Re dei Lungubard

De Wikipedia
(Rimandaa da Re di Lombards)
Jump to navigation Jump to search
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda Lombard oriental


Cronologìa dei Re dei Longobàrcc
Inìsio del régn Fì del régn Re Stìrpa note
Ibor e Aio re mìtich
fì del sècol IV-prensépe del sècol V Agilmondo
prensépe del sècol V Lamissone
sècol V Leti Letingi
segónda metà del sècol V Ildeoc Letingi
segónda metà del sècol V Godeoc Letingi
fì del sècol V Claffone Letingi
500 510 Tato Letingi
510 540 Wacho Letingi
540 547 Valtari Letingi regènsa de Auduì
547 560 Auduì Gausi
560 572 Albuì Gausi Invaziù de l'Italia
572 574 Clefi Beleos
574 584 Tép dei duchi
584 590 Autari Beleos dal 589 Teodolinda regina
591 616 Agilulfo Teodolinda regina
dal 604 Adaloaldo asociàt al tròno
616 625 Adaloaldo stìrpa Bavaréza regènsa de Teodolinda
626 636 Arioaldo Gundeperga regina
636: inter-regn de Gundeperga (dés més)
636 652 Rotari Arodingi Gundeperga regina
652 653 Rodoaldo Arodingi
653 661 Ariperto I stìrpa bavaréza
661 662 Pertarito e Godeperto stìrpa bavaréza spartisiù del régn en dò parcc co le capitài Pavia e Milà
662 671 Grimoaldo
671 671 Garibaldo
671 688 Pertarito stìrpa bavaréza del 680 Cuniperto asociàt al tròno
688 700 Cuniperto stìrpa bavaréZa Ermelinda regina
688 - 689: üzurpasiù de Alachis
700 701 Liutperto stìrpa bavaréza regènsa de Ansprando
701 701 Ragimperto stìrpa bavaréza Ariperto II asociàt al tròno
701 702 Liutperto stìrpa bavaréza
702 712 Ariperto II stìrpa bavaréza 702: Rotarit anti-rè
712 712 Ansprando Liutprando asociàt al tròno
712 744 Liutprando dal 737 Ildebrando asociàt al tròno
744 744 Ildebrando
744 749 Rachis Tassia regina
749 756 Astolfo
756 757 Rachis trono conteso da Desiderio
756 774 Desiderio Ansa regina
dal 759 Adelchi asociàt al tròno

A cumincià del 774, an de la vitòria dei FranchiDesiderio, i tìtoi de Re d'Italia e de re dei Longobàrcc i è stacc ciapàcc de Carlo Magn e dei sò söcesùr.


Fóncc[<small>Mudifega</small> | mudìfica 'l sorgènt]

  • Sergio Rovagnati, I Longobardi (Xenia, Milà 2003)