Ciavenna
| Ciavenna Comun | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Chiavenna | ||||
| Stat | Itàlia | ||||
| Rejon | Lombardia | ||||
| Provinça | Provincia de Sundri | ||||
| Politega | |||||
| Sindeg | |||||
| Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 46°19′N 9°24′E / 46.316667°N 9.4°E | ||||
| OSM | 47116 | ||||
| Voltituden | 333 m s.l.m | ||||
| Superfix | 10,77 km² | ||||
| Abitants | 7 236 ab. (1º genar 2023) | ||||
| Densitaa | 671.87 ab./km² | ||||
| Confin | Mes, Piür, Prada Campustazz e San Giacum | ||||
| Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 0343 | ||||
| Codex postal | 23022 | ||||
| Sigla autom. | SO | ||||
| Codex ISTAT | 014018 | ||||
| Codex catastal | C623 | ||||
| Sant protetor | San Lorenz | ||||
| Cl. climatega | |||||
| Cl. sismega | |||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Ciavenna (parnonziaa [tʃa'vena] in del dialett local; Chiavenna in Italian; Clavenna in Latin, Bregajòtt e Romancc; Kleven in Todesch antigh) a l'è on comun de la Provincia de Sondri.
El gh'ha 7 379 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superficia de 11,1 km² e ona densitaa de 665 ab./km².
El se troeuva al center de la val cont el nòmm istess, arent al fiumm Mera, a la biforcazion di strad per i pass del Spluga e del Maloeuggia. A l'è on center turistich e industrial e l'è 'l capo-linia de la ferrovia che la riva de Còlegh.
Stòria
[Modifega | modifica 'l sorgent]| Per savenn pussee, varda l'articol Contad de Ciavenna. |
El nòmm latin del paes, Clavenna, el vegn de clavis, pròppi perchè Ciavenna a l'era la ciav d'acess a la Rezia (l'attual Svizera). Duranta el period roman l'era fòrsi el capploeugh de la tribuu di Bergalee, e l'era drent al territòri de Còmm. I sò pass portaven de l'Italia a Còira e Munegh de Baviera.
In del medioev la deventa vun di center lombard de la resistenza bizantina contra i Franch. Poeu, longh i secoj, la cambia de spess patron, finna a la conchesta de la Republica di Trii Legh. Chì rivarann on fracch de inteletuaj talian protestant, grazie a la libertaa de cult present in del Staa.
Depos la rivoluzion francesa, Ciavenna la va-dent in de la Republica Cisalpina e de lì in poeu la seguirà i sòrt de la Lombardia.
I strad
[Modifega | modifica 'l sorgent]I strad e i piazz pussee important del center de Ciavenna a hinn:
- Part di Fraa (it. via Cappuccini)
- Part de Mezz (it. via Dolzino e via Pedretti)
- Part de Pos (it. via Lena-Lerpenti e via Cappuccini)
- Piazza Canton (it. piazza Pestalozzi)
- Piazza Dogana (it. piazza Bertacchi)
- Piazza Granda (it. piazza Castello)
- Piazza Noeuva (it. piazza Crollalanza)
- Predegiana (it. via Pratogiano)
El portegh de la Collegiada de San Lorenz el ven ciamaa i monument.
Frazzion
[Modifega | modifica 'l sorgent]Evoluzion demografega
[Modifega | modifica 'l sorgent]L'andament del numer de abitant del comun de Ciavenna el se ved in de la tabela chi de sota:
Abitant censid

Infrastruttur e straport
[Modifega | modifica 'l sorgent]Varda anca
[Modifega | modifica 'l sorgent]Nòt
[Modifega | modifica 'l sorgent]- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
Bibliografia
[Modifega | modifica 'l sorgent]- Giacinto Caligari, Chiavenna in dialetto, Ciavenna, Centro Studi Storici Chiavennaschi, 1970.

