Và al contegnud

Pinacoteca del Castell Sforzesch

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Pinacoteca del Castell Sforzesch
L'om che lesg del Corresg
Sit
Stat
Italia
LocalitàCastell Sforzesch de Milan
AdressaPiazza Castello
Coordinade45°28′11″N 9°10′49″E / 45.469722°N 9.180278°E45.469722; 9.180278
Carateristeghe
TipoPittura, scoltura e medaja
Istituzzion1878
Sitt web
This box: view  talk  edit

La Pinacoteca a l'è vun di Musee del Castell Sforzesch de Milan, nassuda del XIX secol, quand che a Milan ghe n'eren sgiamò dò (l'Ambrosiana e Brera) e l'era dree a vesser fad su el Musee Poldi Pezzoli: verta del 1878 'me esposizzion d'art de la cità, la fa san-Michel del 1900 in d'un sit noeuv in del Castell per havégh spazzi per i noeuve donazzion.

Spartida in set sale, la sala XX la trata l'art di Vescont e di Sforza, la sala XXI, dedicada al temp del Lodovigh el Mor e al governo spagnoeul, la sala XXII, dedicada a trè oeuvere del Renassiment italian, la sala XXIII, che la gh'ha dent i oeuvere de la Collezzion Trivolza, la sala XXIV, dedicada al temp del Franzesch II Sforza e a la Contrareforma, in la sala XXV gh'è i oeuvere venezziane e lombarde e infin in la sala XXVI gh'è i oeuvere di secoi XVII e XVIII.

Di artista che i quader inn in mostra inn el Michelin de Besozz, el Bramantin, el Maester de la Pala Sforzesca, el Vissenz Fopa, el Ceran, el Bergognon, l'Enea Salmegia, el Procascin, el Daniell Cresp, el Franzesch Cair, el Morazzon, el Giusep Vermej, el Carlo Preda, el Pellegrin Tebald,el Moret, l'Aureli Luin, el Tizzian, el Francesco Guardi, el Giovann de Mont, el Lorenzoi Lotto, el Giovann Carian, el Franzesch Londoni e 'l Montalt.

Oeuvere de rilev che gh'hann inn l'Adorazzion di pastor e 'l Martiri del San Steven del Cresp, la Madona col Bambin in gloria e i Sant Roch, Francesch e Bastian e la Madona col Bambin in gloria e i Sant Ambroeus e Carlo Borromee del Salmegia, el Litrat de l'imbasciador Gabriel de Luetz d'Aramont del Tizzian, la Pala Trivolza del Mantegna, la Madona Lia del Francesco Napoletano, el Noli me tangere e 'l Compiant sul Crist mort del Bramantin, la Madona col Bambin, san Giovann e l'angiol e i Nozze de Cana del March de Ogionn, el Crist in pietà in tra du angioi del Bergognon, la Madona del Liber del Fopa, el Litrat del Bors d'Est del Baldassar d'Est, l'Adorazzion di pastor del Maester de Trognan, la Madona col Bambin in tra i sant Giovann Batista e Peder martir del Michelin de Besozz, el Politegh de Torchiara del Benedet Bemb e la Medaja del Felip Maria Vescont del Pisanell.

Ligam de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]