fatih Terim l'alenator de'l Milan l'è diventaa Carlo Ancelotti , che l'haa vingiù duu Copp di Campion , vun Campionaa, voeuna Coppa Intercuntinental, duu Supercopp Europej e voeuna Supercoppa italiana , grazie a giugadori come Shevchenko, Inzaghi, Kakà e tant alter. In del 2008 el Berlusconi lassa l'post de president al Adriano Galliani, anca se l'resta el proprietari. Chì la finiss l'Era Berlusconi.

Ortograféa Bergamàscha


Dapress l'Era Berlusconi fincora al dì d'incoeu

El Massimilian Allegri in del 2012 al Milan

Ne'l 2009 l'alenador Ancelotti l'è 'ndaa via da'l Milan, ma anca duu leggende de la squadra come Maldini (che s'è ritiraa dal folber) e Kakà (ca l'è andaa al Real Madrid) l'gànn lassaa la squadra. L'alenatur de la squadra l'è Leonardo.

Nel Campionaa 2009-2010 l'Milan l'ria tèrs e 'l'è 'ndaa 'n Coppa di Campion insèma a l'Inter (ca l'gà vengiuu lo scudett), a la Roma e a la Sampdòria. A la fin de la stagion la riva dal Barcelona el Zlatan Ibrahimović, restaa fincora al 2012.

El 2 de mas, sota la guida del Massimilian Allegri, el Milan 'l fà 0-0 co la Roma e con duu giurnàde de antìcipo e la vèns el Campionaa 2010-2011; 'l rìa isé a 18 campionaa enzìcc, i stess de l'Inter.

Dopu avè vint il 18esim Campionaa 'l Milan, cuma l'Inter, s'è farmà e l'gà pù vengiuu nagòtt, ad eccezion de voeuna Supercoppa italiana in del 2016.

Nel 2020 el torna al Milan el Zlatan Ibrahimović.

Jogadors e Alenadors[Modifega | modifica 'l sorgent]

Jogadors e Alenadors de la squadra scrivudi in lombard:

Jogadors

Alenadors


Ortografia SL


Palmarèss[Modifega | modifica 'l sorgent]

Titoi nazionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

30 titoi

1901; 1906; 1907; 1950-1951; 1954-1955; 1956-1957; 1958-1959; 1961-1962; 1967-1968; 1978-1979; 1987-1988; 1991-1992; 1992-1993; 1993-1994; 1995-1996; 1998-1999; 2003-2004; 2010-2011; 2021-2022
1966-1967; 1971-1972; 1972-1973; 1976-1977; 2002-2003
1988; 1992; 1993; 1994; 2004; 2011; 2016
1980-1981; 1982-1983

Titoi internazionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

18 titoi (record italian)

1962-1963; 1968-1969; 1988-1989; 1989-1990; 1993-1994; 2002-2003; 2006-2007
1967-1968; 1972-1973
1989; 1990; 1994; 2003; 2007
1969; 1989; 1990
2007
Ortografia SL


Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]